El fiscal demana la condemna dels Pujol perquè “aquest judici no és un atac a Catalunya” i persegueix qui “detreu recursos públics”

El fiscal Anticorrupció Fernando Bermejo ha defensat davant el tribunal la condemna dels fills de l’expresident català Jordi Pujol Soley perquè el judici celebrat a l’Audiència Nacional des del novembre per la fortuna que la família ocultava a Andorra “no és un atac a Catalunya”, ni es jutja “la seva ideologia”. En el seu informe de conclusions ha argumentat que el que es jutja són delictes com el blanqueig de capitals i delictes fiscals, i que “qui defrauda Hisenda no ho fa a un ens abstracte, sinó que detreu recursos públics, inclosa Catalunya”, per construir escoles, hospitals i serveis públics, els problemes dels quals s’atribueixen a la falta d’inversió de l’Estat sota el lema “Espanya ens roba”.

El fiscal reclama per al primogènit de l’exmandatari català, Jordi Pujol Ferrusola, 29 anys de presó; per a la seva exdona, Mercè Gironès, 17 anys; per al seu germà Josep, 14; per a la resta dels germans Pujol Ferrusola, vuit anys de presó, i per als nou empresaris acusats, cinc anys. El representant del ministeri públic ha començat el seu informe referint-se al testimoni que va ajudar la família a moure diners a Andorra i que davant del tribunal va qualificar de “tradició familiar tenir un compte a Andorra”.

Després de recordar que per a les famílies que per motius de feina es van desplaçar a Catalunya per “ajudar a la seva prosperitat” no existia aquesta tradició, Bermejo ha passat als empresaris que sí que la tenien i que no han sabut donar cap explicació de per què van pagar factures milionàries a Jordi Pujol Ferrusola sense cap tipus de suport documental. “En aquella Catalunya emergent es pagava als Pujol, com si fos un club, amb el 3%, per tenir obra pública”, dins de “la xarxa clientelar” teixida per la família al voltant de l’expresident català. El fiscal ha recriminat a les defenses que intentessin convertir la vista en un judici polític amb l’anomenada Operació Catalunya i la policia patriòtica, encapçalada per l’excomissari José Manuel Villarejo, quan el que s’està dilucidant és un presumpte frau a Hisenda i “una estratègia deliberada de sostracció de capitals”.

Fons aliens als seus ingressos legals

Després d’escoltar durant el judici testimonis, pèrits i acusats en un procés iniciat el passat mes de novembre, ha arribat el moment d’exposar davant el tribunal l’entramat que el fiscal considera que es va constituir al voltant de la posició política assolida per Jordi Pujol Soley, en què la seva família i empresaris afins a Convergència es repartien els “beneficis sobresortints de concursos públics”, acumulant així un patrimoni “aliè als seus ingressos legals que calia ocultar a l’Agència Tributària espanyola i a la societat catalana”.

“Amb la finalitat tant d’ocultar l’autèntic origen dels diners dipositats als comptes bancaris d’Andorra com de gaudir-ne un cop enfosquit el seu origen”, els acusats van actuar “de manera coordinada”, ha explicat el fiscal, que ha volgut matisar que “no s’està jutjant una família per la seva ideologia política”. El “poder d’influència” de la família Pujol, ha recalcat, era en aquella època, amb el cap de família com a president de la Generalitat, “directe”, motiu pel qual ha situat el context de les operacions sota sospita en “l’àmbit de la corrupció política”, amb “omertà” (llei del silenci) inclosa, i en una “estratègia deliberada de sostracció de capitals”. Per ell, hi va existir una “estructura financera que va romandre oculta durant molt de temps”, amb uns fons d’origen desconegut.

Al seu entendre, els acusats no han donat cap explicació sobre per què es van facturar operacions que no s’han pogut provar documentalment, i ha rebutjat que l’origen dels fons a Andorra fos el llegat de l’avi Florenci Pujol. El fiscal, a més, ha retret a la defensa haver retardat el procés amb demandes a Andorra, amb un “expurgament” de documents excessiu i una prolongació “artificial” de la causa, a la qual ha sumat la “complexitat” de la investigació, amb ramificacions a l’estranger.

“Mai no ha existit herència”

El fiscal ha situat els fets pels quals demana la condemna dels Pujol en el pagament del 3% disfressat de “pelotazos” aconseguits per Pujol Ferrusola en diferents negocis, però mai no ha existit cap herència, la qual no apareix corroborada per cap document ni testament, més enllà de la paraula dels membres de la família Pujol Ferrusola, des que l’expresident català l’admetés en un comunicat el juliol del 2014. Bermejo ha vinculat directament els ingressos als comptes dels fills de l’expresident a Andorra amb l’adjudicació d’obres públiques i ha tret a la llum la presumpta finançament de Convergència Democràtica (CDC) a partir d’un aval atorgat per Jordi Pujol Ferrusola per a la concessió d’un préstec a empreses que van treballar per al partit.

Tots els fills van coincidir a defensar l’amor que el seu pare sentia per Catalunya i a desvincular-lo del suposat llegat, tot i que, per al fiscal, això és una mostra més de l’organització criminal que considera que van constituir i dels delictes de corrupció que, segons ell, van cometre en perjudici de la mateixa Catalunya. “No hi ha documents, no hi ha testament” i tots els fills de l’exmandatari “diuen el mateix, amb les mateixes omissions i llacunes, en coordinació”, ha subratllat.

Subscriu-te per seguir llegint