Els ajuntaments de Guils i Puigcerdà han acordat portar a terme un projecte de restauració del pont de Sant Martí d'Aravó, al capdamunt del qual hi ha la divisió entre els dos termes municipals, per tal d'assegurar-ne la conservació. El pont de Sant Martí és un pont medieval fixat pels experts com un dels elements patrimonials relacionats amb la comunicació més importants de la comarca.
En els últims mesos tècnics i polítics dels dos municipis han celebrat reunions per consensuar l'actuació, ja que cada consistori és propietari de mig pont. Així, el projecte comprèn dos vessants: d'una banda, reformar elements estructurals i de revestiment i, de l'altra, dignificar l'entorn per reimpulsar-lo com a zona d'oci per als veïns i visitants. L'Ajuntament de Guils, que lidera Valentí Tuset, ha exposat que les obres se centraran, doncs, en el reforçament de la base i de l'escullera del pont. També es netejarà la llera del riu Aravó, es recuperarà la font de Sant Martí i el safareig antic que hi ha a la zona. Valentí Tuset ha explicat que de moment no tenen el pressupost de l'actuació perquè estan a l'espera de tenir-ne la redacció completa del projecte. Les obres, que han de començar en les pròximes setmanes, també inclouran una remodelació de la senyalització vertical de trànsit a la zona i la prohibició de circular-hi per als vehicles de més de 5.0000 quilos de tonatge, segons ha explicat l'Ajuntament de Guils.
Comunicació de l'era romana
Els experts situen en l'època romana l'origen del pont de Sant Martí. Ho evidenciaria els carreus amb encoixinats que s'han trobat a les piles de la base. Aquest origen el vincularia a l'Strata ceretana' , el vial que unia Ruscino amb Ilerda. L'actual estructura, però, és gòtica i els arxius locals constaten reformes que s'hi van fer els anys 1324 i 1328. Els historiadors apunten que és el millor exemple de pont medieval de la Cerdanya, amb forma d'esquena d'ase i amb dos ulls de diferent mida i arc de mig punt. Les parets són fetes de còdols i pedra desgastada.
Des de l'edat mitjana, el pont va compartir espai sobre el riu Aravó amb diversos molins, ferreries i fàbriques de filats. Demostra el seu punt estratègic el fet que en diverses èpoques s'hi va arribar a cobrar peatges per passar-hi.
El poble de Sant Martí d'Aravó ja apareix documentat el 982 com a Villa Araionedo, amb l'edificació d'una ermita dedicada a Sant Martí.
Tant els veïns de Puigcerdà com els de Guils utilitzen molt el pont de Sant Martí, el pas pel qual està regulat per l'únic semàfor en funcionament.
