L’àrea de Serveis Socials i Immgració del Consell Comarcal de la Cerdanya, que sent a peu de carrer constata els canvis socials abans que les estadístiques oficials, ha detectat en els últims mesos un canvi en la tendència d’immigració a la vall. Aquest canvi estaria fent augmentar la població provinent de Colombia fins al punt que passaria per davant de la fins ara majoritària, que ha estat la de Bolívia. Es dóna el cas que, en paral·lel a aquest increment en l’arribada de colombians, els serveis socials de la comarca també han experimentat un increment de la tramitació dels certificats d’arrelament social, que són els que requereixen els estrangers que opten per superar els 90 dies de permís i quedar-se a Catalunya en situació irregular.

Aquesta setmana ha començat a Puigcerdà una nova edició del curs bianual de Societat Catalana per a nouvinguts, formació que forma part de la primera fase d’acollida als nouvinguts. De moment s’hi han inscrit 17 persones, una xifra que es manté des de l’estrena del programa, l’any 2015. Dels 17 inscrits, nou són de Bolívia, fet que confirma la tendència dels últims cursos.

La tècnica de Serveis Socials de la Cerdanya Laura Dafis ha explicat que «estem veient un cert auge de persones que arriba de Colòmbia, probablement pel fet que no necessiten visat per viatjar a Espanya. També estan arribant hondurenys». Dafis ha argumentat que la nova dinàmica immigratòria a la Cerdanya també els queda palesa en la feina d’assessorament sobre tràmits d’estrangeria: «Quan agafes les dades veus que abans tenies molta gent de Bolívia i de sobte això està canviant i tens molta gent de Colòmbia. Ja no tan sols en els cursos, sinó que també per la demanda dels documents per regularitzar-se, durant la crisi hem tramitat documents de renovació o nacionalització i ara tornem a tramitar l’arrelament social de persones que han decidit quedar-se».

Les últimes dades estadístiques de l’Idescat, del gener del 2017, apuntaven encara que la comunitat de Bolívia era la més nombrosa a la Cerdanya, amb el 20% de la població immigrant. Després venien els de Rumania, Portugal, el Marroc, Moldàvia i Colòmbia.