El tractat dels Pirineus, també conegut com la Pau dels Pirineus a pesar que no la va portar directament, el van signar el 7 de novembre del 1659 els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó i els de Lluís XIV de França. Es va signar a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa i va servir per tancar la guerra iniciada el 1635 coneguda com la dels Trenta Anys. El pacte va fixar la cessió a França, d'entre d'altres territoris, del comtat de Rosselló, amb el Conflent, el Vallespir i el Capcir, i mig comtat de la Cerdanya. El tractat satisfeia així una històrica voluntat per part de França d'annexionar-se aquests territoris, evidenciat en més de vint intents anteriors d'invasió. La cessió d'aquests terrenys per part de Felip IV es va fer sense consultar en cap moment les corts catalanes i a desgrat del territori. Així, fins molts anys després es van produir revoltes populars i Catalunya va continuar considerant pròpia la Cerdanya fins al 1702, quan el va donar per fet sense, però, ratificar-lo.

Les cròniques expliquen que els negociadors espanyols van menys-prear totalment les terres que van acabar cedint a França i que, en canvi, els representants francesos eren experts en la geografia i la història d'aquests comtats, raó per la qual van delimitar la línia fronterera que més els va interessar. En set articles del tractat a partir del 43, el text estableix la partició de la comarca i la seva incorporació a la corona francesa i els seus hereus.

Per establir els límits exactes de la divisió, el pacte va fixar que se cedirien 33 pobles a França i es van convocar totes dues parts a la conferència de Ceret, celebrada el 1660. Per aquesta premissa, Llívia, que no era un poble sinó que tenia títol de vila, va quedar fora de la cessió.

Avui fa 350 anys la Cerdanya va quedar partida entre dos estats. El set de novembre del 1659 els reis de França i Espanya van signar el tractat dels Pirineus pel qual es tancava la guerra dels 30 anys. Com a conseqüència, la Cerdanya va quedar partida per una línia estatal que des de llavors ha anat fent girar d'esquena dues parts d'un mateix territori, fins al punt que avui per a la majoria de cerdans aquella data és tan sols una referència acadèmica. Actualment la reunificació de la comarca, ni que sigui culturalment, és una utopia. El somni romàntic d'uns quants.

Efectivament, la Cerdanya passarà de puntetes per sobre l'efemèride i tan sols l'Institut d'Estudis Ceretans ha decidit organitzar, per al pròxim cap de setmana, un acte acadèmic de record. Ni el Consell Comarcal ni els ajuntaments no han convocat activitats culturals o reinvidicatives. De fet, la lluita per una Cerdanya reunificada ha quedat pràcticament limitada als somnis dels que també somnien una Catalunya sobirana. Sota aquesta premissa, per a la societat i els dirigents de l'Alta Cerdanya encara és més aliè un projecte de reunificació. Per això des de fa anys els responsables polítics, molt més pragmàtics, treballen en una reunificació cultural o administrativa que la nova realitat europea sí que està fent possible. La transfronteritat, o postfronteritat, com prefereixen alguns, de molts dels projectes que porten a terme el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Puigcerdà és el vestigi que ha quedat de la reinvidicació d'unitat territorial. El president de l'Institut d'Estudis Ceretans de la Baixa Cerdanya, Tomàs Torrent, ha admès que l'aspecte reivindicatiu és ja molt difícil de tractar, tant amb la delegació de l'estat francès com amb els polítics de la Baixa Cerdanya que no tenen el patriotisme en el seu ideari. Davant aquesta realitat, Torrent ha explicat que afronta l'efemèride amb la voluntat que esdevingui si més no "una passa més" cap a la conscienciació de la societat i sobretot dels més petits de la realitat històrica.

Sentiment patriòtic 'invers'

El president de l'Institut d'Estudis de l'Alta Cerdanya, Cristian Torrent, ha explicat que al nord de la vall "ningú no sap què passa el set de novembre" i ha admès que si no fos per la iniciativa personal dels professors de català del liceu de Font-romeu ni tan sols els escolars sabrien res del tractat dels Pirineus.

Cristian Torrent ha argumentat que a l'Alta Cerdanya és molt complicat abordar la història local perquè "ens han educat exclusivament en la història de França". En aquest sentit, ha explicat que "a l'Alta Cerdana passa al revés que a la Baixa, aquí primer ens sentim francesos i després catalans i cerdans".

Torrent, però, ha assegurat que des de l'Institut d'Estudis Ceretans "treballarem més perquè l'any que ve puguem explicar més què va ser el tractat dels Pirineus" i s'ha mostrat partidari de potenciar els projectes transfronterers així com una comarca de la Cerdanya unida culturalment.