L'impactant abans i després de la rehabilitació de la ‘Capella dels Segadors’ de Barcelona

La rehabilitació de la ‘Capella dels Segadors’ de Barcelona torna a generar polèmica, ara no pel retard de les obres, sinó pels primers resultats visibles de la intervenció. Aquesta capella annexa a la parròquia de Sant Andreu de Palomar està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, com a escenari de la revolta de 1640 que dona origen a l'himne de Catalunya. Després de quatre mesos d'obres, el seu aspecte exterior ha canviat molt.

Els murs de pedra que caracteritzaven el perímetre han deixat pas a parets amb un arrebossat superficial de color gris, semblant al d'un edifici modern. Tampoc la teulada s'assembla a la que conservava precàriament la capella abans de la intervenció, ja que la cornisa és ara molt més estilitzada i sobresurten del perfil les ones de les flamants teules. Les finestres tapiades s'han reobert i ara compten amb un marc pintat de blanc i reixes metàl·liques al llindar.

La petita capella de Sant Andreu feia molts anys que estava degradada i amenaçava ruïna. El moviment veïnal i els historiadors del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias n'havien reclamat la preservació en nombroses ocasions. L'estiu del 2024, l'Ajuntament de Barcelona, l'Arquebisbat i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni per finançar l'actuació actual, limitada només a l'exterior. I aquest març del 2026 finalment van començar els treballs, amb un pressupost de 300.000 euros, dels quals 130.000 es van finançar mitjançant la taxa turística municipal.

La lona que envolta les bastides certifica que la intervenció va ser encarregada a l'empresa especialitzada en rehabilitació arquitectònica Rehatec. L'adequació de l'interior de la capella va quedar per a una segona fase d'obres, sense calendari.

La ‘Capella dels Segadors’ allotjava el Sant Crist que els jornalers segadors van dur com a estendard el 1640 durant el Corpus de Sang, descontents per les represàlies i els costos de la Guerra dels Trenta Anys, quan van entrar a Barcelona i van matar el virrei de Felip IV. Els aldarulls van desencadenar la Guerra dels Segadors (1640-1659), la principal conseqüència de la qual va ser l'annexió a França del Rosselló i la meitat nord de la Cerdanya mitjançant el Tractat dels Pirineus.

Crítiques de Junts

El nou aspecte ha indignat profundament els regidors de districte de Junts per Barcelona, que han denunciat a les xarxes socials la “ficada de pota” i el “despropòsit” que, al seu parer, suposa el resultat. Mitjançant un prec per escrit han sol·licitat que el govern municipal del PSC aturi les obres de manera cautelar i doni explicacions detallades a l'oposició i al teixit associatiu. Així mateix, denuncien que no han pogut veure el projecte executiu de l'obra ni visitar-la, tot i haver-ho sol·licitat.

“El que s'havia de recuperar era la seva antiga grandesa i el seu valor patrimonial”, protesta Xavier de la Cruz, en un vídeo difós a les xarxes. “És molt greu que, quan parlem del patrimoni de Catalunya, alguns sempre facin el mateix: difuminen la història, banalitzen la nostra identitat i esborren tot el que som com a país”, rebla.

“Han convertit una rehabilitació esperada durant anys en una oportunitat perduda”, lamenta un altre conseller local, Jaume Tomàs. “La ‘Capella dels Segadors’ mereix una rehabilitació de veritat, a l’altura de la seva història”, conclou la portaveu de Junts al districte, Ximena Gadea.