La Cerdanya tindrà un nou document que farà valer, tant des del punt de vista patrimonial com turístic, el seu paisatge natural. Es tracta d'un document que recollirà els grans miradors de la vall que han sabut conservar els mateixos cerdans en la memòria col·lectiva de les generacions.

El document l'està elaborant l'Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb tots els ajuntaments de la vall, d'un i altre costat de la frontera estatal, i molts veïns que hi han volgut aportar el seu racó paisatgístic a través de les xarxes socials. El nou recull, que és el primer que es realitza al país seguint aquesta metodologia de consulta amb el territori, és un document que s'emmarca en el Pla del Paisatge Transfronterer sobre el qual fa tres anys que treballen les administracions de tota la vall, que és pioner a Europa, segons ha remarcat el coordinador del treball, Pere Sala. El responsable de la realització del nou document ha explicat que "el que hem fet és un treball d'identificació sobre els principals punts d'observació del paisatge de la Cerdanya a través del treball de camp i del coneixement de la gent del territori". En aquest sentit, Sala ha puntualitzat que "entenem com a mirador no tan sols aquells punts on hi ha un cartell o un plafó que ja estan adaptats com a llocs que tenen potencial o llocs que formen part de l'imaginari i les vivències de la gent perquè hi ha anat tota la vida".

Basant-se en aquesta recopilació, l'Observatori ha elaborat una llista amb 169 punts d'observació del paisatge, entre els quals n'hi ha de molt coneguts com l'ermita de Bell-lloc, la torre d'Alp i el castell de Llívia, i molts que tan sols coneixen els cerdans i que s'hi accedeixen per camins, senders o carreteres secundàries. L'Observatori del Paisatge està editant tota aquesta informació en un document que inclourà un mapa i un apartat de propostes perquè el projecte tingui més recorregut en el futur en forma d'aprofitament cultural o turístic per part, per exemple, de les administracions.

Els tècnics de l'Observatori ha classificat els grans miradors per la seva tipologia, de manera que n'hi haurà que estan situats en cims; de proximitat situats en espais quotidians com ara cementiris o ermites; els lligats al patrimoni arquitectònic; els de 360 graus, és a dir que ofereixen una visió total sobre el paisatge de la vall; i els que són en marges de carretera, els quals poden derivar més fàcilment en projectes turístics. Pere Sala ha remarcat que, al seu entendre, és un treball pioner al país perquè va més enllà d'un pla de miradors, sinó que mira de fer valorar el que la gent del territori ha conegut i transmès d'una manera natural sense transcendir públicament.