Les famílies espanyoles avancen l’inici de les classes particulars a primària: la despesa puja un 56%

Un 47% de les llars espanyoles amb escolars recorren a classes particulars. És una xifra que s’ha mantingut estable durant els últims quatre anys a diferència de la despesa que els suposa a les famílies, que ha passat de 1.691 milions d’euros el curs 2019-2020 als 2.782 milions d’euros en el curs 2023-2024, segons recull l’Informe d’EsadeEcPol sobre el mercat de les classes particulars –educació a l’ombra segons la terminologia que fan servir els autors del treball, Lucas Gortazar i Juan Manuel Moreno–, que detecta un gran canvi en aquest sector: el gran salt s’ha desplaçat a educació primària, tot i que batxillerat continua concentrant la despesa més gran per alumne.

Així, la despesa mitjana anual per alumne de primària va passar de 200 euros el 2019-2020 a 313 euros el 2023-2024, en euros constants del 2020, cosa que suposa un augment real del 56%, el més gran de totes les etapes educatives. Aquesta etapa educativa és l’única en què també creix el percentatge de famílies que recorre a classes particulars: puja 4,4 punts, fins al 50,5%. Per als autors, aquesta dada reflecteix que les famílies estan avançant a edats cada vegada més primerenques la inversió en suport o ampliació educativa.

La despesa a batxillerat

A batxillerat la fotografia que dona l’estudi és diferent. Continua sent l’etapa amb més despesa mitjana per alumne, 402 euros a l’any, per sobre de primària i de l’ESO, però el seu creixement és bastant inferior: puja un 24% real respecte al 2019-2020, des dels 323 euros, i a més el percentatge de famílies que recorren a aquesta ajuda cau gairebé cinc punts, al passar del 55,9% al 51,4%. És a dir, batxillerat continua concentrant un desemborsament alt, molt vinculat a les matèries curriculars bàsiques i a la pressió acadèmica prèvia a les proves d’accés a la universitat (PAU), però el gran salt del mercat ja no es produeix aquí, sinó en l’etapa de primària (de 6 a 12 anys), on l’avanç és més intens tant en despesa com en nombre de famílies que recorren a les classes. En el conjunt del sector, la despesa mitjana per alumne va pujar de 229 a 308 euros constants.

Després de l’aturada de la pandèmia, el sector viu un nou auge. El curs 2023-2024 les classes particulars van moure 2.782 milions d’euros a Espanya. Són gairebé 1.100 milions més que el 2019-2020. L’augment és del 65% en termes nominals i del 38% en euros reals, descomptant la inflació. Tot i així, l’informe matisa que bona part d’aquest salt s’explica perquè el curs de la pandèmia les llars van pagar classes durant cinc o sis mesos, davant els nou mesos del curs 2023-2024. El mercat ha crescut en despesa però, assenyala l’informe, no perquè entrin moltes més famílies, sinó perquè els que ja consumeixen classes ho fan durant més mesos i, en alguns casos, gasten més.

Un altre canvi important del sector fa referència a l’objecte de les classes. El creixement ja no es concentra tant en el reforç de les matèries curriculars bàsiques, com matemàtiques, llengües o ciències, sinó que la despesa es concentra a ampliar "les oportunitats d’aprendre"; això és, idiomes i ensenyaments artístics. Així, la despesa mitjana per alumne en idiomes passa de 97 a 139 euros constants, un 43% més. En artístiques puja de 36 a 59 euros, un 63% més. En matèries curriculars bàsiques la despesa passa de 89 a 107 euros, un augment bastant més moderat, pròxim al 20%. A primària, de fet, idiomes i arts ja dominen clarament la despesa.

Una de les troballes més rellevants de l’informe és que una part de la despesa en idiomes no respon només a la lògica clàssica d’ampliació –aprendre anglès com a valor afegit–, sinó també a una necessitat de reforç per seguir el currículum en una llengua vehicular que no és la de la llar. És una hipòtesi que els autors vinculen sobretot a comunitats amb llengua cooficial, com Catalunya o el País Basc, o amb programes bilingües. En aquest grup, la despesa en idiomes arriba als 162 euros per alumne, davant els 139 de la mitjana estatal.

Les famílies amb més recursos continuen sent les que més gasten en classes particulars, però l’augment més intens s’està produint en els extrems de renda. La despesa mitjana anual puja amb força en els dos quintils més baixos i també en el més alt: passa de 123 a 201 euros en el quintil més pobre, de 187 a 292 en el segon i de 328 a 444 en el quintil més ric. En canvi, en els trams intermedis l’avanç és molt més moderat i fins i tot gairebé pla en el quintil central.

L’informe afegeix que aquest creixement no respon a la mateixa lògica a totes les llars. En el quintil més baix, a més, augmenta la participació de les famílies que recorren a aquestes classes, del 30,3% al 34,1%, mentre que en el més alt puja del 60% al 63,7%. Per als autors, a les llars de menys renda una part creixent de la despesa respon a necessitats de suport per no quedar-se enrere, mentre que a les de més renda pesa més l’ampliació d’oportunitats educatives i l’acumulació d’avantatges per al futur.

Per comunitats, el País Basc és la que presenta més participació de famílies en classes particulars (61%) i també més despesa mitjana per alumne (474 euros). El segueixen Catalunya, amb un 53% i 412 euros, i Castella i Lleó, amb un 58% i 340 euros de despesa. A Madrid, en canvi, la participació baixa al 36% i la despesa mitjana es queda en 254 euros. El gran motor d’aquestes diferències territorials torna a ser la despesa en idiomes: puja a 268 per alumne al País Basc, 200 euros a Castella i Lleó, 164 a Catalunya i 129 a Madrid.

Les famílies de l’alumnat estranger recorren menys a les classes particulars que les espanyoles –un 30% davant un 49%– , però han incrementat amb força la seva despesa, especialment pel que fa als idiomes.