Més de la meitat dels professors pateixen agressions i faltes de respecte a classe

Més de la meitat del professorat no universitari ha viscut alguna agressió o tracte vexatori a classe durant l’últim curs. Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid són les quatre comunitats que registren més episodis d’agressivitat. Les situacions violentes —asseguren— no són casos aïllats, sinó un fenomen estès i normalitzat que es deu al «mal clima escolar». Així ho revela un informe elaborat pel sindicat Csif entre 7.500 professionals de tot Espanya que treballen en escoles, instituts i centres d'FP i d’educació especial. Una de les seves principals demandes és recuperar l’autoritat docent.

Set de cada deu professors no se senten reconeguts en la seva tasca professional i absolutament tots (98%) asseguren que els protocols de convivència són inútils

Titulada «Ja n’hi ha prou! Per la dignificació de la tasca docent» i presentada aquest dilluns a Madrid, l’enquesta assegura que, dins dels episodis de maltractament, les agressions verbals a l’aula són les més freqüents (53%, tot i que les directament dirigides als docents suposen el 12%), seguides per les faltes de respecte per part dels alumnes (30%) i per part de les famílies (18%). Les agressions físiques suposen l’11% de les situacions violentes. Els professionals també revelen patir assetjament a les xarxes, tot i que no arriba al 4%.

Les comunitats que registren més agressivitat, a més de la ciutat de Melilla (80%), són Catalunya (68%), Andalusia (64%), Comunitat Valenciana (57%) i Madrid (54%). A l’altre extrem de la llista, amb menys episodis violents, se situen Castella-la Manxa i Balears (40%), La Rioja (35%), Extremadura (32%) i Cantàbria (30%).

Protocols inútils

Set de cada deu professors no se senten reconeguts en la seva tasca professional i absolutament tots (98%) asseguren que els protocols de convivència són inútils o inadequats. Més de la meitat del professorat no ha rebut formació adequada per gestionar els problemes de l’aula. Dos terços del professorat de tot Espanya considera que el seu alumnat no mostra el respecte adequat, una situació que es dona molt més en instituts que en centres de primària o d'FP.

«Aquest escenari no es pot normalitzar. El deteriorament de les condicions laborals i la pèrdua de reconeixement social afecta la motivació del professorat i, en conseqüència, la qualitat de l’educació. És necessari que les administracions situïn el professorat al centre de les polítiques educatives, perquè prestigiar la tasca docent garantirà el present i el futur de l’educació pública», han assegurat els responsables de la central.

Alta burocràcia i sous baixos

L’excessiva burocràcia, la falta de suport per part de les administracions i una retribució «insuficient que no està a l’altura de la responsabilitat i l’exigència» són els altres problemes que denuncien els professors en l’informe de Csif. El col·lectiu demana, a més de recuperar l’autoritat docent, la reducció de ràtios i d’horaris lectius. Tots dos aspectes ja estan recollits en l’avantprojecte de llei que està elaborant el Govern i que ben aviat arribarà al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació amb la resta de grups polítics i la seva aprovació definitiva.

Quan la nova norma entri en vigor, com a màxim, hi haurà 22 alumnes a cada aula de primària (enfront dels 25 actuals), mentre que a ESO i batxillerat el límit serà de 25 (enfront dels 30 actuals). La futura llei també decreta un màxim de 18 hores lectives setmanals a ESO i batxillerat i 23 a primària. Aquest temps —que ja s’aplica a la majoria d’autonomies— es refereix exclusivament al de la docència a l’aula, atès que l’horari real de mestres i professors és més ampli (37,5 hores) i inclou més activitats.