Illa aprova avui els seus primers pressupostos i s'assegura la legislatura

El president de la Generalitat, Salvador Illa, sortirà aquest dijous del Parlament amb els seus primers pressupostos aprovats sota el braç gràcies al suport d'ERC i dels Comuns. Uns comptes de gairebé 50.000 milions d'euros que permetran a Catalunya tancar l'etapa de tres anys de pròrroga dels pressupostos del 2023 i convertir-se en una de les poques comunitats autònomes que aconsegueixen aprovar la llei considerada la pedra angular del projecte de qualsevol govern. Es tracta d'una fita de gran valor polític per al Govern d'Illa, que, amb aquests pressupostos i just quan es compliran dos anys de la seva investidura, s'assegura el recorregut fins al final de la legislatura, l'any 2028.

Ni la crisi de Rodalies primer ni la dels mestres després han aconseguit trencar l'aliança amb què va començar el mandat en minoria del PSC. Això sí, Illa ha hagut d'esperar i resistir el temporal, perquè han calgut fins a sis mesos i un primer intent fallit perquè totes les peces encaixessin i es pogués conjugar la paraula "estabilitat". Principalment perquè la seva situació de minoria ha obligat el Govern a anar a remolc dels tempos i de les exigències marcades pels socis. Especialment per ERC, que el va fer recular al març fins al punt que Illa es va convertir en el primer president de la Generalitat que retirava uns pressupostos ja presentats al Parlament per evitar que fossin tombats en una primera votació.

El principal escull d'aleshores va ser la negativa del Govern espanyol a permetre que la Generalitat recapti el 100% de l'IRPF. Van ser 25 dies de pols i de deteriorament de la confiança fins que, finalment, les dues parts es van donar una segona oportunitat amb 63 dies més de negociació per salvar la situació. Fins avui.

ERC va acceptar congelar la carpeta de l'IRPF a l'espera del que passi amb el nou model de finançament, que s'hauria de votar al Congrés abans de final d'any. A canvi, els socialistes s'han compromès a complir altres acords en matèria d'infraestructures i competències, com ara el gran projecte de la línia orbital ferroviària o la majoria catalana al Consorci de la Zona Franca.

ERC manté l'exigència

ERC donarà suport als primers pressupostos d'un president socialista de la Generalitat des que ho va fer, per última vegada, a finals del 2009 amb José Montilla al capdavant del Govern. A diferència d'aquell moment, ara els republicans no formen part de l'executiu, i el repte del partit d'Oriol Junqueras serà combinar el paper de soci d'Illa amb el d'una oposició exigent.

Aquest mateix dimecres ja va començar a exercir aquest rol el seu líder parlamentari, Josep Maria Jové, exigint a Illa que convoqui la Junta de Seguretat perquè es faci efectiva la presència dels Mossos als ports i aeroports, un compromís pendent des de fa un any i mig.

L'aprovació dels pressupostos no deixa ERC en una posició fàcil. Li fa perdre la principal eina que tenia per condicionar el Govern d'Illa i facilita que partits com Junts i la CUP la desgastin amb el relat que a Catalunya governa, de facto, un tripartit format pel PSC, ERC i els Comuns. Tot i això, també té una lectura positiva per als republicans: allunya el risc d'un avançament electoral a Catalunya i permet a Junqueras centrar-se en els seus dos grans objectius: preparar les eleccions municipals del 2027 i pressionar el Govern de Pedro Sánchez perquè avanci en el nou model de finançament.

Les carpetes amb els Comuns

Els Comuns, igual que ERC, també han advertit al Govern que no doni per descomptada l'estabilitat. Tot dependrà, asseguren, del grau de compliment dels acords.

De fet, el gran pacte pel qual el grup de Jéssica Albiach va donar el seu suport als pressupostos ja al febrer va ser la promesa de limitar la compra especulativa d'habitatges abans del 31 de juliol. Aquesta iniciativa, tramitada per la via d'urgència, haurà de superar el primer tràmit la setmana vinent, però després haurà d'afrontar la part més complicada: consensuar una fórmula que compti amb l'aval del PSC, ERC i els Comuns —amb la participació també de la CUP en la negociació— i que sigui prou sòlida perquè no pugui ser impugnada als tribunals.

Encara està per veure si arribaran a temps perquè la llei s'aprovi en l'últim ple abans de les vacances d'estiu, una possibilitat que algunes de les parts posen en dubte. El que sí que es dona per fet és que quedarà tancat el nomenament d'un nou director general de disciplina d'habitatge, encarregat de centralitzar el cos d'inspectors responsable d'aplicar el règim sancionador contra qui incompleixi els topalls i limitacions fixats per la llei, un altre dels grans compromisos que els Comuns han arrencat al Govern.

Amb independència de com transcorri el mes que queda abans de l'aturada estival, Illa dona per superat un dels principals reptes que s'havia fixat per rellançar la legislatura i remuntar uns mesos de desgast del seu Govern. Amb els pressupostos aprovats, el president tindrà marge per emancipar la seva agenda de les exigències dels socis i centrar-se a impulsar els serveis públics i els seus plans en habitatge i infraestructures, amb la mirada posada en el nou cicle electoral que començarà amb les municipals del 2027.

Sempre, això sí, amb el permís de conflictes encara oberts, com el dels docents, que amenacen de tornar a mobilitzar-se a l'inici del curs, o de les turbulències polítiques que continuen envoltant Pedro Sánchez.