8 de cada 10 municipis s’adhereixen al servei del Govern que gestiona les avaries massives de connectivitat

Què passa quan, de sobte, en una zona de Catalunya, no es poden utilitzar els mòbils per falta de cobertura? O quan un restaurant de muntanya no pot cobrar perquè deixen de funcionar els datàfons? Des de fa nou mesos, els ajuntaments catalans poden recórrer al Protocol TelcoCat, un servei d’atenció telefònica en què participen tant la Generalitat com les principals operadores. Durant tot aquest temps, ja s’han adherit a la iniciativa 746 municipis, un 79% del total.

Es tracta d’un servei d’ús exclusiu per als ajuntaments i el món local, impulsat pel Govern per intentar millorar la gestió de les incidències i garantir la connectivitat «a tot Catalunya». El que busca aquest canal és una «via directa amb informació clara» per agilitzar la comunicació amb les operadores de telecomunicacions i fer un seguiment més precís de les «incidències massives o crítiques en les telecomunicacions».

En aquests primers nou mesos de funcionament, el servei ha rebut 917 trucades que han derivat en 459 incidències. D’aquestes, la major part, 294 (64,05%), van tenir a veure amb avaries en la cobertura mòbil. Després, 81 (17,64%) van estar relacionades amb problemes de banda ampla; 62 van ser afectacions combinades de mòbil i banda ampla (13,51%) i, finalment, 22 van tenir a veure amb avaries en la cobertura de la TDT (4,79%). S’ha convertit en un servei especialment rellevant per als municipis petits.

«Per a nosaltres és molt important que amb una sola trucada tinguem a l’altra banda el Govern i les operadores», explica Xavier Castellana, regidor de l’Ajuntament de Riner i tercer vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès. Després d’aquesta trucada, les responsabilitats es reparteixen: les operadores han de solucionar el problema i el Govern accedeix a informació cada vegada més precisa sobre quins són els llocs de Catalunya que registren més incidències de telecomunicacions.

Un dels problemes del Solsonès arriba quan cau la fibra òptica. «No és que no puguis consultar el correu electrònic, que també; el problema és que les botigues, els bars i els hotels no poden cobrar», relata Castellana. Quan això passa, l’alcalde o el regidor són els encarregats d’activar el protocol. El regidor de Riner explica que l’experiència amb TelcoCat és satisfactòria, però que les empreses responsables han de fer més. «L’èxit depèn que les operadores mantinguin la tensió en l’atenció. Que no es relaxin», conclou.

En el projecte participen més d’una desena d’operadores. Des de les que tenen més quota de mercat, com Vodafone, Telefónica i Orange, fins a petites i mitjanes empreses del sector que tenen presència en diferents parts de Catalunya i que s’agrupen sota l’associació Acutelan.

Una xarxa més robusta

Aquest és un projecte que impulsa la Conselleria de Presidència d’Albert Dalmau, un departament que té encomanada la missió de reformar en profunditat el funcionament de l’administració i, també, millorar la xarxa de telecomunicacions. El secretari de Transformació Digital, Albert Tort, ha defensat que les institucions, en aquest cas la Generalitat, han de formar part de «la gestió» de les incidències. No tant per resoldre el problema en qüestió, que també, sinó sobretot per tenir presents quins són els punts de Catalunya que mereixen més atenció a l’hora de reforçar la xarxa.

De les 459 incidències totals que s’han registrat en aquests nou mesos, 88 han estat reincidents, és a dir, que no s’han solucionat a la primera i s’han reproduït al llarg del temps. «Això ens proporciona informació sobre aquells punts on hem d’incidir i on la xarxa ha de ser més robusta», argumenta Tort. Una millora que ha de repercutir en la ciutadania, però també en l’activitat econòmica. «Quan hi ha més informació es pot gestionar millor la incidència i es pot gestionar millor l’objectiu final, que és enfortir aquests serveis tan importants per a la ciutadania però també per a les empreses de tot el territori», conclou Tort.

La meta final és tenir una «xarxa de telecomunicacions més resilient» davant de possibles afectacions. **Dins d’aquesta estratègia, el Govern també té un altre projecte destacat: la voluntat de connectar progressivament les seves més de 6.100 seus administratives i equipaments públics. Es tractaria, doncs, d’unir no només els edificis de les conselleries, sinó també totes les comissaries, escoles i hospitals de titularitat pública. Una manera de guanyar més capacitat davant d’eventuals problemes, com l’apagada massiva que va viure Espanya el 2025.

Via: El Periódico