Reconvertir oficines i locals, dividir pisos grans i densificar: la llei del Govern i els Comuns per accelerar l'habitatge protegit

Reconvertir oficines i plantes baixes o fins i tot hotels o pàrquings, permetre construir més en un mateix solar, dividir pisos grans o permetre més altura als edificis i, en definitiva, densificar algunes zones. El Govern i els Comuns han posat a sobre de la taula una proposició de llei que té com a finalitat activar totes aquestes mesures excepcionals a les zones tensades per accelerar la construcció d’habitatge de protecció oficial (HPO) a Catalunya tant de compra com de lloguer. «Cal garantir que l’habitatge compleixi la seva funció social, que és que sigui una llar», ha defensat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

S’ha de garantir que l'habitatge compleixi la seva funció social, que és que sigui una llar

Sílvia Paneque

— Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

Es tracta de la concreció d’un compromís derivat de l’acord de pressupostos i que té per objectiu facilitar durant els pròxims quatre anys –un termini prorrogable– la mobilització de tots els recursos públics i privats per augmentar el parc residencial protegit. L’estimació més optimista és que, si funciona, en aquell temps puguin sumar-se entre 15.000 i 20.000 HPO. El Govern es compromet a fer, cada dos anys, un recompte públic del resultat obtingut per aquesta via. «Catalunya viu una greu crisi d'accés a l'habitatge; el sector privat no se'n pot rentar les mans», ha afirmat la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach.

Catalunya viu una greu crisi d'accés a l'habitatge; el sector privat no se'n pot rentar les mans

Jéssica Albiach.

— Presidenta del grup dels Comuns al Parlament

La norma, que serà tramitada per la via d’urgència a la tardor i els impulsors del qual busquen la seva aprovació abans que acabi l’any, preveu que totes les noves construccions només puguin ser d’ús residencial habitual i permanent, en règim de propietat o de lloguer de llarga durada amb preu conforme amb els límits fixats, i que la protecció sigui perenne. En concret, la llei inclou cinc mesures amb l’objectiu d’atraure el sector privat perquè s’impliqui en la «missió de país» que representa construir habitatge social. A més, seran d’aplicació directa i immediata, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic en el moment de sol·licitar les llicències. Això sí, si un municipi vol que alguna d’aquestes mesures no s’apliqui al seu territori, podrà autoexcloure’s en virtut de la seva autonomia i per decisió del ple de l’Ajuntament.

La primera de les mesures habilitarà que tot el sòl i edificis d’ús terciari, és a dir, reservats per a oficines, comerços i activitats econòmiques, puguin transformar-se en habitatge protegit. Ara bé, amb condicions: almenys el 50% de la finca s’haurà de destinar a aquest ús i la superfície mínima dels habitatges serà de 50 metres quadrats. Això permetrà que oficines, hotels o aparcaments construïts en altura puguin transformar-se en llars. També les plantes baixes, sempre que compleixin els requisits per obtenir la cèdula d’habitabilitat. En aquest últim cas, pensat especialment per als municipis on hi ha locals tancats i buits, sí que farà falta un acord del ple del consistori que habiliti la zona concreta per a això, una salvaguarda pensada per protegir el teixit comercial existent.

La segona mesura prevista passa per la densificació, tot i que «quirúrgica», afirmen. Preveu que es pugui construir un 20% més de pisos als terrenys pendents de desenvolupar urbanísticament. Amb tot, aquest increment es destinarà íntegrament a habitatge protegit. És a dir, que si la previsió d’un promotor és construir 100 pisos en un solar, si s’acull a aquesta norma en podrà construir 120, però garantint que aquest increment serà per a habitatges de caràcter social. Es permetrà per a això augmentar l’altura dels edificis o bé l’amplitud si l’entorn ho permet. Aquest 20% d’edificabilitat addicional també aplicarà als edificis d’oficines o hotelers aïllats que apostin per reconvertir-se íntegrament a HPO o equipaments comunitaris destinats a allotjament temporal de protecció.

Edificar noves plantes en blocs en els quals ara no es permet construir més és una altra de les mesures que incorporarà la norma per sumar pisos protegits, sempre que aquests no hagin assolit encara l’altura dels edificis limítrofs. Això sí, no podran superar les mitgeres existents, sinó únicament igualar-ne l'alçada.

La proposició de llei també preveu la possibilitat de dividir els pisos de grans dimensions en habitatges més petits, amb una superfície mínima de 50 metres quadrats, sempre que tots es destinin a habitatge social. A més, això no impedirà que puguin conviure amb habitatge lliure ja existent. També permetrà el canvi d’ús d’oficines a HPO en edificis on la normativa no permet en aquests moments més llars perquè s’ha esgotat la densitat permesa.

La norma permetrà actuar també sobre terrenys que, pel seu estat actual, no es poden edificar perquè no compleixen les condicions urbanístiques exigides. S’hi podrà construir residències protegides si es garanteixen els requisits d’habitabilitat i la condició que almenys cada pis tingui 50 metres quadrats de superfície. També s’incentivarà que les antigues colònies tèxtils puguin reconvertir-se en HPO per la via de rebaixar la reserva obligatòria de terrenys per a zones verdes i equipaments. S’aplicaran, en aquest cas, els mateixos criteris que als municipis rurals.