Catalunya utilitza ulleres de realitat virtual perquè els agressors masclistes presos treballin l’empatia amb les víctimes

L’any passat hi havia 1.344 interns a les presons catalanes per delictes relacionats amb la violència de gènere. D’aquests, 596, el 44%, van participar en programes especialitzats de rehabilitació per violència masclista, un 38% més que l’any anterior, quan hi van participar 431 persones. La taxa de reincidència en aquests delictes és del 17,7%, davant del 21,1% de la taxa general.

Per treballar en la rehabilitació d’aquests presos, el Departament de Justícia utilitza ulleres de realitat virtual que permeten als condemnats per violència masclista posar-se en la pell de la víctima mitjançant una experiència immersiva.

Els interns experimenten situacions de violència des de la perspectiva de la víctima, una eina que, segons els especialistes en tractament penitenciari, ajuda a millorar l’empatia, la responsabilització i la presa de consciència sobre les conseqüències de la conducta violenta.

Aquesta tecnologia forma part dels programes especialitzats de tractament que el sistema penitenciari català desenvolupa des de fa més de trenta anys per abordar la violència masclista i reduir el risc de reincidència. El programa s’aplica a tots els centres penitenciaris de règim ordinari de Catalunya, excepte al Centre Penitenciari Brians 1, la presó de referència per als interns preventius.

Segons Justícia, el projecte busca que les persones condemnades identifiquin i modifiquin els factors psicològics, emocionals i socials relacionats amb la conducta delictiva. Per utilitzar-lo només calen unes ulleres de realitat virtual i dos comandaments que reprodueixen en l’entorn virtual els moviments corporals de la persona usuària. La seva aplicació és possible gràcies a la formació dels professionals encarregats dels programes de rehabilitació de les presons catalanes.

Posar-se en la pell de la víctima

Gràcies a la realitat virtual, el pres pot veure, escoltar i sentir-se durant uns moments com una víctima de violència masclista. «Aquest fet genera un impacte emocional, cognitiu i conductual que facilita la reflexió sobre les conseqüències de la violència exercida i afavoreix els processos de canvi personal», segons Justícia.

Un dels escenaris utilitzats és l’anomenat embodiment (o corporeïtzació), que permet experimentar una situació des del cos de la víctima.

També es recreen altres escenes, com una discussió de parella en un establiment públic o una conversa simulada entre agressor i víctima en què el participant alterna tots dos punts de vista. La tecnologia permet, a més, incorporar noves experiències immersives, com la desenvolupada pels serveis penitenciaris catalans per als condemnats per incomplir ordres de protecció i allunyament.

Els professionals que desenvolupen aquestes escenes expliquen al personal penitenciari com aplicar l’eina.

Perquè un condemnat per violència masclista utilitzi les ulleres, el seu ús ha d’estar prescrit en la seva planificació terapèutica individual i respondre als objectius fixats en el seu procés de rehabilitació. Segons Justícia, les fites s’adapten a la intensitat del tractament, al nivell de risc i a les necessitats de cada persona. La participació en aquests programes també s’organitza en funció del moment de compliment de la condemna.

Una eina complementària

Justícia recorda que la realitat virtual immersiva és una eina integrada en els programes de rehabilitació, però que no substitueix la resta de components terapèutics que desenvolupen els equips professionals dels centres penitenciaris.

El seu principal valor afegit és la capacitat de generar experiències vivencials que faciliten el treball sobre l’empatia, la responsabilitat personal i el reconeixement del dany causat.

El Departament assenyala que «la incorporació d’aquesta tecnologia reforça el compromís del sistema penitenciari català amb la innovació, l’evidència científica i la rehabilitació efectiva, amb l’objectiu de promoure canvis estables de conducta, afavorir una millor protecció de les víctimes i reduir el risc de reincidència».

Les presons catalanes tenen una llarga trajectòria en l’ús de realitat virtual immersiva per rehabilitar persones condemnades per violència masclista. El projecte es desenvolupa en col·laboració amb equips d’investigació especialitzats.

En aquesta línia, el director del Centre Penitenciari Mas Enric, Nicolás Barnes, va presentar el passat mes de maig, a la seu del Consell d’Europa, a Estrasburg, l’experiència de la realitat immersiva aplicada al tractament i la rehabilitació de condemnats per violència masclista a les presons catalanes.

Subscriu-te per seguir llegint