Oriol Junqueras espera el Suprem per ser candidat d’ERC després d’una dècada

La reacció d’ERC a l’aval europeu a la llei d’amnistia s’ha focalitzat en el vessant més èpic i reivindicatiu de l’assumpte: els republicans han proclamat que és una "victòria de l’independentisme" que els tribunals espanyols han d’aplicar "sense més dilació". No obstant, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té una altra implicació clau per al partit: obre la porta de bat a bat que el seu líder, Oriol Junqueras, pugui ser candidat efectiu a la presidència de la Generalitat per primera vegada en més d’una dècada. L’última paraula la tindrà el Tribunal Suprem.

En 15 anys al capdavant d’ERC, Junqueras ha sigut candidat a tot: a l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts; al Parlament Europeu; al Congrés i a la Presidència de la Generalitat. No obstant, des que el 2017 va ser encausat pel referèndum de l’1-O, totes les seves candidatures han sigut simbòliques, ja que la possibilitat d’exercir el càrrec després de les eleccions estava descartada. I des que va ser condemnat el 2019, directament no ha pogut presentar-se a cap elecció.

Per trobar l’última candidatura efectiva de Junqueras a la presidència de la Generalitat –la del 2017 va ser simbòlica–, cal remuntar-se al 2012, quan va aconseguir quedar en segona posició. Però 14 anys després, la possibilitat de tornar a ser candidat és més a prop que mai. L’última barrera és el Suprem. Després de les vacances d’estiu haurà de decidir si accepta la sentència europea i li aplica l’amnistia pel delicte de malversació, cosa que posaria fi a la inhabilitació que pesa sobre ell fins al 2031 i li tornaria íntegrament els seus drets polítics. També el de ser candidat.

Sense marge de demora

ERC interpreta que el Suprem no té més marge per demorar la qüestió perquè la sentència del TJUE ha sigut clara. "Fins i tot més del que ens esperàvem", explica una veu autoritzada del partit. Malgrat tot, ningú en la formació s’atreveix a descartar una altra esquivada de l’alt tribunal. El mateix Junqueras va expressar divendres que el Suprem farà "tot el possible" per no aplicar la llei d’amnistia. La confiança íntima és que, aquesta vegada, no ho aconseguirà.

A Junqueras no li agrada parlar en públic de la seva candidatura a la Generalitat. Prefereix recordar que la inhabilitació no el deixa exercir la seva passió: ser professor universitari. No obstant, ha anat deixant senyals que vol ser candidat. Ho va fer en el discurs per valorar la sentència europea: "Espero poder tornar a fer classes a la universitat. I, si convé al país i si convé a Esquerra Republicana, poder tornar a exercir qualsevol responsabilitat política en plena llibertat i amb tots els meus drets".

En tots aquests anys hi ha hagut una circumstància que ha pesat molt en l’ànim d’ERC. Carles Puigdemont (Junts) ha pogut exercir de candidat a la Generalitat sempre que ha volgut, malgrat que no ha pogut tornar de Bèlgica. Junqueras, en canvi, ha sigut jutjat, condemnat, empresonat i indultat, però no ha pogut liderar una llista. Això ha turmentat el partit. "Els exiliats han de poder tornar, i els que són aquí han de poder fer política i liderar candidatures", reivindiquen fonts de la direcció.

En l’argumentari intern que ERC ha elaborat després de la sentència també hi ha senyals de la importància que Junqueras pugui aspirar a la Generalitat. Allà s’assenyala que el líder d’ERC és la "prova evident" que l’amnistia "continua incompleta". "Ha recuperat la seva activitat política, lidera un partit i condiciona la política catalana i espanyola, però continua privat dels seus drets polítics", conclouen.

Que Junqueras sigui el pròxim candidat a la presidència de la Generalitat genera una estranya unanimitat a ERC, tot i que formalment s’hauran de convocar unes primàries. Els partidaris del líder consideren que és el candidat idoni per treure l’organització del sot electoral que el va portar a perdre el Govern el 2024. Els seus crítics, que fa dos anys els van disputar el control del partit, també volen que sigui candidat: en aquest cas perquè consideren que així podran mesurar d’una vegada per sempre quin recolzament popular té i, si les coses no surten bé, plantejar-li un altre pols pel lideratge.

El pla B

Si el Tribunal Suprem planteja una floreta a l’amnistia –mantenint-li la inhabilitació– i es convoquen eleccions al Parlament, ERC no descarta del tot que Junqueras pugui ser igualment candidat. Ja treballa en una estratègia jurídica per a això. La idea, encara per madurar, passaria per demanar als tribunals una suspensió de la pena d’inhabilitació al·legant que hi ha dues posicions contradictòries sobre la taula: un tribunal europeu sostenint que cal aplicar l’amnistia en tots els supòsits, i un tribunal espanyol (el Suprem) resistint-s’hi. En qualsevol cas, aquest és un pla B que esperen no haver d’executar. Això significarà que Junqueras torna a ser candidat a la presidència de la Generalitat per primera vegada en més d’una dècada.