Nova competència en el mercat turístic pel qual lluita la Cerdanya. En aquesta ocasió per part de l'estació d'esquí dels Angles, situada al Capcir, a 34 quilòmetres de Puigcerdà. El camp de neu, de propietat municipal, ha obert aquest mes un centre termolúdic que passa per ser un dels més grans del Pirineu amb l'0bjectiu de complementar l'oferta de l'esquí i guanyar pes com a destí de neu al costat d'altres ofertes com les de la Molina i Masella, Font-romeu o Andorra.
El nou termolúdic dels Angles es diu Angleo i s'ha construït, amb un pressupost d'uns sis milions d'euros que ha tingut ajudes dels fons europeus, al centre urbà, a tocar de l'estació del telecadira que dona accés a les pistes d'esquí. Es tracta d'un centre termal amb capacitat per a 320 persones disse-nyat amb grans finestrals per oferir als banyistes les panoràmiques de l'entorn natural. El termolúdic el formen una piscina interior de 200 metres quadrats de superfície, una d'exterior de 100 metres quadrats i serveis de salut complementaris com ara sales de hammam, sauna, cova de sal, solàrium i espais de massatges i tractaments. Angleo ocupa la part inferior d'un edifici que en la seva part superior ofereix serveis d'oci i restauració com ara un restaurant, una bolera, una sala de jocs i un espai polivalent per a actes públics o festes. Els responsables d'Angleo han avançat que el termolúdic obrirà tot l'any, de manera que també suposarà un atractiu turístic a l'estiu. El centre termal està situat a una cota superior als 1.600 metres i ha estat dissenyat amb materials arquitectònics de muntanya per oferir un entorn rústic.
Circuit termal nou amb Llívia
El termolúdic Angleo s'ha obert mig any abans que el que projecta l'Ajuntament de Llívia al parc de Sant Guillem, les obres del qual ja han començat. Amb unes dimensions molt més grans que el de Llívia i altres del Pirineu central, Angleo vol posar-se al capdavant d'un circuit termal que tindrà cinc propostes principals a la Cerda-nya, el Capcir i el Conflent. Són les dues termes de Sant Tomàs, una de les quals lliure en plena muntanya, les del centre termolúdic de Lló, les de Dorres i les futures de Llívia, que es podrien anomenar Julia Lívica, en referència a l'època romana.
