Govern i ERC pacten reforçar l'Agència Tributària i que Catalunya tingui majoria en el Consorci de la Zona Franca

Per primera vegada en més de tres anys, les peces comencen a encaixar perquè Catalunya tingui nous pressupostos. És una cosa que no passa des del 10 de març de 2023, quan el Parlament va aprovar uns comptes públics per última vegada. Aquest dilluns comença una setmana decisiva per al desenllaç de la negociació. El Govern té el pacte encarrilat amb ERC i, si no hi ha un gir de guió, el tancarà en els pròxims quatre dies. Li faltarà sumar-hi els Comuns que, tot i que també posen preu al seu ‘sí’, no faran descarrilar els comptes. Que ho té a tocar ho demostren les últimes declaracions que ha fet el president Salvador Illa sobre el transcurs de la negociació: “Tinc confiança que les coses aniran bé”.

La primera senyal que activarà el compte enrere per al pacte arribarà aquest mateix dilluns. El Govern i ERC anunciaran que tenen un acord per impulsar la línia orbital ferroviària, una infraestructura que pretén unir les grans ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona. És un projecte amb 5.200 milions de pressupost i un calendari d’execució entre el 2027 i el 2040 que finançarà íntegrament l’Estat amb ajuda del Banc Europeu d’Inversions (BEI).

Per què és tan important aquesta línia per desencallar els comptes? Després de l’enfadament que va suposar per a ERC el rebuig del Govern de Pedro Sánchez a que la Generalitat recapti l’IRPF —fet que va fer descarrilar el primer intent d’aprovar els pressupostos—, els republicans es van llançar a buscar un projecte que pogués compensar aquesta decepció i justificar el suport, aquesta vegada sí, als comptes. Han considerat que la línia orbital, un projecte anunciat el 2004 però que porta 20 anys en un calaix, tenia prou envergadura per justificar el vot a favor. És un projecte el traçat del qual impacta en una zona de més de tres milions d’habitants, un gran calador de vots.

A més, ERC ha inclòs en el pacte pressupostari altres dues iniciatives per justificar el seu suport. La primera, l’impuls d’una societat mercantil participada per la Generalitat i l’Estat que vetlli per accelerar les inversions estatals en infraestructures a Catalunya que estan pendents. La segona, una transferència d’una competència estatal que els negociadors es reserven amb zel, però que passaria pel fet que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona tinguin un pes majoritari dins del Consorci de la Zona Franca, ara controlat per l’Estat.

Els republicans han posat sobre la taula la possibilitat que el Consorci passi a ser una entitat en què, en el seu òrgan de direcció, la part catalana —Generalitat i Ajuntament, conjuntament— disposi de majoria (un 55%), mentre que l’Estat —que avui té el control de l’ens— conservaria prop d’un 45%. En aquest percentatge de la part catalana, la Generalitat disposaria d’un pes preeminent —entre el 40% i el 45%, per sobre del consistori barceloní, que tindria entre un 15% i un 10%.

El pacte pressupostari inclourà altres qüestions, com un reforç de l’Agència Tributària de Catalunya. El Govern assumirà el compromís d’invertir 527 milions d’euros entre el 2026 i el 2029 que serviran, entre altres coses, per incrementar la plantilla i desenvolupar millores tecnològiques perquè pugui assumir en el futur la gestió de l’IRPF. “Els pressupostos tenen una doble funció: posar més recursos al servei de la societat i, al mateix temps, arrencar competències i eines per posar-les al servei de Catalunya”, argumenten des d’ERC. “Un gran país necessita pressupostos”, assegura Illa com a anticipació del que preveu que es desencadeni en les pròximes hores.

Un conclave decisiu

El moviment definitiu que augura que el pacte està a punt d’arribar és que ERC ha convocat un Consell Nacional per a aquesta tarda. Allà, la direcció explicarà als dirigents i quadres del partit l’estat de la negociació i prendrà una decisió definitiva. Ara mateix tot està encaminat perquè aquesta decisió sigui un ‘sí’. En paral·lel, els socialistes catalans reuneixen la seva executiva per solemnitzar que, aquesta vegada sí, sembla que hi haurà fumata blanca.

