El PSC guanyaria les eleccions a la baixa i Aliança seria la segona força

Sota l’estabilitat del sòl pel qual transita la legislatura a Catalunya, el moviment de les plaques tectòniques anticipa un terratrè- mol d’efectes impredictibles de cara al pròxim cicle electoral. El creixement sostingut que Aliança Catalana reflecteix en els sondejos des de fa un any i mig arriba al seu màxim a l’Enquesta Política de Catalunya del Gesop per a El Periódico. Si ara se celebressin eleccions autonòmiques, el partit d’extrema dreta independentista seria la segona força política i, per tant, la primera formació secessionista. El PSC tornaria a guanyar, però el desgast es traduiria en una pèrdua de cinc a vuit escons que, unida a l’auge dels ultres, complicaria la governabilitat, ja que cap aliança tindria assegurada la majoria absoluta. Un de cada quatre vots (26%) i un de cada tres diputats (41 de 135) serien per a Aliança o Vox, que també pujaria.

Afectat per les crisis a Rodalies i les vagues en l’educació i la sanitat, el PSC obtindria el 25% dels vots i 34-37 escons (avui en té 42), 2,7 punts menys que en les eleccions del 2024. Els socialistes retindrien dos de cada tres votants i pescarien a Junts, ERC i els Comuns, però un de cada 10 votants d’Illa fa dos anys triarien ara la papereta d’Aliança.

La capacitat d’atraure votants de tot l’espectre polític explica l’escalada del partit de Sílvia Orriols. L’alcaldessa de Ripoll aconseguiria el 16,8% dels vots i 25-28 diputats (ara en té dos). Un salt de 13 punts respecte a les urnes impulsat per una fidelitat de vot del 94%, inèdita en enquestes electorals, i per l’absorció de votants de Junts (24,5%), Vox (13%), el PSC (9,2%), ERC (7,9%), el PP (7,7%), la CUP (3,3%) i els Comuns (2,1%), a la qual cosa cal sumar també que Aliança és la primera opció entre els catalans més joves, de 18 a 29 anys.

La mossegada d’Orriols tindria efectes molt diferents a ERC i Junts. Els republicans creixerien fins al 16% dels vots i 24-27 escons (avui en tenen 20), dos punts i mig més que en les eleccions del 2024. Oriol Junqueras es convertiria en la principal alternativa a Aliança dins de l’independentisme, ja que la distància entre tots dos és de vuit dècimes. ERC conserva el 63,2% dels seus votants i atrau dos de cada 10 electors dels Comuns, cosa que compensa les seves pèrdues cap a Aliança, el PSC i Junts.

Junts seria l’altra cara de la moneda i perdria la meitat de la seva representació com a conseqüència de l’avanç d’Aliança. Es quedaria amb l’11,5% dels vots i 15-18 diputats (ara en té 35), 10 punts menys que en els últims comicis. Només un de cada tres votants de Junts del 2024 triarien avui la mateixa papereta i un de cada quatre es passaria a Aliança. No obstant, Junts és la formació que té més indecisos (20%).

Els Comuns, els altres socis d’Illa, també es veurien penalitzats, però el Gesop ha fet una estimació hipotètica que podria beneficiar-los: una llista conjunta dels Comuns i Podem obtindria entre 5 i 6 diputats. Per separat, els Comuns n’aconseguirien entre 3 i 4 (avui en tenen 6), i Podem es quedaria sense representació. Així doncs, la majoria que va investir Illa fa dos anys es quedaria ara a la corda fluixa, i oscil·laria entre 61 i 68 escons, per la qual cosa només arribaria a la majoria absoluta en les forquilles més altes.

L’independentisme podria tornar al Govern, però només si ERC i Junts acceptessin pactar amb Aliança, que, a més, podria exigir la presidència. Amb tot, la suma independentista bascularia entre 64 i 77 escons, per la qual cosa també dependria de les forquilles.

Subscriu-te per seguir llegint