El tribunal descarta el delicte que permetia demanar presó per a Alba Vergés i Josep Maria Argimon per la vacunació a policies

L’Audiència de Barcelona ha descartat aquest dimarts que els exresponsables del Departament de Salut puguin ser condemnats a presó en el judici pel retard en la vacunació contra la Covidde policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya. El tribunal ha exclòs en les qüestions prèvies el delicte contra els drets dels treballadors que sostenien les acusacions policials, a l’entendre que no es pot mantenir aquesta acusació sense que la fiscalia la formuli, com ha argumentat la defensa. La vista seguirà, per tant, únicament per un delicte de prevaricació administrativa, que només contempla penes d’inhabilitació.

La decisió de la Secció Sisena de l’Audiència Provincial acota l’abast del judici contra els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, i altres excàrrecs del departament. Les acusacions exercides per l’associació de guàrdies civils Jucil i el sindicat de la Policia Nacional Jupol reclamaven tres anys de presó, una multa de 72.000 euros i 15 anys d’inhabilitació per delictes contra els treballadors i prevaricació. Arran de la resolució del tribunal, queda fora la petició de presó i el procediment se centrarà en la tesi de la fiscalia, que acusa de prevaricació administrativa i demana 12 anys d’inhabilitació per a quatre dels acusats.

El judici ha arrencat aquest dimarts a l’Audiència de Barcelona i es prolongarà en diverses sessions fins al 15 de juliol. A la banqueta s’asseuen part dels responsables de Salut durant la crisi del coronavirus per examinar si la Generalitat va actuar amb criteris sanitaris o si va discriminar els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional respecte a altres cossos de seguretat i col·lectius essencials.

La fiscalia acusa de prevaricació administrativa Vergés, Argimon, l’exsecretari general de Salut Marc Ramentol i l’exdirector del CatSalut Adrià Comella, per als quals sol·licita 12 anys d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic. En canvi, demana l’absolució de l’exdirector de Serveis Francesc Xavier Rodríguez. Les defenses neguen que hi hagués una decisió arbitrària o discriminatòria i afirmen que les actuacions es van adoptar de forma col·legiada, seguint criteris tècnics i sanitaris en un moment de forta incertesa sobre el subministrament i l’ús de les vacunes.

Els fets i la cronologia

L’origen del cas es remunta al març del 2021, en plena campanya de vacunació contra la Covid. Segons la tesi de les acusacions, Salut va retardar la immunització dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya mentre altres cossos, com els Mossos d’Esquadra, les policies locals o els bombers, ja presentaven percentatges de vacunació molt superiors. La fiscalia afirma que els responsables del departament eren conscients d’aquesta diferència i que, malgrat això, van frenar la vacunació dels agents estatals.

El judici analitzarà especialment les decisions adoptades després de la suspensió temporal d’AstraZeneca pels avisos sobre possibles efectes adversos. Després que es reprengués l’administració d’aquesta vacuna, Salut va prioritzar la vacunació per franges d’edat, en especial entre els 60 i els 65 anys. Per a les defenses, aquest criteri explica la reorganització de la campanya i descarta qualsevol voluntat discriminatòria. Per a les acusacions, en canvi, la Generalitat hauria d’haver reprès també la vacunació dels agents com a col·lectiu essencial, tal com es va fer amb altres cossos.

Segons el calendari del tribunal, el judici continuarà els dies 1, 6 i 7 de juliol amb les declaracions de testimonis, mentre que les declaracions dels acusats, les conclusions i els informes finals estan assenyalats per als dies 10, 13, 14 i 15 de juliol.