Els manuals de supervivència són plens de consells molt racionals per aconseguir sobreviure a la muntanya quan t'has perdut. La realitat, però, pot ser tota una altra, tal com van viure el mes passat els dos excursionistes de Sabadell que es van perdre en un cap de setmana de neu i boira a la zona del Malniu. Després de dos dies de desesperació ni tan sols van reaccionar a l'arribada de l'helicòpter de rescat, amb el consegüent terrabastall de vent i soroll de l'aterratge, i van haver de ser els gendarmes qui els van haver d'informar que els venien a buscar.

L'equip mèdic de l'Hospital de Puigcerdà ha alertat que quan algú es perd a la muntanya, la por, l'angoixa i, sobretot, la hipotèrmia afecten de tal manera el cervell que no tan sols es deixa de prendre decisions correctes sinó que més aviat empeny a prendre'n d'absurdes. El metge cirurgià de l'Hospital de Cerdanya i expert en tractaments d'hipotèrmia Toni Veres afirma que «el que fa el fred és afectar el cor i el cap i per sota dels 35 graus de temperatura corporal es pot iniciar l'estat d'estupor que fa que comencis a pensar erròniament... els passos següents són entrar en inconsciència, en coma i finalment fer una aturada cardíaca».

Veres explica que els primers símptomes clínics de la hipotèrmia són precisament «els senyals d'atontament, les frases incongruents o, i això és un clàssic, l'acció de despullar-se ignorant el fred i la dificultat de l'excursió». El símptoma de l'estupor fa que els excursionistes perduts perdin l'objectivitat de la realitat en la que es troben i vagin prenent decisions incorrectes que empitjorin la situació, i també l'operació de rescat. Tant és així que les operacions de recerca han de tenir en compte possibles decisions incongruents per part dels perduts a l'hora de triar una direcció de la marxa.

Veres comenta el cas d'un amic seu que, enmig d'un temporal de vent i temperatures sota zero a la muntanya, es va treure la roba dient que tenia calor i va iniciar una ascensió decidida al cim que el va fer perdre i mai més no se'l va trobar. Si bé els estats d'estupor, inconsciència i coma es van manifestant progressivament, es van generant de manera paral·lela, de manera que tot el procés d'hipotèrmia es pot agreujar molt sobtadament fins a provocar l'aturada cardíaca.

En el mateix sentit, el traumatòleg i expert en rescats Jordi Gassió afegeix que quan el perdut entra en aquest quadre clínic d'hipotèrmia arriba a tenir fins i tot una sensació agradable de confortabilitat a partir de la qual «deixes de lluitar i t'abandones fins a morir». El procés transcorre en el descens dels 37 graus al voltant dels 25 amb edema pulmonar i insuficiència cardíaca i respiratòria.