Cinc claus i curiositats de la natalitat a Catalunya

L'Institut d'estadística de Catalunya ha fet públiques les dades de natalitat provisionals corresponents al 2025. Aquí tenen cinc factors clau que incideixen en l'estructura dels naixements.

Edat

L’edat mitjana a la maternitat és 32,8 anys i l’edat mitjana al naixement del primer fill és 31,8 anys, totes dues més elevades que les de l’any anterior (32,6 i 31,5 anys, respectivament).

L’edat mitjana a la maternitat ha augmentat una dècima tant en el col·lectiu de mares amb nacionalitat espanyola com en el de mares amb nacionalitat estrangera. Les mares espanyoles que han tingut fills el 2025 tenen una edat mitjana de 33,3 anys, i és 2,5 anys més elevada que la de les mares estrangeres, que és de 30,9 anys.

El Metropolità és l’àmbit on la maternitat és més tardana, amb una edat mitjana a la maternitat de 33,1 anys i una edat mitjana al naixement del primer fill 32,2 anys. Les Terres de l’Ebre, Ponent i les Comarques de Girona són els àmbits on l’edat mitjana a la maternitat és més baixa, de 32 anys, i on l’edat mitjana al primer fill és de 30,5 anys, 30,7 anys i 30,8 anys respectivament. A la Catalunya Central, l’edat mitjana de la mare per tenir el primer fill és de 31,3 anys.

Origen

L’anàlisi conjunta de la nacionalitat i el lloc de naixement de la mare mostra que pràcticament totes les mares de nacionalitat estrangera van néixer a l’estranger (18.716 de les 18.843), principalment a l’Àfrica (5.850), Amèrica del Sud (4.817) i Àsia i Oceania (3.161). En canvi, entre les mares de nacionalitat espanyola el 18,1% va néixer a l’estranger (6.395), principalment a Amèrica del Sud (3.099), Amèrica del Nord i Central (1.335) i Àfrica (1.230).

Nacionalitat

Entre els nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, el grup més nombrós correspon als fills de mare de nacionalitat marroquina, amb 4.373 nascuts vius. Aquesta xifra representa un 8,1% del total de naixements de Catalunya i un 23,2% dels naixements de mare estrangera. A continuació se situen, per ordre de freqüència, els fills de mare colombiana (1.517), pakistanesa (1.345), hondurenya (857) i peruana (744). Pel que fa a les mares estrangeres amb nacionalitat d’un país de la Unió Europea, les italianes registren el nombre més elevat de naixements, amb 740 naixements.

Fecunditat

L’indicador conjuntural de fecunditat se situa en 1,08 fills per dona (1,09 fills l’any 2024, amb dades definitives) i segueix la tendència a la baixa des que l’any 2008 es va registrar el màxim (1,53 fills per dona) des de 1986.

La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, i l’indicador conjuntural de fecunditat és d’1,29 i 1,06 fills per dona, respectivament.

La Catalunya Central té un indicador conjuntural de fecunditat (nombre de fills per dona) d’1,18.

Ponent (1,36) és l’àmbit del Pla territorial amb l’indicador conjuntural de fecunditat més elevat i l’Alt Pirineu i Aran (0,98) el que té l’indicador conjuntural de fecunditat més baix, seguit de l’Àmbit Metropolità (1,03 fills per dona).

Nombre d’habitants

Per grandària dels municipis, els naixements han augmentat al conjunt de municipis de menys de 2.000 habitants i als de més de 50.000 habitants. Destaca especialment el creixement del conjunt de municipis d'entre 50.001 i 100.000 habitants, que ha augmentat un 11,7%. En canvi, els naixements han disminuït al conjunt de municipis d’entre 2.000 a 50.000 habitants, mentre que al municipi de Barcelona la xifra s’ha mantingut estable.