Joaquima de Vedruna va néixer a Barcelona l'any 1783. El 1826 va iniciar la seva vida com a religiosa dedicada principalment a l'educació de les nenes, allunyades en la seva majoria de les aules per raons socials i culturals. En la dècada entre 1843 i 1853 la religiosa va fundar fins a 19 comunitats, i fins al moment de morir en va crear una trentena. L'última, poques setmanes abans de morir, a Puigcerdà.
La capital cerdana ha volgut recordar aquesta tasca docent i deixar per sempre un homenatge a santa Joaquima de Vedruna en l'univers de referències locals dedicant-li una plaça. Es tracta d'un nou espai urbà, guanyat de l'enderroc d'un edifici antic, situat justament davant de l'escola de les Vedrunes de Puigcerdà, conegudes arreu de la comarca com "les Monges". La clau per a la creació del nou espai és l'enderroc d'un edifici que ha permès connectar els carrers Carmelites i Abat Oliba. El projecte és obra de Jaume Brun i l'execució ha anat a càrrec de l'empresa local Munt Pirinaica. En total el projecte ha comportat una inversió de 190.000 euros, que han permès crear un espai per a vianants davant del centre educatiu, de manera que les entrades i sortides de classe es fan de manera més ordenada i en un entorn dedicat a la fundadora de la congregació. L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha remarcat que "santa Joaquima de Vedruna va morir el 28 d'agost del 1854, és a dir, poc més de dos mesos després de fundar, el 14 de juny del 1854, la comunitat de Puigcerdà, de manera que la nostra va ser l'última".
