El tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya coordina el projecte «Life Alnus» de conservació i millora dels boscos de verns de Catalunya. El projecte, que té una ajuda de 2,5 milions d'euros de la Unió Europea, centrarà una de les seves zones d'actuació a la Cerdanya, on el bosc de ribera juga un paper clau per a la biodiversitat...

El projecte «Life Alnus» beneficiarà la Cerdanya?

Justament a la Cerdanya tenim les vernedes més magnífiques de Catalunya i podríem dir també de la península ibèrica...

Déu n'hi do...

Sí, sí. A les zones al·luvials del Segre tenim les millors vernedes del país. Després tenim les que hi ha als torrents que aboquen al Segre, però aquestes són més en format del que diem bosc en galeria, que es tanquen per sobre.

I dins la Cerdanya, on són els millors boscos de verns?

De fet, és tot l'Alt Segre, des de la Seu fins a Puigcerdà, on es troben aquestes mostres, i algunes de les millors són entre Bellver i Prullans; i també a Das. És un bosc estretament lligat al riu perquè els verns necessiten tenir les arrels xopes o amb molta humitat. Els salzes també acompanyen els verns en aquests boscos. Són boscos amb una especial bellesa i amb molta diversitat d'espècies. Els tècnics del projecte estan elaborant la cartografia dels boscos, però de ben segur que són magnífics per la seva extensió, amb una amplada de vàries desenes de metres i també desenes d'hectàrees, i per la seva bona salut. Boscos amb aquesta extensió i amplitud com els de la Cerdanya són molt difícils de trobar.

Amb flora i fauna?

Sí, amb llúdrigues, turons o la rata d'aigua. També els mateixos peixos es beneficien d'aquest bosc perquè les arrels i les branques els donen refugi.

Els cerdans no ho saben pas que tenen aquests boscos...

No, per això, un dels aspectes del projecte és donar valor a les vernedes. La gent valora els rius però no la vegetació que l'acompanya, i tan sols la recorda quan hi ha inundacions del riu i en dóna la culpa a la vegetació, i és justament el contrari. El que fa el bosc de ribera és retenir sediments del riu i, per tant, rebaixar la columna d'aigua. També fa de filtre verd de contaminació difusa, especialment en zones on hi ha purins. Volem que la gent canviï el xip sobre els boscos de ribera, també amb camins que hi transcorren i que són magnífics, com el que hi ha vora del Ter.

És un bosc que ha patit molt la intervenció de l'home...

Sí, se l'ha anat tallant per ocupar les planes al·luvials, ja sigui per fer-hi conreus, pastures o per urbanitzar-les.

Què preveu fer el projecte a la vall?

Primer actuarem a Bellver, a la finca Reserva de l'Alt Segre. Ara estudiem què s'hi ha de fer. Estem en tractes amb l'Ajuntament per millorar les basses del Gallissà, les naturalitzarem més fent que el riu inundi més les basses perquè s'hi instal·lin més arbres de ribera. Nosaltres també hi podem fer una mica de plantació. Això s'ha de fer de manera compatible amb l'ús social de l'entorn.

Actuaran en altres zones?

Sí, hem de mirar si també intervenim en aigües amunt de Bellver. Probablement, en una segona fase, a tocar de Das. Potser allà hem de mantenir el que tenim i, sobretot, facilitar la interconnexió de les diverses zones boscoses perquè una de les funcions del bosc de ribera és el de corredor ecològic per a espècies com ara les aus i els mamífers; són com autopistes verdes.