El menjar dels fills estressa 7 de cada 10 famílies: "Hi ha una obsessió pel que és saludable; he arribat a veure 'pancakes' fets amb llet materna"

Tenir fills comporta una varietat de situacions i urgències que les mares i els pares solen descobrir sobre la marxa, però Meritxell Lligadas, Pilar Sastre i María José Domínguez reconeixen que una de les facetes de la criança que més les ha sorprès, i que les manté cada dia «atrapades», és la «sensació d’aclaparament permanent» amb què viuen la gestió de l’alimentació familiar.

«Tenim tanta informació i s’ha estès tant la cultura de la dieta sana que ens passem el dia pensant què els posem a taula per encertar-la i quedar-nos tranquil·les», reconeix Lligadas, barcelonina de 43 anys i mare d’un nen de 3 anys i una nena de 13 mesos. «Intentes organitzar-te perquè hi hagi varietat: el dilluns, pasta; el dimarts, peix; el dimecres, pollastre... Però sovint el dia a dia ens desborda i acabem improvisant», confessa Domínguez, de Jerez, de 38 anys i mare d’un nen de 7 anys i un nadó de 18 mesos.

Sastre acaba d’arribar a l’etapa de l’«estrès alimentari familiar»: el seu fill Eki té 11 mesos, però fa cinc mesos va començar a prendre purés i des d’aleshores els productes que passen per la seva batedora s’han convertit en la seva fixació. «Podria donar-li farinetes preparades, però en aquesta generació de mares mil·lennistes s’ha instal·lat l’obsessió per ser mares perfectes i no ens escapem cap de nosaltres d’aquesta temptació. Reconec que em sento malament si no li faig un puré natural», afirma aquesta madrilenya de 42 anys.

Sigui perquè aquesta inquietud és generacional -«al parc he arribat a presenciar competicions de berenars saludables; un dia, una mare va aparèixer amb un 'pancake' fet de llet materna», assegura Lligadas- o perquè han interioritzat que els ha tocat viure la maternitat amb «una preocupació afegida» que no recorden en les seves progenitores i àvies, el cert és que totes tres reconeixen que afronten aquesta etapa de la seva vida amb una «càrrega pesada, però invisible», i de la qual gairebé no es parla.

Ara, un estudi elaborat per la firma alimentària Danone en col·laboració amb el Club de Malasmadres i l’associació Yo No Renuncio, que promou la conciliació familiar i el repartiment de tasques domèstiques, ha posat xifres a aquest fenomen silenciat: segons les seves estimacions, l’alimentació dels fills és avui «la principal càrrega mental diària» per al 70% de pares i mares, molt per sobre d’altres responsabilitats associades a la criança com la neteja de la llar (assenyalada pel 53% dels progenitors), la vigilància de les rutines de son dels fills (48,7%) i la gestió escolar de la canalla (47,5%).

La Meritxell, la Pilar i la María José se senten «reflectidíssimes» en aquest retrat i en una altra dada que destaca aquest estudi: el 83% de pares i mares asseguren que senten «més pressió per alimentar bé els seus fills que les generacions anteriors». «La comparació és inevitable, i la sensació de greuge, també. Les nostres mares i àvies no tenien la varietat per triar que hi ha avui, i a més disposaven de més temps que nosaltres per comprar o cuinar», raona Maite Egoscozabal, sociòloga i responsable de l’àrea d’investigació social de Malasmadres, que afegeix: «Abans no hi havia tanta informació com hi ha avui sobre el menjar, ni existia aquesta pressió per ser perfectes en aquest tema que tots considerem tan important».

La sensació de «bombardeig constant d’informació alimentària» és reconeguda per Meritxell, Pilar i María José, i assenyalada per expertes en nutrició acostumades a bregar amb les angoixes dels pares i les mares a compte del menjar dels seus fills. Només cal fer scroll una estona en qualsevol xarxa social perquè aparegui un influencer avisant de les bondats del xucrut i de la dieta hiperproteica per al desenvolupament del menor, o alertant dels perills de combinar proteïnes i carbohidrats en el mateix plat.

«Normalment, ningú passa del titular alarmista ni dels primers segons del vídeo cridaner, però la sensació que el menjar és un problema queda instal·lada en molts pares i mares», adverteix María Luisa Ferrerós, psicòloga especialista en alimentació infantil i familiar, que destaca un aspecte que, al seu parer, afegeix estrès al repte d’alimentar la canalla: «Menjar bé s’ha tornat molt car. Sovint, a falta de pressupost per comprar vedella o llobarro, molts acaben claudicant davant l’ultraprocessat a contracor». En l’estudi de Danone, el 80% dels pares afirmen que les constants pujades de preus del cistell de consum condicionen les seves eleccions al supermercat.

En les qüestions d’intendència familiar, el genèric «pares» sol ocultar un matís de gènere que les responsables d’aquest informe insisteixen a subratllar. «En la majoria de casos, la gestió de l’alimentació familiar la solen portar les mares. Hem avançat en igualtat i avui hi ha molts pares que cuinen i van al súper, però la llista de la compra la continua elaborant ella», apunta Maite Egoscozabal. L’estudi El cost de la conciliació, elaborat el 2022 per l’associació Yo No Renuncio amb la participació de 50.000 dones reflectia que en el 69% de les llars la persona encarregada de proposar què es menja a casa és la mare.

Desequilibri de gènere

«Intuïtivament, l’alimentació de la criança la continuem associant a la figura materna, que, de fet, s’encarrega de la lactància quan neixen els fills», observa la sociòloga Marta Domínguez-Folgueras, especialista en temes d’igualtat i repartiment de la tasca domèstica de la universitat francesa SciencesPo. Segons la seva opinió, «corregir aquest desequilibri de gènere i compartir tasques al 50%» ajudaria a suportar millor la càrrega mental que suposa el tema de l’alimentació, però reconeix que avui dia la preocupació per la dieta saludable i la nutrició acostuma a ser patrimoni matern. «Alimentar bé els fills no s’hauria de viure des de la pressió o la recerca de la perfecció, però aquesta càrrega existeix i forma part de la realitat quotidiana de moltes famílies», assenyala Paula Barbosa, responsable de màrqueting de Danone.