Èxit en l’eliminació dels peixos de dos estanys pirinencs

El canvi de color és la principal evidència de l’èxit. L’aigua dels Tres Estanys del Mig i els Tres Estanys de Baix, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha substituït el to verdós i tèrbol dels últims anys per un aspecte més clar, senyal que l’ecosistema comença a recuperar l’equilibri perdut després de l’expansió del barb roig, un peix petit introduït per l’ésser humà. Els treballs van començar al setembre de l’any passat, quan, a través d’un projecte europeu LIFE, es va decidir aplicar-hi rotenona, un ictiocida biodegradable, per eliminar els peixos.

Els seguiments no han detectat exemplars a cap de tots dos estanys i els responsables consideren que els resultats són positius. "Es demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut una part de la biodiversitat i obtenir-ne coneixement per afrontar reptes semblants a altres estanys del Pirineu", destaca el director del parc natural, Marc Garriga. A més dels canvis a l’aigua, alguns amfibis i invertebrats autòctons i vulnerables a la presència del barb roig ja tornen a l’estany. Tot i així, la recuperació completa requerirà molts més anys.

Tot i que és habitual trobar peixos a molts estanys pirinencs, la seva presència no és natural en bona part. Aquests espais, formats per les glaceres, van quedar aïllats dels rius. En un estany ben conservat, l’aigua hauria de ser cristal·lina i la fauna estaria formada sobretot per microorganismes, invertebrats i amfibis. Més de la meitat dels estanys dels Pirineus, però, contenen peixos introduïts. En alguns s’hi van alliberar truites per fomentar la pesca recreativa. A d’altres hi va arribar el barb roig o panxana, utilitzat com a esquer viu.

El barb roig, que es reprodueix amb facilitat i gairebé no troba depredadors, consumeix zooplàncton, insectes, ous i larves d’amfibis, a més d’ous de truita. Quan domina l’estany, altera tota la cadena alimentària. Una de les conseqüències més visibles és el canvi de color. Com que disminueixen els crustacis que consumeixen microalgues, aquestes proliferen i donen a l’aigua un aspecte verdós.

Diversos sistemes

Als Tres Estanys del Mig s’havia intentat instal·lar-hi xarxes, trampes i fer pesca elèctrica. Però aquests sistemes no van aconseguir eliminar completament els barbs rojos, que, amb pocs exemplars, recolonitzaven l’ecosistema. La rotenona, en canvi, també pretenia posar fi als últims nuclis reproductors. La complicació, a diferència de la prova pilot portada a terme en una bassa de la Vall d’Aran, era el context dels dos estanys, que estan connectats. Un dels objectius era evitar que el producte arribés al riu situat aigües avall.

Però els controls indiquen que la rotenona s’ha mantingut confinada als estanys. "Es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana entre deu i vint dies", explica Barend L. van Drooge, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC.

La desaparició del barb roig, la degradació de l’ictiocida i l’absència de restes aigües avall constaten l’eficàcia del mètode, que es posarà en pràctica en altres espais, sempre fent abans un estudi previ sobre com ha de ser l’aplicació.