Qui pacta amb qui al Parlament? Les 5 claus de la legislatura a l’equador del mandat

Aquest dissabte es compliran dos anys des que Salvador Illa va ser investit president pel Parlament. Ho va fer amb 68 vots a favor i 66 en contra, una majoria suficient però poc sòlida, fet que anticipava una legislatura plena d’interrogants. Un cop superat l’equador del mandat, el Govern ha resistit amb més comoditat de la prevista, però no pot donar per fet que tindrà un segon tram plàcid.

El Govern té estabilitat?

L’executiu d’Illa només té assegurat el suport de 42 dels 135 diputats del Parlament —els del PSC—, cosa que l’obliga a buscar suports en cada votació. Fins ara, però, no li ha anat malament: la cambra ha aprovat 46 de les 47 iniciatives legislatives presentades pels socialistes entre decrets, projectes de llei i proposicions. Només va perdre una votació sobre la taxa turística el maig del 2025.

Per aconseguir aquesta estabilitat, ha estat clau el suport d’ERC i els Comuns, que conformen la majoria de la investidura. Tanmateix, quan aquests dos partits s’han desmarcat, els socialistes també han recorregut a suports puntuals de la resta de l’oposició. Per exemple, el Parlament va aprovar una llei del PSC sobre funcionaris de presons amb el suport de Junts, el PP, Vox i Aliança Catalana.

La fiabilitat del Govern, però, té un asterisc. En més d’una ocasió, quan ha estat a punt de perdre una votació important, ha retirat la iniciativa en qüestió. El cas més sonat va ser quan va retirar la llei de pressupostos. Mai abans un executiu s’havia vist obligat a fer un moviment així. Després de retirar-la, setmanes més tard la va tornar a presentar, aquesta vegada amb èxit.

La majoria de la investidura es manté

L’aliança més recurrent al Parlament ha estat la del PSC, ERC i els Comuns, la majoria que ja va investir Illa. Segons fonts parlamentàries consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, han coincidit en el 84,2% de les votacions relatives a lleis i decrets presentats per uns o altres. Això significa que el PSC ha arrossegat els seus dos socis a donar suport al Govern, però que ERC i els Comuns també han obtingut, a canvi, l’aval dels socialistes a algunes de les seves iniciatives en solitari.

També hi ha sintonia quan es tracta de votar mocions, els textos que presenten els grups per intentar condicionar el rumb del Govern. El PSC ha coincidit amb ERC i els Comuns en set de cada deu de les més de 4.000 votacions que hi ha hagut en dos anys. Una altra dada destacable és la sintonia entre ERC i els Comuns: voten el mateix en gairebé el 90% de les ocasions. També crida l’atenció la coincidència entre el PSC i Junts malgrat les distàncies que exhibeixen en públic. Quan es tracta de votar mocions coincideixen en el 68,2%.

Les coincidències entre Junts i Aliança Catalana

Una altra de les novetats d’aquesta legislatura ha estat l’entrada d’Aliança Catalana a la cambra. Les seves propostes mai aconsegueixen prosperar al ple, ja que es manté el cordó sanitari de la majoria de grups davant l’extrema dreta, i això inclou tant Vox com la formació liderada per Sílvia Orriols. El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP rebutgen sistemàticament totes les mocions i iniciatives parlamentàries impulsades pel grup d’Orriols.

No obstant això, sí que és possible analitzar la coincidència ideològica d’aquesta formació amb la resta de partits si es creuen les dades de votació de totes les mocions, i no només de les que presenta Aliança Catalana. Així, el partit amb què més coincideix Aliança a l’hora de votar és amb Junts. Tots dos han votat en el mateix sentit en un 61,53% de les mocions. Amb el PP han coincidit en un 55,23% dels posicionaments, mentre que amb ERC ho han fet en un 52,04% i amb Vox en un 48,35%.

La proximitat entre el PP i Vox

La coincidència de la majoria de partits amb Vox, en canvi, és molt més baixa. Només hi ha una excepció, el PP. Els grups liderats per Alejandro Fernández i Ignacio Garriga han votat el mateix en un 71,19% de les mocions sotmeses a votació al Parlament, una xifra molt allunyada de la de la resta de partits. Per exemple, Vox només ha coincidit un 38,26% de les vegades amb Junts i un 29,80% amb el PSC. Aquestes dades reflecteixen les similituds entre els dos partits, que a la resta de l’Estat comparteixen diversos governs autonòmics i municipals.

La coincidència entre Vox i Aliança és del 48,35%, però cal destacar que el grup presidit per Orriols només presenta esmenes a les propostes de Vox per traduir al català les seves demandes. La majoria de les mocions traduïdes aborden qüestions com la immigració, la seguretat o el canvi climàtic. Les esmenes, per exemple, substitueixen referències com “el Gobierno de la Nación” per “el govern espanyol”, però assumeixen íntegrament la resta del contingut de les propostes.

Perspectives incertes

Les dades projecten una cambra més estable del que la fragmentació política resultant de les eleccions catalanes del 2024 podia fer preveure. Tanmateix, no es pot assegurar que la segona part del mandat sigui igual d’estable, ni molt menys que sigui fàcil. La clau és que s’apropen dos anys electorals consecutius: el 2027 hi ha convocades eleccions municipals i generals i, el 2028, autonòmiques. Això portarà tots els partits a endurir el discurs i a voler marcar perfil, fet que allunyarà la possibilitat de grans pactes.

Hi ha un segon factor que complica el panorama. Si es compleixen les enquestes, Aliança Catalana creixerà amb força als ajuntaments de Catalunya. Això sacsejarà inevitablement el panorama polític. L’auge de l’extrema dreta és un fenomen a escala global, però, de moment, a Catalunya ha tingut efectes limitats. Caldrà veure si la situació canvia en les eleccions locals de l’any vinent.

Subscriu-te per seguir llegint