Verònica Villar acaba de proclamar-se campiona del món de disseny de forja. Ara treballa per a la Sagrada Família, però ha passat per oficis variats, i fins i tot va ser pastora una temporada. Creu que està vivint un somni perquè ha fet de la seva vocació la professió de la seva vida en un món molt complex.
D'on surt aquesta passió pel disseny i la forja?
M'ha agradat dibuixar tota la vida; ho he fet des de petita, ja que als meus pares també els ha agradat sempre, tot i que no hagin treballat de res que hi tingui a veure.
Com va entrar en aquest món?
No feia res que hi tingués a veure, però fa uns 3 anys vaig decidir que era un ara o mai, i vaig anar a estudiar a l'Escola d'Art i Disseny de Vic i vaig fer un curs intensiu a Itàlia. Aquest era el primer concurs que feia, i l'he pogut guanyar.
Molta dedicació o talent natural?
Els professors solien dir-me que hi tenia molta traça, que tenia un do.
I ara s'hi pot dedicar.
Mai no he deixat de dibuixar, però ara que he trobat una feina que m'agrada, en un taller de forja, m'ho he pres més seriosament. Actualment estem treballant per a la Sagrada Família. El que estic fent aquests darrers anys és un somni.
A què s'havia dedicat abans?
He fet absolutament de tot. Majoritàriament, feines de muntanya. Just abans d'agafar aquesta, feia de pastora, cosa que em donava molt temps per dibuixar.
Hi ha gaires passos entre dibuixar i dissenyar?
No gaires. De fet, no dibuixes sempre el que veus, sinó el que sents. Al cap i a la fi, tot són línies, i tu en pots crear. El disseny hi pot ajudar, en qüestions com donar-hi més volum.
Què detesta de l'ofici?
Que l'art es mogui per les modes i no pel que ha de sentir de l'espectador. Pel que fa a la forja, m'agradaria tenir més força...
Què és el que li agrada?
Tot el que inventis es pot traslladar a la realitat. Els teus sentiments els pots dibuixar i es poden convertir en una realitat. El ferro també m'agrada molt, és mal·leable i alhora és molt potent. Les dues coses són brutals.
Veig que és la seva vocació.
Sí, no penso deixar de fer-ho mai.
Havia pensat mai que podria ser la seva professió?
Sempre m'hauria agradat dedicar-m'hi, però ho trobava -i encara ho trobo molt difícil. La qüestió era i és passar-s'ho bé. És un món molt complicat, perquè hi ha gent que pinta molt bé i hi ha gent que se sap vendre molt bé.
Vostè potser pot vendre la qualitat dels seus treballs...
Tant de bo n'hi hagués prou amb això. L'art és difícil d'avaluar, tothom té un punt de vista diferent. Pots trobar un pintor a la Rambla que sigui brutal i un pintor en un museu que no et diu res.
