El voltor comú ja no és una espècie amenaçada a Catalunya, cosa que resulta molt evident entre ramaders i veïns del Pirineu acostumats a veure grans estols de carronyaires pentinant el cel de les valls buscant menjar. La proliferació d'aquesta au en les últimes quatre dècades ha empès la Generalitat a declarar-la fora del perill d'extinció i deixar de prioritzar les aportacions de menjar als ca-nyets.

Segons les xifres del mateix Govern, la població de voltor comú a Catalunya és avui d'unes 1.300 parelles, xifra que suposa un augment de 300 parelles respecte de fa deu anys. L'augment és, però, molt més gran, més de 43 vegades més, si es compara amb la població existent al país els anys 70, quan els biòlegs van situar la població de voltor comú en 30 parelles. Davant d'aquella situació, l'administració va facilitar la creació d'àrees específiques per alimentar l'au. Amb la nova situació, però, aquesta dinàmica es frenarà i, alhora, els exemplars ferits ja no s'alliberaran al país sinó que es portaran a d'altres zones. En aquest sentit, el cap del servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Ricard Casanovas, ha explicat que tots els voltors que es troben ferits i es porten a centres de recuperació, ara ja no s'alliberen a Catalunya sinó que es porten a Israel i que en els últims mesos ja s'han enviat 84 voltors a aquest país de l'altre extrem de l'arc mediterrani, on l'espècie sí que està amenaçada.

La protecció dels rapinyaires va convertir en els últims anys l'entorn del Cadí en l'única zona d'Europa amb les quatre espècies de voltors nidificant de manera natural. Els programes de protecció del departament d'Agricultura i de la Fundació Catalunya-la Pedrera, que gestiona la reserva de la Muntanya d'Alinyà, van aconseguir estabilitzar poblacions de voltor comú, aufrany, voltor negre i trencalòs. La situació de la resta de voltors, però, és diferent a la del comú. El voltor negre no fa niu en roques de grans cingleres com el comú, sinó que ho fa sobre arbres de grans dimensions de zones forestals extenses i en colònies disperses. El seu hàbitat natural, doncs, s'ha vist més amenaçat fins al punt que la població s'ha reduit a parelles comptades. L'any passat, la caça furtiva d'un exemplar introduit d'Asturies l'any 2013 va posar en greu perill el programa de reintroducció fins a deixar-lo en suspens.

Per la seva banda, l'imponent trencalòs també ha vist recuperada la seva població gràcies als programes de protecció específics. Les últimes xifres actualitzades de fa dos anys del Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya va establir que l'au és present en 46 territoris del Pirineu i el Prepirineu amb unes 40 parelles i sis colònies amb tres exemplars. El 25 % de la població habita dins dels límits del Parc Natural de l'Alt Pirineu. En aquest entorn entre les comarques dels Pallars i l'Alt Urgell, fa vint anys tan sols hi havia un territori amb trencalòs, mentre que ara en son nou.

Avís dels ramaders

La nova situació de privilegi del voltor comú ha motivat l'avís de les organitzacions ramaderes sobre la necessitat d'un canvi de política que protegeixi més els ramats.

El coordinador territorial al Pirineu d'Unió de Pagesos, Joan Guitart, ha explicat que entre els anys 2011 i 2015 es van denunciar 278 atacs de voltor i que de tots aquests tan sols se'n van validar 17, que són els que finalment es van compensar econòmicament. L'any passat es van presentar 21 denúncies i tan sols una es va resoldre a favor del ramader.

Segons el representant dels ramaders, la xifra de denúncies ha baixat per la poca esperança que prosperin. En canvi, pel representant de l'administració, en el 95 % de les denúncies la mort de l'animal no és provocada directament pels voltors.