El boom dels productes amb proteïnes: quins beneficis tenen?

El percentatge d’espanyols que consumeix complements alimentaris no ha parat de créixer. Segons l’enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), ha passat del 42% el 2021 al 58% el 2025. D’aquests, més de la meitat van consumir complements de proteïnes. La suplementació amb proteïna, no obstant, va més enllà del consum de batuts per a atletes; ara és habitual trobar en qualsevol supermercat formatges, iogurts i, fins i tot, cerveses que destaquen el seu alt contingut proteic. Es creu que són més saludables, però en realitat no és així. Els suplements proteics s’han convertit en un producte d’estil de vida, assenyala una revisió científica de Nutrients. I cada vegada hi ha més aliments a Europa que presumeixen del seu alt contingut proteic com a factor saludable, destaca l’estudi de tendències d’Innova Market Insights.

«Aquesta proliferació respon més a tendències de mercat i en part a una percepció de la població que associa erròniament l’alt contingut en proteïnes amb el fet de ser saludable», assenyala a Verificat Gloria Lugo Rodríguez, doctora en endocrinologia i membre del Comitè Gestor de l’Àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN). De fet, un estudi de la Universitat Miguel Hernández del 2024 que va analitzar més de 4.000 aliments processats de la base de dades d’aliments espanyola (Badali) va concloure que el 91% dels productes que portaven reclams sobre proteïnes no eren saludables. Ana Belén Ropero Lara, professora titular de Nutrició i Bromatologia de la Universitat Miguel Hernández i autora de l’estudi, remarca a Verificat que els aliments tenien «un excés de greixos, de sucres lliures, greixos saturats, sal o portaven edulcorants». Ropero Lara adverteix que aquests altres nutrients «suposen un risc per a la salut».

Segons les guies de l’Organització Mundial de la Salut, l’excés de sucres lliures, greixos saturats, sal i edulcorants augmenta el risc de patir malalties relacionades amb la dieta. Un 10% dels europeus creu que per tenir una dieta saludable el més important és menjar més proteïnes, segons l’Eurobaròmetre de l’abril del 2025. Entre els més joves, puja al 18%. «Com que hi ha tanta desinformació en matèria d’alimentació, el consumidor mitjà ignora que ja prenem massa proteïnes en la nostra dieta i que la població general no té necessitat de prendre’n més», assenyala Ropero Lara. El consum recomanat en adults sedentaris és d’uns 0,8 grams de proteïna per quilo de pes corporal al dia, segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Això varia segons l’edat i el sexe, i augmenta en persones que fan esport. No obstant això, la ingesta de proteïnes en la població general espanyola supera el que es recomana, com assenyalen l’Enquesta Nacional d’Ingesta Dietètica (Enide) del 2011 i l’estudi Anives de la Fundació Espanyola de Nutrició del 2016, els últims disponibles. «Un consum de proteïna significativament per sobre de les recomanacions de manera prolongada pot associar-se amb efectes adversos sobre la funció renal, el risc cardiometabòlic i la mortalitat», apunta l’endocrinòloga de la SEEN en concordança amb l’evidència científica publicada.

Desequilibris en la dieta

La professora de la UMH afegeix que també «provoca un desequilibri en la dieta», ja que habitualment suposa una disminució dels hidrats de carboni. Aquests «han de ser els nutrients majoritaris en la nostra alimentació perquè són la base del nostre metabolisme energètic», recorda Ropero Lara. «L’evidència sobre productes enriquits és limitada i no justifica el seu ús general», remarca Lugo Rodríguez. Les expertes coincideixen que podrien ser útils per a esportistes, persones grans o durant l’embaràs i la lactància. «No obstant això, atès que el 91% dels productes analitzats no són saludables encara que portin més proteïnes, es recomana prendre aliments proteics naturals», assenyala Ropero Lara, com ara llegums combinats amb cereals, carn, peix, ous, soja i làctics, en línia amb les recomanacions de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). I afegeix: «Especialment en el cas dels esportistes, les pautes dietètiques han d’estar guiades per un nutricionista».