Un estudi del geògraf i catedràtic de la Universitat de Lleida Jesús Burgueño, impulsat per l'Institut de Desenvolupament del Pirineu i l'Aran (Idapa) i la Fundació del Món Rural, sobre els termes tradicionals i els béns comunals estableix que la Cerdanya ha reduït a més de la meitat els seus termes municipals de referència en els últims tres segles. Aquesta reducció l'ha fet passar dels 40 termes municipals històrics a principi del segle XIX als actuals 17. L'estudi es presentarà a la Cerdanya el 6 de març a partir de dos quarts de cinc de la tarda al Consell Comarcal conjuntament amb un altre sobre els béns comunals.

L'estudi, que porta per títol Els termes tradicionals de la Cerdanya, té com a objectiu estudiar l'evolució de la divisió i l'organització ter-ritorial amb la influència dels béns comunals que molts municipis del Pirineu encara tenen. El professor Jesús Burgueño ha explicat que l'estudi pretén evidenciar que, «malgrat que avui en dia hi ha uns determinats municipis, molts d'ells fruit d'agregacions de final del franquisme, en realitat al Pirineu el nivell de relació social local té com a referència una altra cosa, que acostumem a anomenar col·loquialment com el poble».

A partir d'aquest concepte de poble, l'estudi estableix els termes municipals tradicionals que han fet moure la gent d'un lloc a l'altre. Aquests termes es veien reforçats pel fet que sovint tenien associades terres comunals, és a dir que eren, i en molts casos encara són, propietat de tots els veïns. Burgueño ha explicat que amb la constatació d'aquests límits locals tradicionals es vol, d'una banda, «reivindicar una identitat local que existeix, i que en alguns casos forma part d'un municipi on hi ha diverses identitats i, per l'altra, recordar que aquestes identitats locals tenen uns béns comunals que són el seu element més visible de gestió». Tant és així que fa tan sols tres segles la Cerdanya tenia fins a 40 termes municipals i, per tant, dins dels actuals 17 municipis hi ha 23 altres identitats històriques locals diferenciades. Entre aquestes hi ha, per exemple, les identitats locals de Pi, diferenciada de la de Bellver que ostenta el cap de municipi, o de Rigolisa, actualment dins la trama urbana de Puigcerdà.

En els darrers tres segles la Cerdanya i el Pirineu han viscut dos grans processos que han canviat els termes municipals. D'una banda el 1845, amb una nova llei d'ajuntaments que va exigir que cada poble tingués 150 habitants, i això va comportar que dels 40 termes es passés ja a 23; i de l'altra, durant el franquisme, entre els anys 1962 i 1970, una política impulsada des dels governs civils de fomentar les fusions de municipis. Aquesta política va comportar la desaparició de sis termes més.

En el cas de Riu de Cerdanya, anomenat també Riu de Pendís, va desaparèixer el 1973 però el 1997 va recuperar l'estatus de terme municipal. Els quaranta municipis de la Cerdanya d'inici del segle XIX eren, en cadascun dels actuals termes: Alp i Sàleguet; Bell-ver i Batllia, Cortàs, Éller, Pi, Santa Eugènia amb Olià i Nas i Talltendre amb Ordèn; Bolvir i Talltorta; Das i Tartera, Mosoll i Sanavastre; Estoll amb Escadarcs i Soriguerola, les Pereres, Queixant i Urtx amb el Vilar; Ger, Gréixer i Saga; Guils i Saneja amb Sant Martí d'Aravó; All, Isòvol i Olopte; Arànser, Coborriu de la Llosa, Lles i Músser; Llívia i la Muntanya del Carlit a Angostrina; Meranges; Béixec, Montellà amb Martinet, Muntanya de Béixec i Víllec amb Estana; Prats i Sansor; Prullans; Age, Puigcerdà, Rigolisa, Ventajola i Vilallobent; Riu i Urús.