Alerten dels riscos per als menors del Happy Slapping

La Policia Nacional en col·laboració amb fundaciónSOL han llançat una nova peça de conscienciació en el marc de la campanya “Som la seva Millor Xarxa”, que ara posa el focus en una forma de violència cada vegada més present en l'entorn escolar i digital, coneguda com a Happy Slapping, en un context en el qual l'accés primerenc a xarxes socials i dispositius mòbils facilita la gravació i difusió immediata de continguts violents.

El fenomen de l'Happy Slapping (“bufetada feliç”), va sorgir al Regne Unit en 2005 i, malgrat el seu nom aparentment innocent, descriu un fenomen violent que s'ha estès a Espanya durant els últims anys: gravar una agressió física, verbal o fins i tot sexual i difondre-la a internet a través de xarxes socials o aplicacions de missatgeria, generant un perjudici que transcendeix al moment de l'atac i s'amplifica a través de la difusió i viralització del contingut. La finalitat sol ser guanyar popularitat o “likes” en internet, encara que per a la víctima suposa una doble victimització: primer l'agressió en si i després la humiliació pública que pot perpetuar-se en el temps.

Estudis recents reflecteixen un preocupant increment de les dinàmiques de comportament violent en menors espanyols. Segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat 2025, en 2024 es van registrar 12.563 delictes de lesions comesos per menors, la qual cosa suposa un increment del 8% respecte a 2022. En aquest mateix any es van iniciar 120 causes per homicidi o temptativa d'homicidi comeses per menors, un 18,8% més que en 2023, una evolució que la Fiscalia vincula a dinàmiques de grup i a una escalada en la gravetat dels comportaments violents entre joves.

La Fiscalia alerta també de l'augment de delictes comesos o difosos per via informàtica, especialment a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. Un informe publicat en 2025 per la Fundació ANAR, assenyala WhatsApp (66,4%), Instagram (50,5%) i TikTok (49,5%) com els principals canals en els quals es produeixen o difonen aquestes situacions. Aquest mateix informe posa de manifest també la creixent presència de la intel·ligència artificial en aquesta mena d'agressions: el 14,2% dels casos de ciberassetjament inclou l'ús d'IA, principalment per a crear imatges, vídeos o àudios falsos de la víctima o per a suplantar la seva identitat.

Recomanacions de fundaciónSOL i Policia Nacional

La Policia Nacional i la fundaciónSOL assenyalen que la prevenció requereix una implicació conjunta de famílies, centres educatius i societat. Per això presenten una sèrie de recomanacions per a evitar o millorar el comportament dels nens, nenes i adolescents:

· No mirar cap a un altre costat: parlar amb els menors sobre la violència que circula a xarxes.

· Educar en empatia digital i responsabilitat perquè no s'acostumin a veure-la com una cosa “normal”.

· Ajudar-los a identificar que darrere de cada vídeo hi ha una víctima real, amb conseqüències emocionals i implicacions legals.

· Deixar clar que gravar o compartir una agressió també és participar en ella.

· Reforçar el missatge que no gravar, no difondre i no donar “likes” és una forma activa de protegir.

· Evitar l'exposició continuada a continguts violents per a prevenir la insensibilització i la normalització de la violència.

· Reportar davant les plataformes el contingut perquè el donin de baixa.

· Denunciar sempre aquestes situacions i tallar la seva cadena de difusió.

· Guardar la possible evidència digital abans de reportar el contingut a la plataforma en cas de considerar la denúncia per via judicial.