Dos esvorancs en dues setmanes: els geòlegs expliquen què està passant al subsol de Barcelona

En dues setmanes, Barcelona ha viscut dos incidents en obres de construcció d’infraestructures ferroviàries que han deixat importants clots i han provocat alarmisme entre la població. El primer va tenir lloc el 7 de juliol, quan va aparèixer un forat d’uns vuit metres de diàmetre i quatre de profunditat en un edifici del barri del Putxet, a Barcelona. Es van haver de desallotjar unes 93 llars, que afectaven uns 300 veïns, i encara no tots han pogut tornar a casa seva.

Aquest 22 de juliol s’ha produït un altre incident similar, amb l’ensorrament d’una de les parets d’un pou a les obres del soterrament de Rodalies que Adif executa entre Montcada i Reixac i Barcelona. Una grua de gran mida va ser engolida per un clot però, de moment, cap vivenda està afectada.

Malgrat la similitud dels dos casos, es tracta d’«una casualitat», segons ha explicat a aquest diari el vicepresident del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Joan Martínez Bofill. «Aquestes dues obres subterrànies es desenvolupen en contextos geològics diferents, amb materials diferents i també amb mètodes d’excavació diferents. Per tant, diríem que no tenen res a veure una cosa amb l’altra. Simplement, de vegades, les desgràcies mai venen soles», ha destacat.

També ha indicat que aquestes obres ferroviàries són de llarga durada i que sempre estan molt controlades per evitar qualsevol problema de seguretat. Ha afegit que es tracta d’actuacions «molt complexes» que han requerit un important i detallat treball previ d’anàlisi, càlculs i estudis sobre el terreny per saber com desenvolupar aquestes obres subterrànies que passen a prop d’infraestructures com edificis, vies de tren o autopistes.

Terrenys homogenis

No obstant, Martínez Bofill ha afegit que és molt diferent passar del pla previst en una obra a la seva execució, ja que sempre poden sorgir imprevistos. Per començar, ha assenyalat que «el terreny natural és homogeni, però no es pot controlar» i, fins i tot, poden aparèixer «certes heterogeneïtats» que dificultin les actuacions. En aquest sentit, ha remarcat que les zones en les quals s’han produït aquests dos forats «són terrenys geològicament complexos».

Per minimitzar qualsevol risc, els geòlegs i els responsables de les obres col·loquen sensors per estar permanentment monitorant les excavacions i, davant qualsevol emergència, actuar ràpidament per corregir qualsevol problema. Els tècnics són molt estrictes amb la seguretat a les obres, malgrat que poden passar imprevistos.

Un geòleg professional controla permanentment l’execució dels túnels, comprovant des del material que s’utilitza fins a l’entorn natural del terreny. «La clau és fer un bon projecte, amb estudis previs, buscar constructors i executar l’obra de la millor manera possible, de manera coordinada i garantint en tot moment la seguretat», remarca Martínez Bofill.

També assegura que els clots «són molt aparatosos i la gent es posa nerviosa al principi», tot i que els mateixos responsables de l’obra són els que estan contínuament controlant qualsevol incidència. En cas que passi, se soluciona qualsevol afectació, tant al túnel com en les infraestructures pròximes, i després s’analitzen les causes perquè no torni a passar.