La Cerdanya és una vall molt estimada pels seus veïns. Com en poques comarques, hi ha un sentiment de pertinença al territori que es traspassa de generació en generació. Els estudiants o treballadors que marxen de la vall en fan bandera allà on van com a senyal d'identitat i venen amb orgull el seu patrimoni natural. Però tafanejant cada vespre els contenidors de la brossa un s'adona que als cerdans el medi ambient els preocupa ben poc.

La comarca és la que pitjor índex té de recollida selectiva, amb un 26,9% que fa vergonya d'explicar al costat del 50,18% de l'Alt Urgell i de la mitjana de Catalunya, que és del 39,9%. La posada en marxa aquest any de la recollida porta a porta a la comarca veïna del Berguedà afegeix dramatisme a la situació, que deixa la Cerdanya com una població endarrerida. Per canviar aquest escenari, el Consell Comarcal ha encarregat el Pla Sectorial de Medi Ambient, el qual s'ha presentat recentment amb un programa d'acció basat en tres línies mestres i 35 accions concretes.

La primera línia estratègia és l'anomenada «Governança basada en el treball en xarxa i la cooperació público-privada a l'impuls i el disseny d'estratègies d'abast comarcal». Les seves deu accions són: sol·licitud d'un AODL per a la implantació del Pla d'acció; creació de l'Oficina de l'Energia de la Cerdanya; creació de la Comissió de Seguiment del Pla; creació de la Taula de treball comarcal per valorar la regulació de l'accés en determinades zones sensibles i/o en els punts de freqüentació turística; creació del Grup de treball per al disseny i impuls d'un entorn d'aprenentatge; manteniment i/o reforç de les col·laboracions amb iniciatives existents al territori vinculades a la seva dinamització socioeconòmica; elaboració del Pla d'acció sectorial de turisme; anàlisi de l'adequació de les figures «Geoparc Mundial de la UNESCO» i «Reserva de la Biosfera» com a eines per a la posada en valor del patrimoni natural; recull de recomanacions tècniques per als nous creixements urbans i renovacions urbanes, en els àmbits de la mobilitat i pacificació del trànsit; i realització d'un Estudi de viabilitat per a la implantació del model de recollida de residus òptim a la comarca i anàlisi de les instal·lacions existents amb òptica d'economia circular.

La segona línia estratègica és l'«Orientació de les activitats econòmiques i promoció de la creació d'ocupació» i comporta deu accions més: realització d'un Cicle de sortides sobre el patrimoni i els recursos de la comarca adreçat als agents vinculats al turisme; impuls de mòduls formatius per al guiatge professional i la interpretació de la Cerdanya; organització d'una Jornada d'estalvi i eficiència energètica al sector turístic; organització de jornades inspiradores sobre models de negoci entorn dels recursos de les forests; realització de seminaris per dissenyar nous models de negoci entorn l'economia verda; mostra d'iniciatives i projectes per a la transició energètica; celebració de seminaris de creació de producte turístic experiencial; creació d'una xarxa d'establiments respectuosos amb el medi ambient; impuls d'un projecte de prevenció del malbaratament alimentari als comerços i mercats setmanals i realització d'un directori d'empreses i professionals d'economia verda.

La tercera línia és la «Sensibilització i foment de bones pràctiques envers la transició ecològica», i les seves quinze accions són: un cicle de sortides per al coneixement de la Cerdanya; donar a conèixer el codi de bones pràctiques en l'organització i celebració de curses i marxes per la muntanya; crear les eines per a la difusió sobre els valors naturals de la vall; una jornada sobre els acords de custòdia del territori; creació d'un espai de treball per a l'ambientalització de les activitats de lleure; creació d'un projecte curricular sobre la Cerdanya en clau d'ecologia; una xerrada informativa sobre el Projecte 50-50 a les escoles; una campanya d'estalvi i eficiència energètica a les llars; campanyes de sensibilització sobre la recollida selectiva; prevenció del malbaratament alimentari en el sector turístic; una campanya de sensibilització a grans productors; organització de mercats d'intercanvi i de segona mà; definició d'una xarxa de camins escolars sostenibles i segurs i creació del model de transport compartit del BlaBlaCar a la vall.