Raúl Moreno, Conseller de Drets Socials i Inclusió: "Enfortir les polítiques socials és la via fonamental contra la ultradreta"

Raúl Moreno (Santa Coloma de Gramenet, 1978) va saber que seria conseller de Drets Socials i Inclusió el cap de setmana passat, tot just unes hores abans de prendre possessió. El seu sí al president, Salvador Illa, va ser immediat. No en va fa dues dècades que està dedicat a la matèria que ara lidera dins del Govern, tant en la seva etapa de regidor a Santa Coloma com en la de diputat al Parlament i, després, com a número dos a la conselleria.

Com explica que sigui el primer educador social que arriba a ser conseller?

La professió d’educador social et dona un contacte directe amb la realitat. Quan has treballat amb persones vulnerables a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, tenir un perfil social en aquesta conselleria ajuda a entendre moltes vegades quina és la realitat del conjunt de la societat i a conèixer un sistema que és molt complex. Crec que això és un avantatge. En qualsevol cas, també valoro molt la feina d’altres perfils professionals que han passat per aquest departament.

Vostè és el primer canvi en el Govern de Salvador Illa i, ara per ara, l’únic. És un problema que els socis d’investidura, ERC i els Comuns, reclamin una remodelació a la tardor?

Aquest és un Govern que ha donat lliçons de com fer les coses bé, amb determinació. Hem posat en marxa un projecte de país amb reformes molt importants i, per tant, la solidesa d’aquest Govern és evident. L’oposició fa la seva feina, però aquest canvi ha sigut un canvi puntual, que no altera els objectius. Les polítiques són les mateixes; en tot cas, hi ha hagut un canvi de conseller.

Si hi ha una remodelació del Govern en el futur, tindria sentit que la Conselleria de Drets Socials assumís Habitatge?

No. Pel fet d’anar juntes no funcionarà millor. Som un Govern capaç de treballar entre diferents departaments, de teixir complicitats i d’impulsar polítiques conjuntes. A més, ja es va fer en el seu moment i no va funcionar. Crec que no fa falta repetir errors del passat.

Vostè ha dit en més d’una ocasió que, en un moment de creixement de l’extrema dreta, les polítiques socials són claus per combatre els discursos d’odi. Té prou Govern per revertir aquesta tendència?

Hem fet passos endavant importants. Aquest Govern, en l’àmbit dels drets socials, ha destinat 1.000 milions d’euros més que el 2023. Aquest és el camí per enfortir les polítiques socials, que és la via fonamental per combatre l’extrema dreta. L’extrema dreta, precisament, el que fa és atacar l’Estat del benestar, li interessa debilitar-lo per generar situacions de vulnerabilitat i fomentar aquesta lluita pels recursos. Quan les administracions no són capaces de resoldre els problemes dels ciutadans, aquests acaben recorrent a l’extrema dreta, que ofereix receptes falses, però que desperten les esperances de les classes treballadores i de les classes populars. En definitiva, les enganyen.

A Catalunya, unes 257.000 persones s’han acollit al procés de regularització. Vostè ha dit que un dels reptes del Govern és integrar de manera sòlida aquesta migració. Com pensa fer-ho?

S’ha d’intentar que no passi el que va passar el 2005 i aconseguir que les persones regularitzades puguin incorporar-se al mercat laboral. Això és fonamental perquè les persones que ja estan treballant aquí, i que ho feien de manera irregular, puguin regularitzar la seva situació i contribuir amb els seus impostos i amb el seu esforç, com ho han fet durant dècades moltes altres persones migrants. És la millor manera que desenvolupin el seu projecte de vida i puguin sentir-se, com tantes altres persones en dècades anteriors, part de Catalunya.

Tem que calin a Catalunya discursos com el de la "prioritat nacional»?

Lamentablement, sí que calen. La "prioritat nacional» que defensen la dreta i l’extrema dreta és l’expressió de la discriminació adaptada al segle XXI. Concedeixen les prestacions i els serveis com si fossin un pastís del qual cada un ha d’agafar un tros, fins que el pastís s’acaba. Aquest pastís no existeix, les prestacions socials s’han d’incrementar i les oportunitats socials també per evitar bosses d’exclusió en la nostra societat.

Es van comprometre amb ERC a continuar impulsant la prova pilot de la renda bàsica universal malgrat que no l’avalaven quan estaven en l’oposició. Es posarà en marxa en aquesta legislatura?

