Bárbara, xilena a Catalunya: «Em sento discriminada quan no em parlen en català; hi ha una idea de respecte mal entesa»

Fa quatre anys que la Bárbara es va establir a Barcelona. Abans de deixar el seu país d’origen, Xile, ja tenia clar que volia estudiar català: «Vaig decidir que aquesta seria casa meva i no volia ser estrangera, volia ser d’aquí». Per aquesta raó, es va apuntar als cursos de català que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística. Malgrat no necessitar l’idioma per a la feina, ja que actualment està en una tecnològica on s’utilitza majoritàriament l’anglès, considera que aprendre català és imprescindible per tenir «un sentiment de pertinença».

No obstant, relata a EL PERIÓDICO els problemes que té perquè es comuniquin amb ella en català i adverteix que hi ha «una idea de respecte mal entesa»: «És tot el contrari, jo em sento discriminada quan no em parlen en català», denuncia.

El cas de la Bárbara és només un exemple de les milers d’històries que s’amaguen darrere de les gairebé 150.000 places que ofereix el Consorci. El de Qin n’és un altre. Fa només sis mesos que es va apuntar a un curs de català i ja és capaç de mantenir una conversa fluida en aquest idioma. Els seus motius per aprendre’l sí que són laborals. El Qin va deixar la Xina i es va traslladar a Madrid per estudiar la carrera de Jazz. I, després de vuit anys a la ciutat, el seu professor li va recomanar que anés a Barcelona per seguir la seva formació al Conservatori del Liceu.

Si vols viure aquí, el català és com el carnet de conduir: com més aviat te’l treguis, millor

Mianjing Qin, Xina

Ara es vol establir a la capital catalana i explica que, si vol fer «un pas més» en la seva vida laboral, necessita el català. «Per ser professor en una escola de música municipal demanen el C1, encara no el tinc, però estic en camí», afirma entusiasmat amb el seu progrés. «Si vols viure aquí, el català és com el carnet de conduir: com més aviat te’l treguis, millor», afegeix.

La Bárbara i el Qin, a més de les seves classes al Consorci, estan inscrits en els programes de parella lingüística, que ajunta persones que volen aprendre la llengua amb voluntaris disposats a ensenyar-la. Una experiència que, segons explica el Qin, resulta beneficiosa per a les dues parts: «M’he trobat persones que gràcies a aquest programa de voluntariat s’han adonat que hi ha molts immigrants amb un nivell educatiu molt alt, que hi ha advocats, músics, enginyers...».

La Bárbara coincideix amb el seu company i també explica que és una manera d’acabar amb els «estereotips». «És veritat que hi ha gent que no hi està interessada i que no vol aprendre català, però també hi ha molta gent que sí que ho està. Conservar la llengua depèn de l’esforç de les dues parts», afirma.

Em costa molt que em parlin català i és molt frustrant. Molts deixen la formació perquè no troben on utilitzar la llengua

Bárbara Chaibun, Xile

«Em costa molt que em parlin català i és molt frustrant. Per a algú que no té vincles amb catalanoparlants és gairebé impossible practicar. Molta gent deixa la formació perquè no troba un lloc on parlar o utilitzar la llengua i, llavors, sembla que aprendre’l no és necessari, però no és veritat. Si no parles la llengua, deixes de participar en la comunitat i això és greu. Així és com es comença a dividir la societat», conclou.

La Fatima també està d’acord amb la Bárbara. «Quan parlem català, ens sentim integrats», explica aquesta veïna de Santa Coloma de Gramenet que ja fa 18 anys que va arribar del Marroc. La Fatima, que ja havia estudiat català anteriorment, regenta un taller de tapisseria i vol poder respondre en català als clients catalanoparlants. A més, conèixer l’idioma també l’ajuda amb l’escola de les seves filles i per poder seguir les reunions de pares i comunicar-se amb els professors en la llengua vehicular de l’ensenyament.

Quan parlem català, ens sentim integrats

Fatima el Hadyoud, Marroc

El Delwar, en canvi, és de Bangladesh i fa només dos anys i mig que viu a Catalunya, de manera que encara no té el permís de residència. Justament, es va apuntar als cursos del Consorci perquè són una via que tenen els migrants per poder regularitzar la seva situació, però té clar que continuarà estudiant per poder comunicar-se en català. Sobretot fora de Barcelona, on sent que l’ha necessitat més.

Regularització administrativa

El coneixement de català és un dels criteris que la Generalitat té en compte a l’hora d’emetre els informes d’arrelament social a Catalunya. Els tècnics encarregats d’aquesta tasca valoren, per fer els seus informes, si els sol·licitants col·laboren en entitats socials, si han tingut fills al territori o si tenen coneixements de català. Aquest últim punt es demostra havent superat almenys un curs de 45 hores, o amb un test que fan els tècnics, que també entrevisten l’interessat i el seu entorn.

Es tracta, per tant, d’una de les principals vies per legalitzar persones migrants, ja que per a molts és pràcticament impossible aconseguir un contracte a jornada completa durant un any o accedir a la universitat, que serien altres maneres de regularitzar la seva situació a Espanya. De fet, el 73% dels treballadors extracomunitaris han utilitzat els informes d’arrelament social per legalitzar el seu estatus administratiu.

La Bárbara, el Qin, la Fatima i el Delwar van participar en la festa de final de curs que el Consorci per a la Normalització Lingüística va organitzar aquest dijous al Palau de Pedralbes. En aquest acte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, van aprofitar per compartir un missatge contra l’extrema dreta, però també van voler agrair l’«esforç» dels estudiants i es van comprometre a continuar augmentant les places i els cursos subvencionats.

L’últim any, el Govern ja ha posat en marxa un pla de xoc per reduir les llistes d’espera, que s’han disminuït un 47% respecte al curs 2024-2025, amb 6.000 cursos nous, un 18% més que l’any anterior. A més, han augmentat principalment els inscrits en els nivells més bàsics, els necessaris per als informes d’arrelament, tot i que també ha pujat un 25% el nombre d’inscrits en els nivells intermedis.

L’objectiu del Govern és millorar les dades de l’última enquesta sobre usos lingüístics, que va donar algunes dades reveladores. Una és que el català va guanyar 267.600 nous coneixedors entre el 2018 i el 2023. La xifra en fred pot resultar positiva per a la llengua, però cal afegir-hi context: durant el mateix període de cinc anys, la població resident a Catalunya va augmentar en 398.500 persones. Un creixement desigual que, a la pràctica, es tradueix en una pèrdua de pes del català entre la població.