Manel Nadal: “Tenim només 30 autobusos elèctrics d’una flota de 1.000, queda una feina extraordinària”

Aquest any l’autobús interurbà passarà dels 90 a més de 100 milions de passatgers, un creixement exponencial que s’ha posat de manifest en la presentació del primer llibre sobre la història del transport en autobús a Catalunya, de la patronal del sector, la FECAV. La cita ha servit per posar sobre la taula com l’administració i les empreses operadores afronten una nova etapa de modernització del sector, amb la fi de les concessions el 2028 i la convocatòria de nous concursos.

“Tenim només 30 autobusos elèctrics d’una flota de 1.000, queda una feina extraordinària per descarbonitzar-la, siguin amb vehicles elèctrics o híbrids”, ha assenyalat el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal.

L’autobús s’ha convertit en una peça fonamental del transport a Catalunya, ha indicat Nadal, que ha valorat l’esforç de les empreses de transport per intentar esmorteir al màxim la crisi de Rodalies absorbint part del passatge, fins i tot fent portar autobusos de les Balears. Tot i això, no ha estat suficient: “Les persones procedents de Tarragona es queixen que viatgen dretes i es queden a les parades; la gent del Maresme i de Calella no el poden agafar perquè van plens. Haurem d’ampliar la capacitat i la flota”, ha explicat Nadal.

Pla de xoc

La Generalitat afronta tres grans reptes. El primer, a curt termini, és aconseguir aplicar el segon pla de xoc per reforçar el servei, amb mesures en 131 línies de tot el territori, amb un cost de 21,1 milions d’euros. Però falta aprovar els pressupostos.

“Esperem que el puguem aplicar abans de l’estiu i ampliar el servei”, ha confiat Nadal. En tot cas, a mesura que vagi millorant el tren, ha remarcat que el servei d’autobús “no és complementari ni substitutori, sinó que ha de competir” també en els corredors del Maresme i del Garraf, on el tren té un gran protagonisme.

El Govern està definint com ha de ser el nou mapa de transport per convocar un nou concurs. Tanmateix, el temps pressiona. Mentre les empreses concessionàries pressionen per aconseguir pròrrogues —al·legant que necessiten amortitzar les seves últimes inversions—, les administracions locals reclamen més agilitat i participar en la presa de decisions, ja que pateixen les conseqüències d’un servei que no cobreix tota la demanda.

Manca de definició

La definició del pla per construir o consolidar entre quatre i cinc estacions d’entrada i sortida d’autobusos a Barcelona és la tercera qüestió pendent. De moment, entre les administracions només hi ha consens que la ciutat té una manca evident d’aquest tipus d’infraestructura essencial, però que habilitar-la serà molt car, mentre que Madrid ja disposa d’una estació per cada corredor d’entrada.

“Falta una política clara i un pla d’inversions coherent”, ha explicat a El Periódico, del grup editorial de Regió7, el president de la FECAV, José Maria Chavarría.

Per al president de la patronal, és urgent decidir un pla d’estacions plurianual amb consens polític que serveixi per a les pròximes tres dècades. “Ja fa 25 anys es parlava d’una estació soterrada a la Diagonal”, ha recordat, i ha proposat algunes solucions: “Si no hi ha diners per construir-les, es pot oferir en concessió la construcció d’un aparcament durant 50 anys a canvi de la creació d’una estació d’autobusos”.