El sender estret, pràcticament un fil entre la vegetació, transcorre esquivant els arbres de ribera a pocs metres del Segre. De sobte s'enfila i dóna accés a un passadís que entra en una construcció estranya de ciment armat. Sembla una caixa petita enmig de la natura. Un element desubicat. A dins, un hi té la sensació de viure amagat a la realitat exterior. Una obertura petita ens permet contemplar el riu i el seu entorn sense ser vistos. Som en un búnquer del Parc dels Búnquers de Martinet, que des de l'any 2007 mostra als visitants la visió bèl·lica de la Cerdanya que també tenia el franquisme com a zona fronterera. Ara, Alp s'ha sumat a la difusió d'aquest episodi de la història comarcal i nacional a través de la Línia P (de Pirineu), que va projectar fins a 10.000 búnquers per tot el Pirineu. La Cerdanya i el Ripollès en compten més de 300 dels 6.000 que finalment es van fer.
L'Ajuntament d'Alp, conjuntament amb el de Toses, s'ha decidit a explotar els búnquers construïts a partir del 1940, i tots dos han anunciat la programació de visites guiades aquest estiu. El dictador espanyol Francisco Franco els va fer alçar en secret i mai no van ser utilitzats. Els primers els van fer construir a presoners, però posteriorment els van fer militars per garantir-ne el secret. Han anat quedant en l'oblit, la majoria de casos, en finques particulars. Els dos consistoris han decidit unir-se al de Martinet en la difusió d'aquest llegat cultural gràcies a la feina d'un grup d'aficionats que els ha inventariat i recuperat. Un dels impulsors de l'acció, i veí d'Alp, Pere Secases, ha explicat que «els tenim situats amb les coordenades de GPS, i alguns encara no els hem trobat». Secases va començar a buscar els búnquers oblidats fa quatre anys, arran d'un treball de recerca que va fer el seu nebot. Des de llavors s'ha dedicat a parlar amb gent gran i trepitjar molt la Cerdanya i el Ripollès des de Martinet fins a Campelles. Així, explica que els búnquers s'agrupen per «centres de resistència», i n'hi ha de sis tipus. Si bé el més comú és el de metralleta, també hi ha el de canó, el de fusell, el refugi, el d'observatori i els antiaeris. Tots estan excavats a terra, fets amb estructures de ciment armat d'uns 60 centímetres de gruix.
