Puigcerdà veu en el futur trasllat de l'Arxiu Comarcal a l'edifici de l'antiga Acadèmia del llac alguna cosa més que la creació d'un nou equipament cultural. L'Ajuntament ha projectat en aquesta nova funció de l'edifici senyorial de l'Acadèmia la creació d'un districte cultural i institucional viu al voltant de l'estany.

La base d'aquest projecte és l'aprofitament de tres de les primeres vil·les o cases senyorials que la burgesia catalana es va fer construir al voltant de l'estany Shierbeck a l'inici del segle XX. L'adaptació de l'antiga Acadèmia del llac per a l'Arxiu Comarcal ha de completar un triangle que té en els altres dos angles el Consell Comarcal i l'Escola Municipal de Música Issi Fabra, els quals també ocupen dues cases senyorials històriques lligades al primer estiueig. L'objectiu de l'Ajuntament és crear un entorn viu d'edificis en funcionament que alhora sumin dinamisme al parc Shierbeck, el qual, a més, guanyarà espai amb la supressió de l'actual tancat que delimita l'edifici de l'antiga Acadèmia per establir l'accés a l'equipament per l'interior del parc.

L'edifici conegut com antiga Acadèmia del llac és un edifici noble construït al principi del segle XX amb un ús inicial de banys lúdics i un cafè. Es tracta d'una casa d'estil eclèctic amb elements arquitectònics inspirats en diverses corrents. És catalogada, de manera que les obres que s'hi facin n'hauran de conservar la façana. En anys posteriors l'edifici va acollir l'escola Mont Cerdà i hi tenia nens internats, molts dels quals eren de Barcelona. El segon triangle d'aquest districte cultural i institucional és l'edifici que actualment ocupa el Consell Comarcal. Es tracta d'una casa també catalogada de la qual es desconeix exactament la data de construcció, però que ha tingut tres noms anteriors: casa Fabra pels seus primers propietaris, que la van construir poc després de comprar els terrenys, l'any 1866; la Quinta Eulàlia, nom que li va posar el seu nou propietari, Joan Buxareu, el 1879, en utilitzar-la ja com a finca d'estiueig; i Torre Viladomiu, amb referència a l'industrial Jacint Viladomiu, que la va comprar el 1946. L'any 1995 la família la va vendre al Consell Comarcal. El tercer angle d'aquest triangle és la torre Font, situada al costat de llevant de l'estany. L'edifici, construït també entre final del segle XIX i principi del XX d'un sol bloc coronat amb una torre en la seva ala esquerra, acull des del 1999 l'Escola Municipal de Música Issi Fabra de Puigcerdà. Els tres edificis històrics dedicats a les institucions i la cultura formen part d'un escenari on hi ha més cases singulars. Així, a l'entorn del llac hi ha sis grans vil·les senyorials més dedicades al sector turístic, entre les quals les que ocupen els establiments hotelers de Villa Paulita, l'edifici de les Dàlies i el mateix Casino Ceretà, per bé que aquest ha anat quedant integrat a la trama urbana.

Turisme patrimonial

La recuperació del patrimoni històric de la vila ha estat una de les preocupacions de l'Ajuntament de Puigcerdà, el qual ha vist en la potenciació dels elements propis de Puigcerdà la manera de diferenciar-ne el turisme respecte del d'altres destins. Així doncs, seguint la política de potenciar i donar visibilitat a aquest patrimoni, Puigcerdà ha recuperat en els últims anys el campanar, que ara és oficina de turisme, l'estàtua a Cabrinetty, els túnels de sota la plaça de l'Ajuntament i, en curs, els del Passeig, i l'església de Sant Domènec.