Hi havia una vegada un Puigcerdà dels vehicles; una vila on a l'espai on ara hi ha l'Oficina de Turisme i l'àrea de passeig de les places de Santa Maria i dels Herois hi havia un gran aparcament de zona blava. D'aquell Puigcerdà en fa deu anys. Aquestes setmanes fa una dècada de l'entrada de les màquines excavadores al centre de la vila per començar una reforma urbanística que va enfrontar els comerciants amb l'Ajuntament amb manifestacions i vagues de persianes abaixades. Deu anys després, polítics, comerciants i restauradors coincideixen a assenyalar la millora de l'entorn urbà.

El deu de novembre del 2008, un dilluns festiu posterior a la Fira Ramadera, els operaris van entrar a la plaça dels Herois amb les màquines per iniciar la reforma urbanística. La crònica d'aquest diari ho explicava així: «Puntualment, a les vuit del matí els operaris van començar a ocupar l'espai i tancar-lo al trànsit per deixar lloc als vehicles pesants de la construcció. Es van coordinar amb els tècnics municipals que controlaven que no es tallessin les xarxes de serveis i els responsables dels restaurants amb terrasses, que les desmuntaven. [...] L'inici de les obres va coincidir amb el dia festiu dels botiguers i ningú no va acostar-s'hi per reclamar res, tal com alguns van considerar de fer. Tot i la resignació que regna entre molts comerciants, l'associació no es quedarà de braços plegats».

Aquelles obres, al començament d'una crisi econòmica de la qual llavors no se sospitava l'abast, van suposar un canvi en la concepció de Puigcerdà. Amb les posteriors reformes de les places Cabrinetty, de l'Ajuntament, del Passeig i, ja amb l'actual equip de govern, de la plaça de Barcelona, es va donar pas al Puigcerdà dels vianants.

Transformació positiva

L'actual regidora de Comerç, membre de la junta de l'Associació de Comerciants i que també va tenir durant molts anys un comerç a la mateixa plaça dels Herois, Marta Rufiandis, ha dit que «s'ha de reconèixer que al principi van ser mal acceptat i que durant les obres, com passa amb totes, hi va haver incidències. Al principi la gent ho va valorar molt malament, però penso que s'ha de tirar endavant i mirar cap al futur; a totes les viles i pobles una mica comercials la tendència és aquesta perquè la gent pugui passejar amb una certa tranquil·litat que no l'atropellaran, i això també és bo; crec que el que va fer mal al comerç va ser la crisi, no que es refessin les places».

Rufiandis ha argumentat que «la gent volia aparcar davant de la porta, però això crea desordre, i ara està tot una mica més ordenat. Jo m'imagino Puigcerdà com un centre comercial a cel obert, i ara la gent té la tranquil·litat que pot mirar els aparadors sense estar pendent dels cotxes. Jo penso que és una bona idea, hem anat cap a un enfocament molt més actual».

De la mateixa manera, l'històric hoteler Bartomeu Pascual, propietari de l'Hotel del Lago, ha considerat que «si bé la reforma de les places i de tot Puigcerdà no porta turistes per si mateixa, sí que és més bonic i als turistes els agrada més. És evident que la reforma ha millorat Puigcerdà, que és més bonic, però això no ha portat més turistes, ningú no n'han vingut perquè la plaça sigui nova, però sí que qui ha vingut l'ha trobat més bonica i això beneficia Puigcerdà. Jo faria altres coses, però això és un altre tema».

Per a l'actual alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, la reforma urbanística de la vila, que el seu equip de govern ha continuat amb la nova plaça de Barcelona i altres espais interiors del nucli antic com la plaça de les Vedrunes, va ser l'inici d'una transformació: «És evident que el paisatge urbà de Puigcerdà ha canviat moltíssim en els últims anys en la línia que es marca avui, que és que els centres siguin de vianants».

Piñeira ha argumentat que el plantejament de la conversió en zona de vianants del centre va suposar una «proposta d'embelliment positiva» però que no es va acompanyar d'una proposta paral·lela de generació de nous aparcaments. L'alcalde ha emfatitzat que, al seu entendre, aquesta situació «ara l'hem revertit amb diversos àmbits com la gestió municipal de la zona blava, l'obertura 24 hores del pàrquing de les Escoles Pies, la creació d'una gran bossa d'aparcament al Museu Cerdà i la reducció de les multes que es posen». A partir d'aquestes actuacions, «l'actuació urbanística global té més sentit».

La reforma la va iniciar l'anterior equip de govern, encapçalat per Joan Planella (ERC). Les obres i el clima de tensió creat amb el sector comercial van precedir una desfeta electoral incontestable i contra pronòstic als comicis del 2011. Planella, actualment retirat fins i tot de la militància política, recorda aquells dies de canvis per a Puigcerdà com un moment clau perquè la vila pogués fer un salt de qualitat: «Ens ha permès situar-nos al costat de les zones turístiques de referència; una plaça plena de cotxes, que ningú no vivia i gairebé ni existia, s'ha convertit en un centre de dinamització de tota la zona comercial i veïnal de Puigcerdà. Abans era un aparcament i ara la gent en gaudeix». Per a l'exalcalde, el temps ha demostrat que la projecció de Puigcerdà havia d'anar cap a la priorització del vianant: «La gent que ens venia a visitar ja els primers anys ho trobava bé. Això ha demostrat que quan governes s'ha de tenir una visió àmplia que vagi molt més enllà del curterminisme que en aquell temps van tenir certs sectors».

Planella: «Calia ser valent»

Planella considera que la tensió creada amb el sector comercial «va venir atiada per certs partits que avui han seguit aquella línia urbanística. Va ser una arma llancívola contra el govern, es van aprofitar de coses que no tenien cap sentit per guanyar eleccions, tal com passa moltes vegades en la política, per tant, si ha de servir com a reflexió de futur per a la gent, benvingut sigui».

L'exalcalde ha considerat que la decisió de reformar el centre de la vila li va costar la trajectòria política: «Ha passat sovint que se sacrifiquen equips de govern amb una visió de futur important que després es veu que ha funcionat». Planella ha remarcat que la remodelació urbanística iniciada fa deu anys «ha estat una gran obra que ha canviat la configuració. Ara, per a això, també calen equips de govern valents, que sàpiguen enfrontar-se, tenir visió, i siguin capaços de sacrificar personalment i política els seus present i futur».