Nosaltres consideràvem que destinar 100 milions d’euros a una prova pilot durant dos anys no ens ho podíem permetre. Estem treballant per intentar reduir la mostra, fer-ho més eficient i obtenir les mateixes dades que amb la prova inicial. El compromís continua vigent. Quan disposem del treball dels serveis tècnics parlarem amb els grups per veure si podem fer-ho ara o ho deixem per a més endavant.

Un dels compromisos que Mònica Martínez Bravo no va arribar a complir va ser l’assumpció de l’ingrés mínim vital. Creu que com a conseller ho podrà fer?

Aquest és un canvi de continuïtat i, per tant, sí, assumirem l’ingrés mínim vital (IMV) i ho farem a partir del segon semestre d’aquest any. Hem contractat més de 115 persones, que en els pròxims mesos seran les encarregades de poder assumir aquesta gestió. En aquests moments la renda garantida de ciutadania arriba a gairebé el 22% del conjunt de la població en situació d’exclusió social. És necessari que puguem ampliar aquesta base per reduir les desigualtats.

La reforma de la llei de dependència deixarà 567 milions d’euros a Catalunya i es preveu que sigui una de les comunitats que més redueixin les llistes d’espera.

L’objectiu principal d’aquest Departament és reduir el temps d’espera per accedir a una prestació en dependència. Com a conseller, tinc l’encàrrec de poder fer que això sigui possible. Aquest finançament per fi ha corregit una situació històrica d’infrafinançament. Ja ens acostem a un 50% del finançament per part de l’Estat i l’altre 50% per part de Catalunya, cosa que ens ha ajudat a fer que més persones puguin beneficiar-se’n.

Part d’aquesta lluita per reduir les llistes passa pel Pla Cura. Són suficients els 25 milions que se li dediquen aquest any?

Amb 25 milions d’euros, nosaltres ens comprometem a reduir el temps d’espera. No és tant una qüestió pressupostària com una qüestió de canvi de model. El Pla Cura és absolutament revolucionari perquè en lloc d’entendre les prestacions de dependència com una qüestió administrativa, posa la persona al centre. Estem compromesos que Catalunya sigui una de les comunitats autònomes que rebaixi amb més contundència la llista d’espera.

El model avança cap a un servei més domiciliari que residencial, però encara falten moltes places de residències per poder cobrir tota la demanda.

El càlcul que tenim és que d’aquí a l’any 2030 necessitaríem al voltant de 20.000 places de residències. Nosaltres en aquests quatre anys ens hem compromès a fer 6.000 places de residències i ja n’hem fet 3.000, la meitat. És una obsessió d’aquest Govern tenir una xarxa que permeti accedir a aquelles persones que ho necessiten a una residència.

Sobre la reforma del sistema de protecció a la infància, què s’ha fet?

Aquest ha sigut el Govern que ha entrat a reformar veritablement la DGAIA. Hem reforçat les àrees bàsiques de serveis socials amb una addenda del contracte programa del mes de març. Hem posat en marxa també diferents proves que reforcen la figura del professional a l’hora de dictar un desemparament.

Almenys 60 menors de 2 anys segueixen en un centre d’acollida.

Ens hem reunit amb les famílies acollidores, hem posat en marxa diferents campanyes i estem treballant per fer compatible que una família que vol adoptar pugui ser també família acollidora. Animo els lectors que facin un pas endavant i si tenen la intenció d’acollir, que ho facin.

Com pensa combatre el sensellarisme?

El creixement del sensellarisme és fruit, entre altres coses, de l’increment del preu de l’habitatge. L’aposta, al costat de la Síndica de Greuges i els ajuntaments, és la creació d’equipaments residencials temporals.

A Catalunya hi ha un 36,5% de nens en situació pobresa. Com la revertirà?

Tenim un índex de pobresa infantil similar al d’Espanya, però és veritat que és molt més alt que el de la resta de països europeus. La immensa majoria tenen una prestació universal per fill a càrrec. El Govern d’Espanya està plantejant posar en marxa una prestació d’aquest tipus. Mentrestant, intentarem estendre la prestació per a famílies de l’IMV. Tenir un 36% de pobresa infantil no és propi d’un país avançat, desenvolupat i amb una economia tan bona com l’espanyola.