Carlos Carrizosa: “Vaig recomanar als líders del ‘procés’ que canviessin d’advocat perquè pensaven que no anirien a la presó”

Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) cita El Periódico, del grup editorial de Regió7, a les portes de l’imponent Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), lloc que freqüenta per la seva tasca d’advocat, que desenvolupa al seu despatx del carrer de Pau Claris, a pocs metres. Diverses encaixades de mans a la seva entrada corroboren que és més que conegut en el lloc que va trepitjar per primera vegada fa 35 anys, quan es va col·legiar. No gaire lluny d’allà es troba el Parlament, un edifici que mai no hauria imaginat, en el moment de la seva graduació en Dret a la Universitat de Barcelona (UB), que acabaria sent el seu lloc de treball.

Ho va ser durant 12 anys, temps en què va defensar les sigles de Ciutadans (Cs) amb el mateix ímpetu que ho fa al despatx que ha reservat a l’ICAB per atendre aquest diari. Continua militant a Cs després de 17 anys, manté reunions periòdiques amb membres de la formació i del seu entorn i assegura que la gent “troba a faltar” l’“espai de centre”, aquell espectre ideològic que, diu, el seu partit va aconseguir ocupar, però no va saber retenir. “El 2019 se’ns va penalitzar per no assolir un pacte amb [Pedro] Sánchez que era impossible perquè ell no el volia. Ens vam equivocar comunicant què havia passat; no vam saber donar una explicació a la societat”, reconeix en ser preguntat pels “errors” que va cometre Cs i que el van portar de tocar el Govern a perdre representació en qüestió de quatre anys. També atribueix part d’aquesta situació als “altaveus mediàtics”, que, opina, els “van donar per morts abans d’hora”.

El final e Cs i el flirteig del PP

D’una cosa n’està segur: la marca de Cs no té més recorregut, però sí aquells que la van fundar i els qui encara simpatitzen amb les sigles. Per això, es mostra confiat a poder recuperar aquest projecte de la mà d’una nova marca de cara al proper cicle electoral. “És més important oferir una alternativa creïble que ressuscitar les sigles de Cs; no necessàriament ha de ser amb els líders coneguts”, comenta. “L’espai de Cs no l’ocupa ningú; el PP continua sent el mateix partit anquilosat i sistèmic de sempre, Vox representa l’extrema dreta populista i per l’esquerra no tenim res més que populisme”, resumeix Carrizosa, convençut que “cal un partit net i assenyat de centre, que agafi el millor de l’esquerra i el millor de la dreta”. Reconeix que en algun moment des del PP el van festejar per sumar-se a les seves files, però manté que mai no s’ho va arribar a plantejar.

L’exlíder de Cs va ser el candidat a les darreres eleccions catalanes de 2024, quan la formació havia desaparegut del Congrés i era a les portes de fer-ho també a les institucions europees. A ell li va tocar defensar el partit a l’hemicicle que el va veure néixer i on, contra tot pronòstic, va arribar a guanyar unes eleccions en ple apogeu del ‘procés’, el 2017, amb Inés Arrimadas, amb qui manté cert “contacte” i espera retrobar-se a la Fira de Jerez de la Frontera, ciutat natal de l’expresidenta de Cs i primera —i única— dona a liderar l’oposició al Parlament. Menys contacte té amb Albert Rivera, de qui “fa mesos” que no en té notícies.

Les lliçons de les urnes

Carrizosa va ser l’últim descendent de la marca a la Cambra catalana. “El 2024 va ser una campanya electoral complicada políticament, però no personalment, perquè jo creia en aquest projecte”, assumeix. “Tinc la consciència molt tranquil·la perquè crec que havíem de donar a tota la ciutadania que alguna vegada va confiar en nosaltres l’oportunitat de decidir si volia votar-nos. No ens van votar i així és la democràcia. Acceptes les regles del joc”, descriu amb tranquil·litat. “Per això hem estat professionals que es van posar en política i no polítics professionals”, afegeix.

