Illa anuncia una inversió de 3.300 milions per accelerar en sis anys infraestructures estratègiques com la C-55 i la C-16

Salvador Illa va irrompre l'any passat al Cercle d'Economia amb l'habitatge com a eix central del seu discurs i enguany ho ha fet amb novetats en matèria d'infraestructures. El president de la Generalitat ha anunciat, durant la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia, que el Govern activarà un pla per accelerar infraestructures estratègiques i construir-les durant els pròxims sis anys. Entre elles hi ha la C-55, pendent de desdoblar entre Castelbell i Manresa i entre Manresa i Súria, i la C-16, entre Berga i Bagà.

El projecte preveu mobilitzar 3.300 milions d'euros, dels quals 1.800 milions s'invertiran de manera immediata i 1.500 milions més encara s'han de concretar. El Govern apostarà novament per la col·laboració publicoprivada per accelerar les inversions. Segons ha afirmat el president, aquest model estava aparcat des del 2010.

La concreció més immediata del nou pla d'infraestructures d'Illa serà l'inici d'un concurs per invertir de manera immediata 1.800 milions d'euros. Amb aquest capital, l'executiu aspira a construir les estacions del tram central de l'L9 del Metro —amb un cost estimat de 500 milions d'euros—, desplegar 366 quilòmetres de carreteres en format 2+1 (720 milions) i desdoblar i millorar el tram de carretera entre Berga i Bagà, amb una inversió prevista d'uns 470 milions d'euros.

Els 1.500 milions restants servirien per executar projectes com el desdoblament de la C-55, la segona fase del tramvia de Tarragona i Reus, diversos intercanviadors d'autobusos i la terminal ferroviària de Lleida-Quatre Pilans.

Segons el Govern català, aquest projecte permetrà que en els pròxims sis anys es construeixin obres que, d'una altra manera, no es podrien executar fins d'aquí a 20 o 25 anys.

Illa també s'ha referit a la connectivitat aèria de Catalunya i ha recordat que la crisi a l'Orient Mitjà, amb la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, afecta els vols de connexió amb Àsia que fan escala en grans hubs com Dubai o Doha. Aquesta situació li ha servit per reiterar el seu compromís amb l'augment dels vols de llarg radi que connectin directament Catalunya amb aeroports asiàtics.

Segons el president de la Generalitat, aquests vols representen una «oportunitat per generar prosperitat i atreure talent científic, empresarial i tecnològic», així com noves inversions. En aquest sentit, l'aeroport del Prat ja disposa de vols directes a Xangai, Pequín, Seül i Singapur, i la setmana passada Starlux Airlines va anunciar la proposta d'operar vols directes entre Taipei (Taiwan) i Barcelona a principis de l'any vinent.

Garcia-Milà reclama reformes

En l'obertura de les jornades del Cercle d'Economia —a les quals no ha assistit Jaume Collboni per un imprevist—, la presidenta de l'entitat, Teresa Garcia-Milà, ha aprofitat per insistir en diverses reivindicacions econòmiques.

«Hem de fer canvis profunds», ha afirmat. «Sense un salt en productivitat, ni milloraran els salaris, ni serem competitius a Europa, ni serem capaços de mantenir l'estat del benestar que volem».

Davant unes jornades en què es debatrà l'autonomia estratègica europea, Garcia-Milà també ha plantejat demandes en matèria d'habitatge, posant l'accent en el control dels preus del lloguer. «Algunes mesures, tot i estar ben intencionades, van en la direcció equivocada», ha afirmat l'economista. Així mateix, la presidenta del Cercle ha recordat que un nou model de finançament «és urgent».

Illa exhibeix confiança

En la seva intervenció, Illa ha donat resposta a Garcia-Milà. Segons ha exposat, el Govern vol teixir una aliança amb tots els sectors econòmics basada en tres pilars: «crear valor», una «política industrial activa» i la «productivitat com a horitzó, no com a coartada».

Illa ha reivindicat el bon moment econòmic que travessa Catalunya i ha defensat «l'esperança davant la por». El president ha insistit en el model de «prosperitat compartida» i en els valors socialdemòcrates que inspiren el seu executiu. També ha destacat diverses fites del seu Govern, entre les quals el retorn de les seus socials d'empreses importants com Banc Sabadell, Fundació La Caixa, Criteria o Molins, així com els pressupostos expansius per al 2026, que ja compten amb el suport polític necessari.

A preguntes de la presidenta del Cercle, Illa ha assegurat que el Govern «pressionarà» per tancar un nou model de finançament i s'ha mostrat convençut que la resta de comunitats autònomes hi acabaran donant suport: «És difícil per a un president autonòmic dir que no a una millora.»

Durant la conversa entre Illa i Garcia-Milà també s'ha abordat la immigració. El president de la Generalitat ha reiterat la seva posició: «Hi ha una minoria populista que intenta treure rèdit d'aquesta qüestió. Jo soc aquí per posar tothom davant del mirall amb les normes de convivència que tenim a Catalunya i per integrar-los.»

Pel que fa al control de preus, Illa ha defensat la política del seu Govern de limitar el preu dels lloguers. Segons ha explicat, aquesta mesura «està donant resultats positius a curt termini» i contribueix a donar resposta a joves formats i amb feina que no poden accedir a un habitatge.