Aquest és el perfil del votant d'Aliança: home jove, amb estudis, de l'interior, conservador i anti-immigració

Si agafem la calculadora i fem números amb els transvasaments de vot, l’enquesta del Gesop que ha publicat EL PERIÓDICO aquesta setmana pronosticava que Aliança Catalana podria aconseguir més de 867.000 vots en unes eleccions autonòmiques. D’aquesta quantitat, poc més de 112.000 serien votants que ja van triar aquesta papereta fa dos anys, i gairebé 167.000 li arribarien de Junts, que representaria el 22% dels seus nous votants. La resta, un 78%, serien suports que el partit de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, aconseguiria captar d’un cap a l’altre de l’espectre polític català. A la dreta, sí, però també a l’esquerra. A independentistes, sí, però també d’altres. I és que, ara per ara, la marca ultra absorbeix tot el vot protesta contra els partits tradicionals, a qui els catalans culpen principalment de l’ascens de l’extrema dreta.

El sondeig permet traçar un perfil del votant potencial d’Aliança que seria socialment més transversal i políticament més heterogeni del que es podria pensar. Estaríem parlant d’un votant laboralment actiu, d’entre 30 i 59 anys, nascut a l’interior de Catalunya, amb estudis mitjans o superiors, resident sobretot en municipis petits i situat entre el centre i la dreta. És un elector profundament pessimista amb la situació del país, molt crític amb el Govern de Salvador Illa i amb predomini de la identitat catalana, però en molts casos compatible amb l’espanyola. Vegem amb detall les variables.

Joves i laboralment actius.

La principal fractura es produeix per edat. Aliança Catalana obté entre un 16% i un 18% d’intenció directa de vot en tots els grups de menys de 60 anys, però cau al 6,6% entre els de més de 60. Lidera el vot directe en la franja més jove (de 18 a 29 anys) i és la segona opció dels de 30 a 59. Això vol dir que el 82% dels potencials votants en tenen menys de 60, davant el 64% del conjunt de la mostra (800 entrevistes). Sembla més un partit d’edats laborals. L’ocupació reprodueix aquesta diferència: el 80,6% de l’electorat treballa, mentre que els jubilats representen només el 13,9%. La intenció de vot arriba al 17,1% entre els ocupats i es queda en el 6,7% entre pensionistes.

Amb estudis mitjans o superiors.

El 93,4% dels votants d’Orriols tenen estudis mitjans o superiors. Aliança obté un 17,1% d’intenció de vot entre els que tenen formació professional, un 14,9% entre els que tenen màster o doctorat, un 13,2% entre graduats i llicenciats, i només un 6,5% entre els que únicament van acabar els estudis obligatoris.

Més homes, però moltes dones.

El 55,4% del seu electorat són homes i el 44,6% són dones. La intenció de vot és del 15,1% entre els homes i de l’11,3% entre les dones. No és, per tant, un vot exclusivament masculí.

Lleida, principal fortalesa.

Una de les dades que crida més l’atenció és la de Lleida, on la intenció directa de vot a Aliança arriba al 35,1%, un terç dels vots de la província. Aquesta xifra s’ha de tractar amb cautela per l’inferior pes de Lleida en la mostra del sondeig, però la dada confirma la tendència que ja reflectien els últims baròmetres del CEO: que Lleida serà, juntament amb Girona, el gran camp de batalla entre Aliança i Junts. Ara, Lleida aporta el 14,6% dels votants potencials d’Orriols, tot i que, pel volum demogràfic, dos de cada tres suports resideixen a la província de Barcelona. A Girona, els ultres estan empatats en segona posició amb el PSC (amb ERC al davant) i a Tarragona també són segons (a dos punts del PSC), mentre que a Barcelona ja són tercers en vot directe.

Més penetració rural.

Amb Ripoll com a punta de llança del projecte, Orriols obté el 18,2% de vot directe en municipis de fins a 10.000 habitants, percentatge que baixa al 12% en les localitats més grans. Una quarta part dels seus potencials votants viuen en poblacions petites, però no es pot considerar un partit exclusivament rural perquè, per exemple, és la segona força amb més intenció de vot a les ciutats de més de 500.000 habitants, és a dir, a Barcelona.

De dretes, però no uniformes.

L’electorat d’Aliança està clarament escorat a la dreta: el 49% es defineix de centredreta o dreta. Si s’hi afegeix el centre, el percentatge puja al 75,8%. Però només el 22,4% dels seus votants s’identifiquen directament de dretes. Un 26,8% més se situa al centre i gairebé un 18% es defineix d’esquerra o centreesquerra, una cosa que permet a Orriols pescar aquest vot protesta més enllà de la dreta tradicional.

No tots independentistes.

El 51,6% de l’electorat d’Aliança se sent únicament català o més català que espanyol, però el grup individual més nombrós (41,9%) se sent català i espanyol alhora. Més evident és que aquest percentatge s’enfonsa fins al 2% entre els que se senten només espanyols. És la principal diferència entre el votant d’Aliança i el de Vox, que, no obstant, comparteixen una part significativa d’electors.

D’on obté els nous votants Aliança?

El contingent més gran de vot procedeix de Junts, però els transvasaments li arriben de tots els partits: Junts (24,5%), Vox (13%), el PSC (9,2%), ERC (7,9%), el PP (7,7%), la CUP (3,3%) i els Comuns (2,1%). A això s’hi ha d’afegir que Aliança és la primera opció entre els que el 2024 es van abstenir (14,9%), van votar en blanc (17,6%) i nul (10,6%), i que manté una insòlita fidelitat de vot del 94%. Això indica que el malestar que alimenta Orriols no està limitat a l’espai tradicional de la dreta. Aliança arrabassaria uns 167.000 vots a Junts, més de 81.000 al PSC i més de 32.000 a ERC i a Vox, a part d’atraure fins a 383.000 abstencionistes.

El carisme d’Orriols.

Orriols només desperta simpaties a la dreta. És coneguda per gairebé tot el seu electorat (98,9%) i obté una nota mitjana de 8,9. També l’aproven, per la mínima, els simpatitzants de Vox i Junts.

El vot anti Illa.

El pessimisme és l’element distintiu del votant d’Aliança. Tres de cada quatre consideren que la situació de Catalunya evolucionarà negativament durant els pròxims dos anys. També hi ha un fort component de vot contra el Govern: el 63% qualifica l’actuació de l’actual Executiu de dolenta o molt dolenta.

Subscriu-te per seguir llegint