Imma Barral és filla de Joan Bar-ral, que va conduir, primer, i gestionar, després, el transport de la Lletera, i el seu avi l'any 1915 ja feia el transport de la llet amb un carro i un matxo. Durant tota la seva infantesa i joventut va viure el servei com el centre de la seva vida familiar. La gent del poble i dels voltants acudia a casa seva per viatjar o transportar paquets, medicines o notícies: «La vida del camió era la vida de la família, no sèiem a taula a dinar si el camió no havia pogut marxar o si no havia pogut arribar per la neu o el mal estat de les carreteres, era una cosa molt viva a la família». Els Barral han afrontat la donació com un «homenatge» perquè el mateix avi, abans de morir, ja va iniciar els tràmits per la donació. A més, «crèiem que era un bon final pel camió perquè estarà a l'abast de tothom com una part de la història dels Pirineus».

La jornada, aquest agost, en què els tècnics del Museu es van emportar el camió va ser molt viscuda per la família Barral i per bona part del poble. Molts van sortir espontàniament per acomiadar un element clau en la vida d'Arsèguel.