La factura del fiasco de Rodalies després de l’accident de Gelida supera els 186 milions d’euros

La factura del fiasco de Rodalies supera els 186 milions d’euros. És la xifra que ha facilitat aquest dimarts al Senat el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, a poques hores de visitar Catalunya gairebé tres mesos després de l’accident mortal de Gelida. Óscar Puente ha respost així a una pregunta d’ERC, que li ha demanat explicacions sobre el cost econòmic de les reparacions que s’han hagut de dur a terme a Catalunya, que fins ara s’havien xifrat en uns 115 milions d’euros.

Aquests 186 milions són per retornar la “normalitat” a la xarxa ferroviària, ha afegit el ministre. No obstant això, Adif ja va admetre dies enrere que Rodalies no es recuperarà del tot fins al juny, cosa que des del Govern, en boca de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, es retalla a principis de maig. Puente també ha detallat en la resposta a la senadora republicana Laura Castel que la major part del pressupost gastat s’ha destinat a actuacions en 31 trams fins a mobilitzar un total de 170 milions d’euros.

150 autobusos diaris

Les actuacions per refer la malmesa xarxa de Rodalies han comportat la realització de prop de 700 inspeccions que han mobilitzat més de 360 efectius. Des de Transports s’ha insistit des de l’inici de la crisi que no s’han escatimat esforços econòmics i de personal per revertir la situació, cosa que des del Govern també s’ha avalat, amb múltiples compareixences conjuntes. Les primeres actuacions es van centrar inicialment a reparar talussos i moviments de terres pels despreniments recents, accentuats per les pluges d’aquest hivern. Després es va continuar amb les revisions en terraplens, ponts i túnels.

L’altra partida important destinada a Rodalies després de la crisi de Gelida, ha continuat el responsable de Transports, s’ha destinat a pagar els plans alternatius de transport, és a dir, els autobusos que Renfe s’ha vist obligada a fletar per a les persones usuàries que tenien les línies tallades pels treballs d’emergència o per les limitacions temporals de velocitat que impedien prestar el servei de manera habitual. S’hi han destinat fins a 12 milions d’euros fins a finals de març, que en els dies més complicats van comportar la utilització de fins a 150 autobusos diaris.

3,6 milions a l’AP-7

A aquestes dues quantitats s’hi suma també la xifra de 3,6 milions d’euros de la Direcció General de Carreteres per reconstruir l’estructura col·lapsada de l’AP-7, que es va ensorrar sobre la via de l’R4 de Rodalies en el mateix instant en què passava el tren, provocant la mort del treballador de Renfe. Tot i que en les primeres hores després de l’accident es va dubtar sobre la titularitat de la infraestructura, el ministeri va assumir els treballs, que van permetre restituir el trànsit per aquest tram de l’autopista el 9 de febrer.

Més enllà de la factura de la crisi ferroviària, prèviament el senador de Junts Eduard Pujol també havia preguntat sobre quan i amb quin mecanisme s’eliminaran les limitacions temporals de velocitat a Rodalies i Regionals. Pujol ha assegurat que “més de dos mesos sense trens haurien de donar per a un festival de dimissions” i ha retret al ministre que li interessen més “els maquinistes que els viatgers”. Puente ha insistit que és “el ministre que més ha invertit a Rodalies: 1.200 milions en dos anys”, ha concretat.