El cert és que, després de les darreres eleccions, la majoria dels catalans van votar el PSC, l’hemicicle va perdre la seva majoria independentista i les urnes van portar a la irrupció d’una nova formació, Aliança Catalana, que encarna l’extrema dreta independentista a Catalunya. “Em sembla la cara lletja i oculta del nacionalisme, al qual li ha caigut la careta xenòfoba; és tot el que Junts no s’atrevia a dir en veu alta”, declara Carrizosa, que situa Carles Puigdemont com un “tirà” equiparable a Donald Trump. “Nosaltres hem tingut el nostre Puigdemont, que era el populisme de Donald Trump, però com que era a Catalunya no ens semblava malament i ara ha sortit Sílvia Orriols”, sosté. I puntualitza que el seu “racisme i xenofòbia” li semblen “absolutament deplorables”.

Elogis al PSC d’Illa

La desaparició de Cs va anar de la mà de la pèrdua de força als carrers del moviment independentista, que va veure com Salvador Illa prenia el comandament de la Generalitat. “Els socialistes són, abans de res, uns molt bons professionals de la política”, diu sense embuts. I no es queda aquí: “El PSC ha aconseguit, amb molt de talent i professionalitat, convèncer una part de la societat cansada del ‘procés’ per donar una aparença de bona gestió i de centralitat política catalana”, explica, com si per un moment pogués semblar que ell també ha acceptat aquest relat. No ho aclareix, però sí que matisa que el PSC, sovint, es deixa portar “massa” per les exigències d’ERC i els Comuns, els seus socis d’investidura.

No és estrany que, en aquest llistat d’elogis als socialistes catalans, Carrizosa llanci algun retret del passat. Lamenta que, malgrat la bona relació amb el PSC, aquests “no volguessin pactar” amb Cs al Parlament per haver instal·lat aquella “normalitat institucional” el 2017. “Ens costava que [Miquel] Iceta digués, i ho feia amb la boca petita, si donaria suport o no a Arrimadas, perquè com que Sánchez no volia amb Rivera, Iceta tampoc no volia amb Arrimadas”, argumenta. En qualsevol cas, l’exlíder taronja, per exemple, mai no es va sotmetre a una investidura el 2017, tot i haver guanyat aquells comicis, ja que tampoc amb el PSC hauria sumat el necessari.

La presó dels líders del ‘procés’

A l’actual president Illa li té un gran “respecte i afecte” i fins i tot confessa que li va enviar un missatge per desitjar-li una bona recuperació quan va ser ingressat per una osteomielitis púbica que el va obligar a estar de baixa diverses setmanes. Menys compassiu és amb altres dirigents polítics. Qui va ser una de les veus més dures contra l’independentisme en els moments més àlgids del ‘procés’ manté intactes les seves conviccions en assegurar que aquells líders “mereixien la presó” pel “cop d’estat” que va suposar, diu, el referèndum de l’1-O, les lleis de desconnexió i la declaració d’independència fallida el 2017. “Mereixien la presó perquè la llei ho estableix així”, rebla.

“La privació de llibertat és de les coses més dures que es poden infligir a una persona; no m’agrada que ningú vagi a la presó, però jo els ho advertia a les juntes de portaveus”, relata Carrizosa, que recorda que va arribar a recomanar-los que “canviessin d’advocat” perquè no creien, deixa entreveure, que els seus actes tinguessin “conseqüències penals”. “Ells s’indignaven, deien que jo els amenaçava i que havien consultat advocats i que això no era així. Els vaig recomanar que consultessin advocats que no fossin independentistes”, sosté.

Carrizosa accepta participar en aquest cicle d’entrevistes, però avisa que ell no ha sortit de la política perquè és un “activista polític subversiu” que no està conforme amb “el que hi ha” i que tem que l’independentisme pugui tornar a la Generalitat. Creu que la porta a la política institucional “està tancada”, però no amb clau. “Si creuen que puc ser un actiu i m’ho demanen, ho faria, però ara mateix no estic en aquest punt”, confessa, i admet haver-se “retrobat” amb la seva professió, haver-se “enamorat” i tenir més temps per cuidar-se a si mateix. També les seves formigues, que continuen sent les seves fidels companyes de pis.