Les dades ho confirmen: vivim en l’era més bel·licista des de la Segona Guerra Mundial

No és només una percepció de qui llegeixi les notícies: vivim l’era amb més conflictes des de 1946. L’any 2024 va tancar amb 61 conflictes actius, la xifra més alta registrada en els últims 80 anys segons la Universitat d’Uppsala, i 2025 no va portar treva. Avui, 41 països estan immersos en almenys un conflicte armat, gairebé un de cada quatre, i els nivells de violència són els més alts mai registrats, segons l’organització Armed Conflict Location & Event Data (ACLED).

Aquest observatori, juntament amb el Council on Foreign Relations o l’Acadèmia de Ginebra de Dret Internacional, comptabilitzen que 20 països estan involucrats en conflictes internacionals, 26 en conflictes interns i 11 en situacions de violència organitzada extrema; categories que no s’exclouen entre si, ja que diversos països participen en més d’un al mateix temps.

Han estat actives en els últims dos anys vuit guerres internacionals: la invasió russa d’Ucraïna; les hostilitats entre l’Afganistan i el Pakistan, el conflicte entre l’Índia i el Pakistan pel Caixmir; les disputes frontereres entre Etiòpia i el Sudan, i entre Tailàndia i Cambodja; l’ofensiva d’Israel a Palestina; la intervenció dels Estats Units a Veneçuela; i l’actual guerra a l’Orient Mitjà.

La majoria dels conflictes, no obstant, són guerres civils. Destaquen les de Birmània i Síria, prolongades durant més d’una dècada, o la del Sudan, marcada per una de les crisis més greus de desplaçats de la història recent. També a la regió del Sahel (Mali, Burkina Faso, Nigèria i el Txad), on operen grups vinculats a Boko Haram i a Estat Islàmic.

S’hi afegeixen els conflictes interns amb intervenció estrangera, com a la República Centreafricana, amb suport al govern de més de 40 països, o la Guerra Civil del Iemen, amb participació d’una desena d’estats.

A més, alguns països viuen nivells de violència del crim organitzat comparables a conflictes armats, segons ACLED. És el cas d’Haití, així com de Mèxic, el Brasil i l’Equador.

La Universitat d’Uppsala té un registre dels conflictes armats des de 1946, que revela que, després d’un repunt en la primera meitat dels anys noranta i una caiguda per sota dels 40 conflictes actius entre el 2001 i el 2013, van tornar a augmentar fins als 61 conflictes el 2024, la xifra més alta registrada en els últims 80 anys.

Des del 2010, el nombre de conflictes entre estats s’ha gairebé duplicat, i el nombre total de morts s’ha quintuplicat, malgrat descensos temporals en alguns anys. «Vivim en una nova era amb més conflictes, més intensos i complexos», alerta l’analista Shawn Davies.

Tot i que els vuit conflictes internacionals han sigut els que han copat la majoria dels titulars, el gruix dels enfrontaments són els 57 conflictes interns, dels quals 38 són guerres civils i 19, conflictes internacionalitzats.

Més persones desplaçades

Segons ACNUR, mai abans en la història havien sigut tantes les persones obligades a fugir de casa seva: 117,3 milions de persones, a mitjans del 2025. Una de cada tres té estatus de refugiat, mentre que les altres dues s’han desplaçat dins de les seves fronteres. El 88% dels desplaçats provenen de nacions actualment en guerra.

La crisi més important de desplaçats és al Sudan, d’on han fugit de la violència 13 milions de persones, de les quals més de 10 milions continuen dins del país. El segueixen Síria, amb 5,4 milions de refugiats i gairebé 6,5 milions de desplaçats interns, i Ucraïna, amb prop de 5,3 milions de refugiats i 3,7 milions de desplaçats interns. El grup més nombrós de refugiats està format per persones de Palestina, 5,9 milions segons UNRWA. D’altra banda, és un cas especial el de Veneçuela, amb més de 6 milions de persones que han fugit de la situació al país, però que no són refugiats ni demandants d’asil.

Deu països es troben en situació extrema de perillositat segons l’índex d’ACLED, que valora mortalitat, risc per a civils, abast territorial i nombre d’actors. Palestina encapçala la llista, seguida de Birmània i Síria. Tot i així, Palestina és el tercer país amb més mortalitat del món, per sota d’Ucraïna i el Sudan.