És sabut que l'estiueig barceloní a la Cerdanya és una tradició que ve d'antic. De ben segur ha afectat i afecta el que és la comarca el dia d'avui, especialment en temes socioeconòmics, però no només. L'historiador bellverenc Marc Bernadas està fent una investigació sobre els orígens dels esports a la comarca, que anirà del període del 1876 al 1936, amb l'objectiu de fer «una aportació a la historiografia de l'esport, que està en desenvolupament, i també a escala comarcal i local», explica. La recerca encara està en curs, amb l'objectiu d'arribar a «veure com canvia amb diferents règims polítics, econòmics i situacions, per fer un retrat més social de la Cerdanya d'aquest període de 60 anys», diu l'historiador, que espera publicar-ho en un llibre.

Abans dels esports moderns, però, cal remarcar l'arribada, el 1885, de l'excursionisme a la Cerdanya, capitanejat per Cèsar August Torres, un dels personatges que el posa de moda ja al final del segle XIX. «Té molts elements de l'esport, però no té la finalitat competitiva. Eren activitats que arrelen amb valors humanistes», apunta l'historiador. De fet, hi ha diversos precedents als anomenats esports moderns, com el cas de les curses a peu o les competicions de pràctiques del camp, que encara es mantenen al País Basc. Fins i tot Bernadas diu que ha trobat un article del 1894 on es feia referència a un esport de pilota similar a la pilota basca. En el text es parla d'unes plaques que el 1840 prohibien la pràctica d'aquest esport. S'al·ludia que s'esquerdaven les parets de l'església on es practicava. «Si no es va desplaçar a altres espais potser és perquè no hi va haver un arrelament que en mantingués la pervivència», diu.

La finalització de la tercera guerra Carlina (1876) és una data clau en la irrupció del model actual de turisme de la Cerdanya, on, especialment a la zona del llac de Puigcerdà, s'instal·len els estiuejants. El 1887 hi ha les primeres curses de cavalls, introduïdes a la festa de comiat al voltant del llac, i el 1888 ja es fa un salt impressionant, es passa d'un a dos dies de curses, i de 3 curses a 10, a més de premis superiors. «Entren al programa de forma abrupta, i cauen en l'oblit de forma ràpida. Ja no apareixen el 1889, en el punt més alt», diu l'historiador, i afegeix que, alhora, desapareix completament la idea de construir un hipòdrom fix.

El que queda d'aquest esport de l'aristocràcia anglesa a la comarca és una zona de cria de cavalls i l'hípica com a motor econòmic, i arriba a haver-hi fins a 4.000 caps de bestiar, especialment al cantó francès, on es donaven moltes facilitats als criadors de cavalls, segons Bernadas. Com a curiositat, un dels personatges que més la va difondre va ser Higini de Rivera, conegut a Puigcerdà com un militar destacat.

L'altre esport amb un paper destacat en el període és el ciclisme, que deixa enrere el cavall, tot i que de seguida arriben els primers cotxes. «És una època molt canviant i efervescent», diu Bernadas. Aleshores, «encara era una disciplina molt elitista i connectada a la burgesia, tenia connotació d'elit i classe benestant», apunta. Entre el 1897 i el 1898 es construeixen dos velòdroms, primer al costat de la casa d'un particular, iniciativa de dos professors de bicicleta i, més endavant, se'n construeix un altre, al costat de l'actual seu del Consell Comarcal. Els velòdroms eren més populars -per la burgesia- que el ciclisme en línia, bàsicament per la seva dependència de l'estat de la carretera, i perquè el Tour de França encara no havia irromput.

Segons Bernadas, en aquella època «es donaven tots els condicionants perquè aquests esports fossin exportats». El fet de passar llargues temporades a l'estiu a la zona va fer que els practicants volguessin aprofitar els mesos més càlids per practicar-los, «d'una banda, per un component de distinció i, d'altra banda, perquè és una comarca marcada pels ritmes agraris, i qui tenia la capacitat d'oci era aquest turisme», diu l'historiador. Bernadas considera que en cap cas ho feien amb la finalitat que la gent del territori practiqués l'esport: «No hi ha la visió humanitària, sinó que es porten els seus esports perquè era una condició de classe». L'investigador explica que l'interès real és d'aquesta gent, molts dels quals part de la Renaixença, pel descobriment del país, el que cataloga com «un catalanisme incipient, amb un punt bastant erudit».

El «caràcter restringit» de l'esport a la Cerdanya s'allarga fins al principi dels anys 20 del segle XX, el que suposa «un lapse important» per a l'historiador. És en aquell moment quan diverses iniciatives populars fomenten que l'esport sigui accessible per a tothom, un procés que a la Cerdanya arriba més tard que a la majoria de territoris catalans, per més que «fos una comarca pionera en la pràctica», diu l'historiador. «L'esport es popularitza en les zones obreres quan aquests van aconseguir les seves demandes socials, d'aquí que la majoria de clubs de futbol apareguin a final del XIX i principi del XX», afegeix.

La investigació segueix en curs, però «de ben segur» hi apareixerà l'esquí, que arriba al segle XX, coincidint amb la inauguració de la línia de tren entre Barcelona i Puigcerdà. També hi seran els clubs de futbol, que apareixen a partir dels anys 20 del segle XX, la natació, amb molta importància, al voltant del llac, i el ciclisme en ruta amb la Volta Cerdanya i competicions populars. «Serà interessant veure la promoció de l'esport que farà la Mancomunitat, o quina és realment la relació», afegeix.