Puigdemont, dos anys després del seu retorn fugaç: «L’actitud de rebel·lia del Suprem és escandalosa»

El 8 d’agost és generós en efemèrides polítiques a Catalunya: no només és el segon aniversari de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, sinó que també es compleixen dos anys des que l’expresident Carles Puigdemont va tornar fugaçment a Catalunya per tornar a marxar després d’esquivar el dispositiu dels Mossos d’Esquadra. Aquest dissabte, el també líder de Junts ha volgut recordar aquell episodi i ho ha fet carregant contra el Tribunal Suprem perquè continua sense aplicar-li la llei d’amnistia, cosa que li permetria tornar a Catalunya de manera permanent sense risc de ser detingut.

En una publicació a la xarxa X, Puigdemont ha explicat que amb aquell retorn breu volia, entre altres coses, denunciar l’immobilisme de l’alt tribunal. «Era important sortir en persona per posar en evidència allò que, dos anys després, és encara més escandalós: l’actitud de rebel·lia del Tribunal Suprem, que es negava i encara es nega a aplicar la llei d’amnistia», ha lamentat. Una norma que ja estava vigent aleshores.

El líder de Junts intenta pressionar el tribunal perquè li apliqui d’una vegada per totes la llei d’amnistia. El seu argument és que, transcorreguts aquests dos anys, la norma no només continua vigent, sinó que té l’aval del Tribunal Constitucional i, des del mes de juliol passat, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així, aquell dia d’agost del 2024, i també avui, el que buscava era denunciar la posició del Suprem «davant de tothom».

Puigdemont ha rememorat com va arribar a Barcelona, va parlar davant la multitud congregada davant de l’Arc de Triomf i se’n va anar sense ser detingut. El propòsit era, segons diu, «poder parlar» davant de la gent i «si era possible, tornar sa i estalvi a Waterloo», el seu lloc de residència a Bèlgica. Aquell episodi és, per a ell, una mostra que res «és fàcil» ni està exempt de «risc i tensió», però que es poden aconseguir coses que a priori semblen impossibles. «Continuem aquí i sempre hi serem», ha conclòs.

Crítica als Mossos d’Esquadra

L’expresident de la Generalitat (2016-2017) ha recordat alguns dels detalls d’aquell retorn. Per exemple, que, passant completament desapercebut, va arribar a Barcelona la nit del 6 d’agost, dos dies abans de la investidura. Ho va fer juntament amb Jordi Turull, secretari general de Junts, travessant la Jonquera per l’autopista i assegut al seient del darrere d’un cotxe. Fins i tot hi adjunta una fotografia per demostrar-ho. «Ni anàvem al maleter, ni disfressats, ni vam entrar camuflats en la foscor de la nit», presumeix.

Aquella entrada i sortida va originar una forta crisi als Mossos d’Esquadra, que tenien previst detenir-lo quan intentés arribar al Parlament, cosa que finalment no va fer. Puigdemont carrega contra la policia catalana pel «ferotge dispositiu de seguretat», que va fer que es tractés la resta de diputats de la cambra «com un ramat». Aquest dispositiu, admet, va ser decisiu per arribar a la conclusió que no podria parlar des de la tribuna del Parlament sense ser detingut.

En el seu escrit, Puigdemont també carrega durament contra Salvador Illa, a qui acusa de liderar «la presidència del Govern més espanyolista de la història». Segons ell, l’executiu socialista ha emprès «una etapa de gran dependència» amb l’Estat, amb una «agenda voraç de desconstrucció nacional», i ha pronosticat que això portarà Catalunya a una «era de decadència».

El retret de Rufián

També s’ha fet ressò del retorn de Puigdemont el líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. En el seu cas, amb una visió completament oposada. El diputat republicà ha criticat que Puigdemont va fer «el ridícul», va generar una «enorme frustració» i «va jugar amb una institució catalana com la policia nacional de Catalunya».

«Tot plegat és indigne d’un president de la Generalitat i d’un partit que dona lliçons de patriotisme les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Ja n’hi ha prou de tanta frivolitat», ha lamentat també a X.