Una de les darreres trementinaires que encara vivia, Càndida Majoral i Majoral, va morir el 4 de gener a Sant Julià de Lòria (Andor-ra) pocs dies abans de complir els 101 anys d'edat. Nascuda a cal Tamastim de Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), el 2 de febrer del 1917, va començar de molt petita a acompanyar la seva mare, Maria Majoral, en els seus viatges a peu per gran part de Catalunya per vendre herbes medicinals, trementina, olis i altres remeis tradicionals.

Majoral era la filla petita de tres germanes, que també havien anat amb la seva progenitora, popularment coneguda com la trementinaire de les nenes rosses i que va dur a terme aquest ofici fins gairebé els 70 anys d'edat, i havia portat de viatge, fins i tot, algunes de les seves nétes.

Testimonis com el de Majoral, que va fer de trementinaire fins poc abans de casar-se, han estat essencials per a l'elaboració dels estudis etnogràfics duts a terme els darrers anys sobre l'antic ofici de les dones de la vall de la Vansa i Tuixén, entre els quals destaca Dones que anaven pel món, de l'antropòleg Joan Frigolé (departament de Cultura, Barcelona, 2005). El 2011 va ser distingida amb el premi Trementinaire d'Honor que s'atorga cada any amb motiu de la Festa de les Trementinaires.

En les últimes dècades la Vall de la Vansa i Tuixén s'ha erigit com a territori insígnia al Pirineu en la cultura de les plantes remeieres i la feina que van portar a terme les antigues trementinaires, a qui dedica un museu i una fira.