La Cerdanya ha iniciat aquesta setmana un projecte transfronterer pioner a Europa de gestió del paisatge. Hi prenen part representants de l'administració d'un costat i l'altre de la frontera estatal per tal d'establir les bases d'una concepció unificada de tot el que afecta el paisatge. L'objectiu de la iniciativa és, entre altres aspectes, aconseguir en un futur proper consensuar les bases per a una protecció unificada de la vall cerdana davant l'amenaça de l'urbanisme i establir els mateixos criteris d'accés a la muntanya.
Per la banda catalana els treballs els lidera l'Observatori del Paisatge de Catalunya, una entitat que té l'aval de la Generalitat. El director de l'ens, Joan Nogué, ha obert la feina de coordinació amb les autoritats comarcals de l'Alta Cerdanya en una sessió de treball que s'ha fet a l'enclavament de Llívia com a símbol de la voluntat de trobar una gestió consensuada. De fet, la problemàtica de tractar la Cerdanya com a dues realitats que viuen d'esquena s'ha fet sempre a Llívia més visible que enlloc perquè tant els mapes de gestió del paisatge d'un costat com de l'altre de la frontera dibuixaven un forat negre a l'enclavament. Nogué ha explicat que "tenim l'obligació d'aplicar la filosofia del Conveni Europeu sobre paisatges, un dels punts dels quals és dedicat als paisatges transfronterers. Es tracta de fer plans que tenen homogeneïtat i que poden ser gestionats conjuntament. Aquí iniciem una experiència pilot en tots els sentits entre l'Alta i la Baixa Cerdanya". Nogué ha explicat que a efectes pràctics l'elaboració d'aquest pla conjunt representa molt més que l'edició de mapes unificats sinó que també "el pla és també tot el seguit de mesures, accions i propostes tant de la mateixa societat civil com de l'administració i que tracten el paisatge com un bé patrimonial que s'ha de gestionar perquè en el fons tractar el paisatge i incidir-hi és una manera de gestionar el territori".
Unificació de conceptes
Nogué ha argumentat que la feina inclourà la unificació de conceptes que fins ara s'han tractat de manera diferent en funció de les metodologies i els valors diferents que s'han usat històricament a un costat i l'altre de la frontera. En aquest sentit, per exemple, l'elaboració d'un pla del paisatge comú fixarà els límits de la futura construcció de nous habitatges, el nivell de preservació de la plana, el paper de les entitats i els organismes mediambientals o la permissivitat de l'accés motoritzar a les zones de muntanya. Des de la delegació de l'Alta Cerdanya han apuntat que aquest és un dels aspectes que més preocupen els gestors dels espais naturals atesa la creixent presència de vehicles motoritzats. Les reunions de treball entre els tècnics, a les quals també assisteixen representants dels cossos d'agents rurals, continuaran en les pròximes setmanes.