Celebrat el Consell Nacional dels republicans, dimarts es formalitzarà el pacte entre Illa i el partit de Junqueras, la foto més desitjada pel president. Allà s’explicarà la lletra petita de l’acord pressupostari, més centrat en les partides destinades a cada servei públic. L’endemà, dimecres, se celebrarà a Madrid una comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat. Això és una garantia que ha reclamat ERC perquè el Govern de Sánchez assumeixi el compromís públic d’executar els projectes que depenen d’ell, com la línia de tren orbital. Finalment, també s’actualitzarà l’acord amb els Comuns, el tercer actor imprescindible perquè aquests comptes siguin una realitat.

A partir d’aquí, Illa treballa amb la previsió de poder aprovar els comptes en una sessió extraordinària del Consell Executiu divendres perquè comencin el seu recorregut parlamentari. L’objectiu final: que estiguin aprovats definitivament per la cambra catalana abans de l’1 d’agost, ja que calculen un mes de tramitació i 30 dies més per si algun grup parlamentari porta les xifres al Consell de Garanties Estatutàries.

L’IRPF i els mestres

ERC haurà d’assumir com a mínim dos costos per pactar amb el Govern. El primer, explicar a l’opinió pública que ha decidit donar suport als comptes malgrat que Illa ha incomplert un dels seus grans compromisos d’investidura: que la Generalitat assumeixi la gestió de l’IRPF. El veto del PSOE ho ha impedit. Els republicans al·leguen que intentaran reactivar l’assumpte del tribut presentant esmenes a la llei del nou finançament autonòmic quan aquesta iniciï el seu recorregut al Congrés. “Nosaltres no renunciem a res”, defensen des de la direcció de Junqueras.

El segon contratemps per als republicans serà fer-se una foto amb el Govern mentre els professors continuen al carrer protestant contra l’executiu català. No és una situació òptima per a un partit que sovint s’ha autoproclamat com “el partit dels mestres”. Esquerra ha decidit tirar endavant amb el pacte perquè considera que els comptes beneficien molts altres sectors que no poden esperar que els professors i Illa resolguin el seu conflicte. A més, l’acord pressupostari inclourà mesures per millorar les polítiques educatives.

El partit de Junqueras ha decidit donar suport als pressupostos, més enllà del seu contingut, perquè considera que Catalunya necessita estabilitat i recursos que allunyin el fantasma d’unes eleccions anticipades. Una estabilitat que, segons ERC, ha de servir per impulsar polítiques públiques que facin retrocedir l’extrema dreta. També hi ha un argument menys confessable per evitar uns comicis: Junqueras busca temps per enfortir el partit i aconseguir que se li apliqui l’amnistia per poder ser candidat el 2028.

Illa ho sap, però a ell també li convé aquest temps i l’aplicació de l’amnistia per consolidar-se a la presidència de la Generalitat lluïnt uns pressupostos que li garanteixin estabilitat, a més de reforçar el segell de gestió que vol projectar i que s’ha vist lastrat per crisis com l’educativa o la de Rodalies. Tanmateix, el president considera que encara té per davant una segona part del mandat per rellançar el seu projecte pensant en un pròxim cicle electoral en què ni tan sols el retorn de Carles Puigdemont o de Junqueras a l’escena electoral frustrin quatre anys més de presidència i de domini del PSC. Per evitar que els seus plans es torcin, no ha dubtat a cedir el relat dels pressupostos a ERC amb el convenciment que, al final, serà ell qui capitalitzarà les iniciatives derivades d’aquests nous comptes.

Per poder aprovar definitivament els comptes, al Govern no li n’hi ha prou amb ERC i també necessitarà el suport dels Comuns. El partit de Jéssica Albiach també negocia les seves condicions, tot i que el president dona per descomptat el vot afirmatiu dels seus sis diputats. Una d’elles és que es retiri la R-Aeroport, el tren llançadora que connectarà el centre de Barcelona amb l’aeroport del Prat i que les plataformes d’usuaris denuncien que beneficiarà els turistes en detriment dels passatgers habituals.

Subscriu-te per seguir llegint