Una desena de projectes estudiaran l’eclipsi, des de la corona solar fins a la conducta erràtica de persones i animals: «Serà increïble»

L’eclipsi total de Sol del 12 d’agost serà molt més que un espectacle astronòmic. Per a milions de persones, aquest esdeveniment serà «l’oportunitat de tota una vida» per observar com la Lluna oculta completament el disc solar i crea una nit sobtada durant uns instants. Però per a la comunitat científica, més enllà de la meravella i l’admiració, aquest eclipsi serà una eina d’estudi per investigar fenòmens tan diversos com els canvis en la corona solar fins al comportament erràtic d’animals i persones davant d’un esdeveniment tan excepcional. En total, segons expliquen diversos experts consultats per El Periódico, del grup editorial de Regió7, el dia de l’eclipsi hi haurà almenys una desena de projectes científics en marxa arreu d’Espanya, tot i que la xifra final podria ser encara més elevada. «Serà un dia increïble per ampliar el coneixement humà», afirma Fernando Jáuregui, astrofísic i divulgador.

La NASA ja ha anunciat el llançament de un vol científic per sobrevolar la franja de totalitat de l’eclipsi, apuntar al Sol amb quatre càmeres d’alta resolució i capturar «almenys 20 imatges per segon» de la corona solar en diverses longituds d’ona de llum visible i infraroja. L’Agència Espacial Europea, que observarà l’eclipsi des de Terol, afirma que aprofitarà l’esdeveniment per recopilar dades científiques sobre el Sol per després contrastar-les amb els seus models numèrics i comprovar així si les seves prediccions sobre la corona solar i l’estructura del camp magnètic del nostre astre són correctes i si, eventualment, cal introduir-hi canvis per predir-ne l’evolució. Aquesta informació podria ser clau per millorar la predicció de tempestes magnètiques i altres esdeveniments que poden perjudicar les telecomunicacions, els satèl·lits i fins i tot els GPS terrestres.

Un dels projectes més esperats a Espanya serà la posada en marxa de NATE, una xarxa coordinada de telescopis per estudiar la corona solar i, sobretot, per implicar la ciutadania en l’estudi del Sol. La iniciativa, liderada per l’Institut d’Astrofísica de Canàries, es posarà en marxa el pròxim 12 d’agost a Palència, als voltants del turó de l’Otero. En els anys següents s’estendrà a altres punts dels territoris afavorits amb la «franja de totalitat» dels futurs eclipsis, en coordinació amb la Universitat Mohammed VI Politècnica (UM6P) del Marroc, el National Solar Observatory (NSO) dels Estats Units i diverses institucions científiques espanyoles. Experiments similars realitzats en altres eclipsis van aconseguir recopilar dades inèdites sobre l’evolució dels bucles coronals al perímetre del Sol, els camps magnètics del nostre astre rei i el vaivé dels vents solars.

Més enllà de la física solar

L’eclipsi no és només una oportunitat per estudiar el Sol. A Catalunya, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) han explicat que duran a terme un projecte de ciència ciutadana per entendre com reacciona el cos humà davant dels canvis ambientals i l’emoció produïda per l’eclipsi. El Servei Meteorològic de Catalunya, per la seva banda, ha anunciat el desplegament de tres globus sonda per analitzar el comportament de l’atmosfera abans, durant i després de l’eclipsi, per estudiar eventuals canvis de temperatura, humitat, pressió atmosfèrica i vent durant la jornada del 12 d’agost. També es duran a terme mesuraments paral·lels en altres ciutats de les províncies de Tarragona, Lleida i Barcelona per entendre com aquests paràmetres canvien en funció de la proximitat a la franja de visibilitat total del fenomen.

Una xarxa de ciència ciutadana també ha creat un projecte per estudiar la resposta de la fauna davant de l’eclipsi. Amb aquesta finalitat, el 12 d’agost es desplegarà una xarxa d’observadors voluntaris que gravaran fauna salvatge de tota mena (incloses les espècies marines) i també animals domèstics, de granja i exemplars allotjats en zoològics durant els moments clau del fenomen, per veure com reaccionen quan la llum solar desapareix sobtadament i durant uns instants. Segons expliquen els impulsors d’aquest fenomen, l’objectiu no és només reunir «imatges espectaculars» d’animals durant un moment així, sinó obtenir una «visió àmplia» del que passa en diferents ecosistemes quan el Sol desapareix de manera imprevista.

Un tresor científic

Segons explica Jáuregui, el punt fort dels projectes d’investigació que veurem durant l’eclipsi del 12 d’agost és, precisament, la seva «varietat». «Hi ha projectes liderats per institucions científiques espanyoles i estudis realitzats per investigadors internacionals que viatjaran a Espanya per aprofitar les condicions d’observació, però també iniciatives de ciència ciutadana que busquen fer partícip tothom d’un moment així», afirma el divulgador científic en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «En el passat, els eclipsis van servir per aconseguir avenços científics tan importants com la comprovació definitiva de la teoria de la relativitat general d’Einstein o fins i tot per descobrir l’heli, el segon element de la taula periòdica, anomenat així en honor del déu grec del Sol», relata amb entusiasme l’especialista, mentre reafirma que «és emocionant veure com, tants anys després, un fenomen natural així continua oferint oportunitats científiques úniques».

En el cas del pròxim eclipsi, explica, el dia 12 d’agost es recopilaran milers de dades, però, segurament, en la majoria dels casos els resultats científics trigaran «setmanes, mesos o fins i tot anys a arribar». «És una lliçó de ciència. Els treballs seriosos no són immediats. Per obtenir conclusions fiables cal revisar les dades, analitzar-les amb detall i comprovar que les interpretacions són sòlides. I això requereix temps», afirma Jáuregui. «La ciència no funciona amb resultats instantanis, però això la fa encara més fascinant. Aquest eclipsi ens deixarà al darrere un llarg rastre de coneixement i, potser, també algun descobriment que ens ajudi a mirar d’una manera diferent el món que ens envolta», reflexiona el científic.