Vall d'Hebron i Bellvitge assajaran un 'codi crisi' per a tractar els casos urgents d'epilèpsia en només dues hores

Els hospitals de la Vall d’Hebron i de Bellvitge –tots dos pertanyents a l’Institut Català de la Salut (ICS)–arrencaran aquest mes de setembre una prova pilot que durarà sis mesos del codi crisi, el protocol assistencial urgent creat a Espanya per coordinar l’atenció mèdica ràpida i especialitzada davant crisis epilèptiques greus. L’objectiu és clar –i ambiciós – passar de les actuals 16 hores de mitjana que espera un pacient a ser atès a tan sols dues hores.

A diferència del que sí que passa en el cas dels ictus i dels infarts, a Catalunya no hi ha actualmAent una guia estàndard d’actuació de cara a pacients amb epilèpsia en situació greu. Això provoca, entre altres coses, que hi hagi desigualtat territorial i que no tots els malalts puguin ser tractats amb les eines necessàries. Les crisis epilèptiques són més freqüents que els ictus. A Catalunya hi ha entre 50.000 i 70.000 persones amb epilèpsia. D’aquestes, al voltant d’un terç tenen crisis regularment, malgrat que no totes les crisis requereixen assistència mèdica.

"Aquesta prova pilot del codi crisi s’inicia amb la Vall d’Hebron, Bellvitge i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). I volem que sigui una realitat assistencial a tot Catalunya", avança a EL PERIÓDICO el neuròleg Manuel Toledo, director de la Unitat d’Epilèpsia de la Vall d’Hebron, coordinador del Grup d’Epilèpsia de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i tresorer de la Societat Espanyola d’Epilèpsia. La prova pilot que arrencarà en unes setmanes inclourà també dos hospitals més petits: el de Viladecans i el de Mollet.

Com funcionarà

"Qualsevol alerta per una crisi epilèptica al Baix Llobregat i al Vallès Oriental es comunicarà al SEM i aquest parlarà directament amb el neuròleg de referència de Bellvitge o la Vall d’Hebron, depenent d’on sigui l’alerta. L’objectiu és que el pacient no hagi de passar per un hospital petit on no hi ha assistència especialitzada", assenyala Toledo. Segons aquest neuròleg, això evitarà els "retards diagnòstics". "És similar al codi ictus: seleccionem hospitals terciaris, que tenen tots els recursos, per millorar l’atenció".

Fonts de la Conselleria de Salut expliquen a aquest diari que el "repte de futur és avançar cap a una resposta més homogènia davant l’estatus epilèptic". "És necessari afavorir la detecció precoç dels pacients amb epilèpsia refractària, garantir un accés més ràpid a proves especialitzades com l’electroencefalograma (EEG) urgent i la videoelectroencefalografia, mantenint l’experiència concentrada en centres acreditats i desenvolupant circuits assistencials homogenis a tot el territori", apunten.

Com explica la neuròloga Alba Sierra, coordinadora de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), aquest pla pilot és "exploratori" i es desenvoluparà a la Vall d’Hebron i Bellvitge perquè, al pertànyer tots dos a l’ICS, tenen un "sistema informàtic comú", una cosa que facilitarà la recol·lecció de casos.

"El protocol durarà sis mesos i després es preveu ampliar-lo a la resta d’hospitals de Barcelona", assenyala Sierra, que adverteix que les crisis epilèptiques que es mantenen en el temps "poden provocar danys neurològics irreversibles".

"Les crisis epilèptiques de més de cinc minuts és molt improbable que parin soles i, en aquest cas, hi pot haver danys neurològics permanents. El protocol marca que durant els primers cinc minuts s’administrin benzodiazepines. Si la crisi segueix, hi ha medicaments anticrisi. I, a partir dels primers 30 minuts, hi ha sedants i fins i tot es requereix l’ingrés a l’uci", il·lustra Sierra. Aquest tractament és el que s’aplica en el dia d’avui, però el problema és que, ja que molts d’aquests casos s’aborden en el "medi ambulatori", els pacients "pateixen un retard a l’hora de rebre el tractament", cosa que influeix en un "pitjor pronòstic".

Segons Sierra, les crisis epilèptiques que duren més de cinc minuts tenen una mortalitat d’un 15% en adults. "Hem d’aconseguir per a l’epilèpsia els mateixos sistemes de derivació àgils i ràpids que existeixen per a l’ictus. I que siguin atesos en centres de referència. Temps és cervell", diu aquesta neuròloga. Després de l’ictus, l’epilèpsia és la segona urgència neurològica més freqüent: constitueix un 1% de totes les urgències mèdiques.

Aprofundeix en aquesta idea també el doctor Toledo, que reconeix que "hi ha retards que no tenen per què existir". "Un pacient amb una crisi epilèptica greu ha d’anar directament a un hospital amb un neuròleg, amb neurocirurgia, amb accés ràpid a un electroencefalograma o a ressonàncies magnètiques. Els retards tenen conseqüències greus per als pacients", defensa.

Criteris conjunts

En el protocol codi crisi hi ha criteris establerts amb el SEM i els hospitals per a les crisis epilèptiques urgents. Així, haver tingut crisis epilèptiques en altres ocasions, tenir febre, dones embarassades, no recuperar l’estat de consciència o convulsar durant més de dos minuts farà que s’activi, immediatament, el codi crisi. Aquesta ràpida activació facilitarà, a més, que els hospitals referents estiguin "preparats" per rebre el pacient greu.

Els estudis assenyalen que els pacients que ingressen en un hospital i que esperen més de 12 hores perquè se’ls faci un electroencefalograma "tenen pitjor pronòstic i més mortalitat". Les crisis epilèptiques greus tenen una mortalitat d’entre el 20% i el 40%. El problema és que l’accessibilitat a aquesta prova diagnòstica, fora de l’horari laboral, "és molt reduïda".

Subscriu-te per seguir llegint