Europa aposta per impulsar als Pirineus el «turisme d'ossos»

La Unió Europea veu als Pirineus una oportunitat per desenvolupar la seva estratègia de turisme sostenible. En concret, fonts de la Comissió Europea de Medi Ambient expliquen a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, que la serralada es presenta com un enclavament ideal per fomentar l'arribada de visitants «respectuosos amb el medi natural» i interessats en l'observació de l'os bru. Segons Brussel·les, aquesta possibilitat podria prendre forma a partir de l'estratègia d'ecoturisme publicada recentment per la Comissió.

El document recull diverses directrius sobre com ha de ser el turisme a les zones que formen part de la Xarxa Natura 2000. L'informe assenyala que, cada any, l'activitat turística genera entre 50.000 i 85.000 milions d'euros als 27.000 espais protegits dels estats membres. Això representa aproximadament el 6% del volum econòmic que genera el sector turístic a tot el continent. Tot i això, la Comissió aposta per potenciar aquest «turisme de natura» per redistribuir els visitants i evitar que es concentrin únicament a les zones més massificades. «Tothom se sent atret pels grans parcs nacionals, però hi ha altres àrees de la Xarxa Natura 2000, situades en zones més remotes, que poden convertir-se en un motor de desenvolupament», sosté un dirigent europeu.

La població d'ossos bruns al Pirineu català es va situar en 41 exemplars l'any 2023.

En aquest camí, els territoris pirinencs habitats per aquest gran plantígrad —que es va començar a recuperar en aquestes muntanyes a finals dels anys noranta arran d'un projecte de reintroducció— són un dels punts clau per reforçar aquest model. Des de la Comissió Europea subratllen que aquesta fórmula ja ha començat a prendre forma en diversos territoris de la Xarxa Natura 2000. Fonts comunitàries esmenten iniciatives que vinculen productes locals amb espècies emblemàtiques, com ara una melmelada amb el logotip d'un os bru. A Catalunya, en aquesta mateixa línia, es treballa amb el projecte Fet al Parc, un programa que posa en valor les activitats del sector primari desenvolupades en espais naturals protegits.

Linxs, llops i aus

Segons fonts europees, la presència de fauna pot convertir-se en un element de dinamització econòmica, tal com ja passa amb el linx ibèric, el llop o determinades espècies d'aus. «Les activitats relacionades amb l'albirament d'aquestes espècies poden ajudar els agricultors, els productors locals d'aliments i les empreses turístiques de la zona a vincular les seves activitats i els seus productes amb la natura.»

Brussel·les també destaca que la Xarxa Natura 2000 disposa d'un sistema de llicències per a l'ús del seu distintiu en productes i serveis associats a aquests espais protegits. En aquest àmbit, Espanya és, de moment, l'únic país de la Unió Europea que ha desenvolupat la normativa necessària per permetre'n l'ús. L'objectiu, expliquen fonts de la Comissió, és aportar un «valor afegit» a aquests productes, de manera similar al que fan els segells ecològics i altres certificacions ambientals.

Excés de visitants

Malgrat això, la Comissió és conscient que el desenvolupament d'aquest tipus de turisme ha d'anar acompanyat d'una «gestió rigorosa» per evitar impactes sobre el territori. Des de Brussel·les recorden que la convivència amb els grans carnívors continua generant tensions en moltes regions d'Europa, i el cas de l'os als Pirineus no n'és una excepció. Alhora, però, cada vegada hi ha més persones que visiten territoris com la Val d'Aran o comarques com el Pallars Sobirà amb la voluntat d'observar aquesta espècie emblemàtica en llibertat. Aquest model turístic, que pot actuar com a motor econòmic, sempre s'ha de mantenir dins d'uns «límits compatibles amb la conservació», remarquen des de la Unió Europea.

De fet, la Comissió alerta que una afluència excessiva de visitants o la construcció de grans infraestructures turístiques en espais sensibles pot provocar conseqüències negatives per als mateixos valors naturals que es volen protegir. Per això, l'estratègia elaborada aposta per implicar des del primer moment les administracions locals, els propietaris, els veïns, les entitats i les empreses. D'aquesta manera, la conservació de la biodiversitat es pot fer compatible amb el creixement econòmic. Entitats ecologistes consultades per El Periódico adverteixen que, abans d'impulsar un model com aquest, és imprescindible «regular i ordenar» la presència dels visitants que actualment ja acudeixen als Pirineus per veure ossos.

Quina és la posició de la Generalitat?

Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica asseguren que aquesta visió encaixa amb l'estratègia que el Govern està desplegant en matèria de transició ecològica. Expliquen que Catalunya avança cap a un model basat en la generació de «capital natural», entès com l'augment de la capacitat dels ecosistemes per prestar serveis essencials, com ara la regulació hídrica, la captura de carboni, la resiliència davant dels incendis o el manteniment de la biodiversitat.

En aquest context, sostenen que sectors com el turístic o el de la construcció comencen a percebre la biodiversitat com un valor afegit tant per reforçar la seva resiliència com per accedir a nous mercats vinculats amb la sostenibilitat. Per al Departament, activitats com el turisme de natura ja s'estan beneficiant de la millora d'alguns hàbitats. De fet, algunes veus suggereixen que, amb el pas del temps, l'os acabarà essent percebut com un emblema de les muntanyes catalanes, tal com ja ha passat a la serralada Cantàbrica.

Cal recordar que, actualment, la presència de l'os als Pirineus es reparteix entre Espanya (Aragó i Catalunya), França i Andorra.

Subscriu-te per seguir llegint